Aprovat el nou Pla especial per combatre el risc d’inundacions (INUNBAL)
El ple de la Comissió d’Emergències i Protecció Civil, ha aprovat la revisió del Pla Especial davant el Risc d’Inundacions (INUNBAL), quinze anys després que aquest Pla fos aprovat.
Es tracta d’una fita important que per a la consellera Garrido, present a l’acte, suposa «una resposta necessària, contundent i treballada a fets com les inundacions de Sant Llorenç i el Llevant de Mallorca que el Govern s’havia compromès a fer».
La revisió de l’INUNBAL implica l’adequació de procediments operatius a l’experiència adquirida i a la normativa sectorial que s’ha anat incorporant els darrers anys.
En concret, preveu el risc que pateixen les Illes Balears pel fet de tenir un clima mediterrani, amb hiverns suaus i estius molt calorosos i secs, amb unes temperatures extremes atenuades per la proximitat amb la mar. Es posa especial atenció a les gotes fredes, ja que són freqüents els mesos de tardor, la qual cosa fa que les inundacions siguin el principal risc natural del territori, pels danys que produeixen. A més a més, el fet de ser un arxipèlag condiciona sobre manera la distribució de mitjans i recursos que s’han de posar a la disposició d’un equip per a la gestió d’emergències derivades de les inundacions.
Un altre dels aspectes importants de l’INUNBAL és que per primera vegada inclou la perspectiva del canvi climàtic i les conseqüències que aquest té sobre les Illes Balears, entre les quals destaca l’increment de les pluges intenses. D’aquesta manera, s’estima que els pròxims anys es mantindran constants o creixents els episodis d’inundació, tenint present que es tracta de prediccions.
El Pla estableix quatre tipus d’inundacions i els protocols d’actuació davant cadascuna:
1. Inundacions per precipitació in situ: són les provocades per precipitacions intenses, davant les quals és important tenir en compte l’estat de la xarxa de drenatge i la presència d’infraestructures susceptibles de ser inundades.
2. Inundacions per escolament, avinguda o desbordament de lleres: poden arribar a produir danys importants a conseqüència del calat i la velocitat de l’aigua, i també del transport de sediments i altres materials arrossegats pel corrent.
3. Inundacions en zones costaneres.
4. Inundacions per trencament o operació incorrecta d’obres d’infraestructura hidràulica: els titulars de les preses han d’elaborar i implantar els seus propis plans d’emergència.
Davant això, es fa un desplegament normatiu per aconseguir una actuació coordinada de totes les administracions públiques i la societat per disminuir els riscs i les conseqüències de les inundacions.
Aquest nou marc inclou també algunes dades d’interès. Per illes, la més afectada per episodis de pluja és Mallorca, amb una mitjana de 47 dies a l’any, seguida de Menorca, amb una mitjana de 40 dies, mentre que a Eivissa i Formentera hi ha aproximadament 34 dies en els quals es produeixen aquest tipus d’episodis.
Dels incidents produïts en els darrers deu anys, el 77 % s’han produït en entorns urbans, la majoria en edificacions i establiments (37 % del total). Destaquen el nombre d’incidents relacionats amb danys a infraestructures (48 %), entre els quals hi ha els desbordaments de torrents en encreuaments de carretera i les inundacions en via pública.
Pel que fa a les principals novetats del nou INUNBAL, s’avança la fase de preemergència per alertar d’un període en el qual és previsible que es produeixin determinats incidents. És una fase que ara es mantindrà activa del 15 d’agost al 30 de novembre.
També es pretén ajudar els municipis de les Illes Balears a afrontar situacions de risc provocades per inundacions, per la qual cosa preveu la implantació de plans municipals que hauran d’aprovar els ajuntaments, per establir una organització de resposta pròpia, com també per dur a terme actuacions preventives.
En aquest sentit, els municipis han d’identificar els punts d’afectació per desbordament de torrents, sobretot en els trams que passen per zona urbana, i triar quines mesures i accions preventives implantaran de manera transitòria per evitar danys personals i també als béns i al medi ambient.
Per a la consellera Garrido, és «un bon pla, fruit d’una feina acurada, intensa, detallada i rigorosa en els darrers anys, i amb el qual podem dir que les Illes Balears estan més ben preparades davant qualsevol adversitat meteorològica que es pugui produir».
Després que la Comissió d’Emergències i Protecció Civil aprovi aquest Pla, l’INUNBAL serà derivat al Consell Nacional de Protecció Civil perquè n’emeti un informe i, finalment, serà aprovat pel Consell de Govern.
La Comissió d’Emergències és l’òrgan deliberador en el qual tenen representació els organismes que participen en la resolució de qualsevol emergència.