Aliança per l’Aigua denuncia que sols el 23% de les obres del Pla Hidrològic de les Balears ha estat adjudicat
Només el 23% de les obres previstes en el Pla Hidrològic de les Illes Balears (PHIB) 2022-2027 ha estat adjudicat quan queda poc més d’un any perquè finalitzi el període de vigència del pla. És la principal conclusió d’una anàlisi de l’Aliança per l’Aigua que ha revisat la contractació pública d’infraestructures hídriques entre 2018 i setembre de 2026.
El PHIB preveu 1.477,9 milions d’euros per a 393 mesures, dels quals 1.016 milions corresponen a obres d’infraestructures previstes per al període 2022-2027. D’aquesta quantitat, el Govern i els seus organismes assumeixen 519,3 milions, mentre que els ajuntaments i les seves empreses municipals d’aigua en concentren 480,3 milions. El Ministeri n’és responsable directe de 16,5 milions.
Segons l’estudi, el Govern ha adjudicat 111,7 milions d’euros, un 21,5% de les obres que té assignades. Els ajuntaments i les empreses municipals n’han adjudicat 125 milions, un 26%, però aquesta xifra està fortament condicionada per una sola actuació: l’ampliació de la depuradora de Palma II. Sense aquest projecte, l’execució municipal quedaria per sota del 6%.
De fet, tres grans obres concentren el 65% de tot l’import adjudicat del Pla Hidrològic: l’ampliació de la depuradora de Palma II, la remodelació de la dessaladora de la badia de Palma i la conducció entre Petra i Manacor.
Un problema que es repeteix entre legislatures
L’Aliança per l’Aigua considera que la lentitud en l’execució de les infraestructures no respon a un govern concret, sinó que constitueix un problema que es manté al llarg dels anys.
Entre 2018 i setembre de 2026, l’Agència Balear de l’Aigua i de la Qualitat Ambiental (ABAQUA) i la Direcció General de Recursos Hídrics han adjudicat 158,1 milions d’euros en obres hidràuliques, independentment de si formen part o no del pla actual. Això representa uns 18 milions anuals, quan per executar els 473,7 milions que tenen assignats dins el PHIB haurien d’adjudicar aproximadament 79 milions cada any.
L’entitat alerta, a més, que els projectes hidràulics acumulen retards durant anys i que una part important de les actuacions en torrents es posa en marxa només després d’episodis d’inundacions. També assenyala el poc avanç de les mesures relacionades amb la reutilització d’aigua regenerada.
Mallorca concentra les grans inversions
A Mallorca s’han adjudicat 196,6 milions d’euros dels 830 milions previstos, un 23,7% del total. Una de les principals actuacions és la remodelació integral de la dessaladora de la badia de Palma, adjudicada el 2026 per 41,3 milions d’euros. El projecte es va encarregar el 2021 i les obres tenen un termini de tres anys, de manera que la planta renovada no estaria acabada, com a mínim, fins al 2029.
També el 2026 s’ha adjudicat, per 13,7 milions d’euros, la reforma de la conducció entre Petra i Manacor, després d’un període en què pràcticament no es varen adjudicar obres d’abastament a Mallorca.
En sanejament, l’anàlisi destaca actuacions ja executades a Sa Pobla, Felanitx i Andratx, però també posa el focus en projectes que acumulen retard. És el cas de l’ampliació de la depuradora d’Inca, adjudicada inicialment el 2023 per 11 milions d’euros però que no s’ha arribat a executar. La planta actual, segons les dades recollides per l’Aliança, va superar el seu cabal de disseny durant onze dels dotze mesos de 2025.
L’altra gran actuació és la depuradora de Palma II, un projecte de 98 milions d’euros adjudicat el 2022 i cofinançat en un 80% amb fons Next Generation. Les obres varen començar el febrer de 2024 i el març de 2026 arribaven al 60% d’execució. La segona fase, però, encara no ha estat licitada.
Menorca, Eivissa i Formentera
A Menorca, l’execució se situa en el 21,3%: 13,5 milions adjudicats dels 63,3 milions previstos. L’ampliació de la depuradora des Mercadal, per valor de 5,9 milions, no es va adjudicar fins al 2026. L’entitat també destaca que la depuradora de Ferreries va superar la seva capacitat de disseny durant vuit mesos de 2025.
Eivissa presenta el percentatge més baix de l’arxipèlag, amb només un 15,8% de les obres previstes adjudicades: 12,4 milions dels 78,4 milions pressupostats. L’anàlisi posa com a exemple la nova depuradora d’Eivissa, a sa Coma, que va necessitar nou anys entre la licitació, el 2015, i la finalització de les obres, el 2024. També assenyala que la Direcció General de Recursos Hídrics no va fer inversions en lleres a l’illa entre 2018 i 2024.
Formentera és l’illa amb el percentatge més elevat d’execució, amb un 28,4% de les obres adjudicades, equivalents a 5,2 milions dels 18,3 milions previstos. Bona part d’aquesta xifra correspon a l’ampliació i millora de la depuradora, adjudicada el 2025 per 4,58 milions i actualment en construcció. L’illa també és l’única on s’ha completat una actuació de regadiu amb aigües regenerades.
L’Aliança reclama accelerar les obres
Davant aquest escenari presentat per aquest col·lectiu, l’Aliança per l’Aigua reclama limitar el creixement urbanístic i vincular qualsevol nou desenvolupament a la capacitat real de les infraestructures d’abastament i sanejament. També demana un calendari públic per executar les mesures pendents, prioritzant les depuradores que ja han superat la seva capacitat i els projectes de reutilització d’aigua regenerada.
L’entitat reclama igualment un sistema estable de finançament per a les actuacions municipals, més suport tècnic i econòmic de les diferents administracions i un compromís concret amb la segona fase de Palma II.
En matèria de torrents, proposa passar d’un model basat en actuacions d’emergència a un sistema preventiu, mentre que en l’àmbit administratiu defensa una modernització dels procediments per reduir els terminis de tramitació sense perdre les garanties legals.
L’Aliança considera que, si no s’accelera l’execució, una part important de les actuacions del PHIB 2022-2027 podria passar al següent cicle de planificació. El nou pla hidrològic per al període 2028-2033 ja està en procés d’elaboració.