Agricultura comptarà el 2022 amb un pressupost de 185 milions, el 15% més que enguany

La Conselleria d’Agricultura Pesca i Alimentació i els ens que en depenen, FOGAIBA i SEMILLA, gestionarà un total de 184.884.408 euros de pressupost l’any 2022, el que suposa un augment del 13% sobre el que gestiona enguany.

El pressupost ordinari de la conselleria també augmenta i ho fa gairebé un 20%. Passa dels 49 als 59 milions d’euros. El FOGAIBA, l’ens instrumental encarregat de pagar les ajudes al sector, gestionarà 115 milions d’euros, 10 milions d’euros més que el 2021; i SEMILLA, 10 milions d’euros, un més que el 2021. Es tracta d’uns comptes que avancen cap a un sector primari cada vegada més sostenible des de tres punts de vista: mediambiental, social i econòmic.

Segons la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae de la Concha, «volem un sector que cobri força, es modernitzi i redueixi la gran dependència de factors externs, i per això també és imprescindible que se’ns reconegui, per fi, la condició d’insularitat».

Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural

Per àrees, la direcció general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, augmenta el seu pressupost en 9 milions d’euros, i se situa en els 49,1 milions d’euros.

Pel que fa a Agricultura i Ramaderia, el pressupost ascendeix fins als 46,6 milions d’euros, gairebé 7 milions d’euros més que el 2021. Aquest apartat, per exemple, augmenta 300.000 euros en sanitat vegetal, per al control de plagues, i per a la implantació d’un sistema integrat de plagues de quarantena, així com més experimentació i formació. D’aquests, 100.000 euros són fons finalistes per al control de la xylella fastidiosa i altres plagues.

També es preveuen 1,3 milions d’euros per a combatre la llengua blava, fonamental per a mantenir la cabana ramadera ovina i bovina de les Illes Balears. D’altra banda, també són fonamentals els 100.000 euros que es destinaran al pla coordinat de control de la cadena alimentària per a la producció ramadera, una inversió molt important en el cas, per exemple, de la llet de Menorca.

En matèria de desenvolupament rural, es destinaran 2,5 milions d’euros per a regadius, el doble que el 2021. Es dedicaran al manteniment i millora de les 16 infraestructures de regadius amb aigües depurades de les Balears, i a la redacció de la primera fase del nou pla de regadius, que es finançaran amb fons Next Generation.

La previsió per a l’any 2022 és que es comencin les actuacions a les illes de Mallorca, amb la connexió de l’EDAR de Porreres amb la de Felanitx; a Menorca, amb actuacions per aprofitar l’aigua depurada de l’EDAR de Ferreries i la del Migjorn Gran, i millorar la qualitat de la de Ciutadella i Es Mercadal; i a Formentera, amb la millora del rendiment de l’actual dessaladora.

Des d’aquesta direcció general, a més, es faran actuacions per a fomentar l’agricultura ecològica i la reconversió de la fruita seca, que es canalitzaran a través d’ajudes del FOGAIBA.

Pesca i Medi Marí

Pel que fa a la direcció general de Pesca i Medi Marí, el pressupost puja fins als 2,4 milions d’euros, 86.000 mil euros més que el 2021. S’invertirà, en la seva majoria, en un major manteniment i vigilàncies de les 11 reserves marines de les illes. A la vegada, s’aposta per una millor comercialització i promoció dels productes pesquers, que passa, inevitablement, per més garanties de traçabilitat i sostenibilitat del producte. Per això, el pressupost d’aquesta direcció general per al 2022 preveu també una inversió de 172.000 euros per a la instal·lació de 100 caixes verdes més a les embarcacions d’arts menors de les Balears.

Sobirania Alimentària

Amb relació a la direcció general de Polítiques per a la Sobirania Alimentària, el pressupost se situa en els 1,3 milions d’euros, 586.000 euros més perquè a partir del 2022 té adscrit l’IQUA, l’Institut de Qualitat Agroalimentària. Aquest departament seguirà amb el suport i promoció del producte local, també arreu dels mercats i fires de les Balears, i també amb l’impuls dels punts de venda directa, que han crescut un 80% en tan sols dos anys. Des de la pandèmia per la COVID-19, han crescut en 21 nous punts.

A la vegada, també seguirà amb la tasca d’investigació del frau agroalimentari, a través de l’Institut de Qualitat Agroalimentària, que fa el seguiment de les marques de qualitat i impulsa la catalogació de més aliments tradicionals.

FOGAIBA

El FOGAIBA gestionarà un total 115 milions d’euros, 10 més que el 2021, dels quals 99,5 milions d’euros són fons que es destinaran a ajudes. Són 7,5 milions d’euros més que el 2021. L’aportació de la CAIB és de fins a 29 milions d’euros, 6 milions d’euros més que el 2021, el que demostra l’aposta de la comunitat en l’impuls del sector primari i agroalimentari de les Balears. En ajudes d’Estat, el FOGAIBA rebrà 600.000 euros més que el 2021, i arribarà fins als 1,87 milions d’euros; les ajudes de pesca suposen més de 2,3 milions d’euros; les d’Organització Comuna de Mercats (OCM), 4,19 milions d’euros; les ajudes de transició de la PAC, més de 20 milions d’euros; les del PDR, que sumen 13,9 milions d’euros, i les de la Política Agrària Comuna (PAC), que sumen 32 milions d’euros; i les de Next Generation, que suposaran 4,76 milions d’euros. A més a més, s’ha d’incloure fins a 20,3 milions d’euros de romanents.

Aquests fons es traduiran en ajudes dirigides a formació, programes de millora, manteniment del paisatge, incorporació de joves agricultors, recuperació de races autòctones, transformació de productes agroalimentaris, diversificació de l’activitat agrària, impuls de la fruita seca, o inversions en el sector pesquer i ajudes per a la paralització temporal de les barques, entre d’altres.

SEMILLA

L’altre ens de la conselleria, SEMILLA, es dedicarà el 2022 a la investigació, a través de l’Institut de Recerca i Formació de l’activitat agrària i pesquera (IRFAP), adscrit a partir de l’any que ve a aquest ens. L’objectiu és avançar cap a un sector més modern i preparat per resistir a les andanades del canvi climàtic. Destaquen, per exemple, mesures com projectes d’experimentació aplicada a l’agricultura, amb més de 245.000 euros; la caracterització i recuperació de la cabana apícola, amb 50.000 euros; els 163.000 euros per al suport de la pesca en matèria d’avaluació i conservació dels recursos marins; o la gestió dels bancs de germoplasma, amb 100.000 euros més, entre d’altres.