Aquestes són les 214 propostes del Fòrum de la Societat Civil per repensar el turisme

El Fòrum de la Societat Civil va presentar avui “El turisme que volem”, el document resultant del I Congrés de Turisme de la Societat Civil, celebrat el passat 26 de juny. Amb més de 50 pàgines, el text recull 214 propostes aprovades durant el congrés, així com una breu relatoria de la jornada.

Aquest és el resum de les 214 propostes elaborades:

1. DECREIXEMENT DE PLACES TURÍSTIQUES

1.1. Reducció de l’oferta turística i canvi d’usos

1. Canvis d’ús en hotels i altres ofertes turístiques, situats en àmbits urbans, especialment a la Badia de Palma, a les zones on ja hi ha usos mixtos.
2. Eliminar totes les places turístiques que actualment tenim en moratòria.
3. La reconversió d’edificis hotelers i d’altres serveis turístics en espais socioculturals, sociosanitaris, d’educació científica i ambiental, de naturalesa tant pública com privada. Activitats relacionades R+D+I, educació ambiental, divulgació científica i empreses tecnològiques d’impacte ambiental neutre i alt valor afegit, de naturalesa tant pública com privada.
4. Reconversió d’hotels en habitatges de protecció oficial, condicionat al compliment del planejament general del municipi.
5. Conversió d’hotels en residències Intergeneracionals. Promoure i incentivar la conversió d’hotels en residències per a majors d’edat, així com habitatges socials com a recurs per a dones que afronten violències masclistes, o per a famílies que temporalment necessiten un recurs d’habitatge, o altres models socials. Es podria aplicar la idea de residències Intergeneracionals amb convivència de joves i majors a través d’un model d’intercanvi generacional aprofitant les sinergies pròpies d’ambdues generacions.
6. L’eliminació de places obsoletes hauria d’anar lligat sempre que fos oportú, a una reconversió integral de les zones on es dugués a terme, estenent les intervencions a l’espai públic, els serveis, incrementant els espais verds, les xarxes de transport, etc., per tal d’adequar-les als nous usos proposats.
7. Impulsar línies de finançament d’aval públic per a l’execució dels canvis d’usos proposats. Els beneficis públics de les plusvàlues han de tenir reinversions finalistes en millorar les dotacions de les unitats funcionals a les quals pertanyin, i/o millorar el percentatge d’habitatge social a la zona.

1.2. Lloguer Vacacional

8. Limitar la compra d’habitatges per part de no residents.
9. Crear equips d’inspecció ben dotats per perseguir el lloguer vacacional il·legal i també l’hoteler, i garantir la transparència en el seu seguiment.

1.3. Modernització del parc hoteler

10. Modernització vinculada a l’augment de la superfície de les habitacions i a la reducció de places, transformant 2 habitacions en 1 o 3 en 2. Es podria propiciar aquest tipus de modernització amb incentius fiscals, ajuts a la promoció, formació o d’altres tipus.
11. Creació, desenvolupament i aplicació d’un calendari per reconvertir l’oferta turística de les places declarades obsoletes per l’administració en aplicació d’un índex d’obsolescència prèviament definit de manera objectiva i consensuada i aprovat per Govern i Parlament de les Illes Balears.
12. Millora de la qualitat de l’oferta convertint habitacions en espais comuns, deficitaris a nombrosos establiments hotelers.
13. Modernització dins el volum propi edificat. Aquesta modernització implicaria de facto un augment de qualitat, perquè disminueix la ràtio clients/treballadors.
14. Control i eliminació de la sobre ocupació hotelera i lloguer turístic il·legal a través de l’increment i millora dels instruments de control sobre les pràctiques irregulars i/o l’incompliment de les mesures establertes.
15. Efectuar periòdicament estudis de capacitat de càrrega, amb conseqüències vinculants, amb una escala insular o fins i tot municipal.
16. La consideració de les places turístiques per a menors majors de 12 anys s‘han de reconfigurar com una plaça més.

1.4. Comptabilitat ambiental

17. Millorar el sistema d’estadístiques turístiques, introduint conceptes de comptabilitat social i ambiental, així com el de transparència.
18. Definició del concepte d’obsolescència de places turístiques i/o d’establiments turístics a partir de dades objectives i accessibles, com ara l’any de construcció, darrera modernització o les ràtios client / treballador.
19. Creació d’un índex d’obsolescència per facilitar els plans de millora i les actuacions a seguir.
20. Elaboració d’un estudi anual sobre la destinació de la inversió de fons públics (Impost de Turisme Sostenible, CBAT, Next Generation, etc.) per pal·liar els efectes de l’emergència climàtica, entre altres crisis eco socials, juntament amb la millora de la transparència en la pàgina web actual de l’Impost de Turisme Sostenible.
21. Creació d’un nou model de sistema de qualificació d’estrelles hoteleres. L’objectiu és establir les bases per crear un sistema de classificació dels hotels per estrelles alternatiu a l’actual. A través de la incorporació en aquest de criteris mediambientals i socioeconòmics es podria motivar que les empreses hoteleres facin efectiva la transició cap a un model més sostenible, ja que és la puntuació d’estrelles atorgada la que regula el barem de preus dels hotels.
22. Creació d’un índex comparador d’indicadors ambientals i de circularitat exigits per la llei 3/2022 de 15 de juny, de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme de les Illes Balears. Establir coeficients de causalitat i correlació. Com a exemple, es podrien establir els 22 coeficients de causalitat i correlació entre l’Índex de Pressió Humana, Estades Turístiques Totals i l’Índex Sintètic Mediambiental del CES.
23. Creació d’un índex de consum de recursos. Un exemple seria un indicador de litres d’aigua per habitació, el qual es basa en la fragilitat hídrica de les illes. Es podria valorar instal·lant sensors de consum a les places turístiques, cosa que permetria conèixer la relació de consum de turista per litres d’aigua i la de resident per litres d’aigua. Aquest coneixement permetria en un futur prendre decisions basades en dades, relacionades amb un recurs tan important com és l’aigua.
24. ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC

2.1. Restauració del paisatge costaner i desconstrucció d’edificis amb un gran impacte ambiental.

24. El turisme també ha de servir per regenerar totes aquelles zones costaneres que han patit la «balearització» i progressivament anar restituint platges i cales, així com ports i la costa en general, a fi d’afavorir l’adaptació al canvi climàtic i als seus efectes sobre el litoral.
25. Redacció d’un pla especial comunitari (Pla de Retirada) de desconstrucció i adaptació de la costa per afrontar l’emergència climàtica, actuant sobre elements singulars d‘impacte en primera línia i espais de biodiversitat fràgil, amb la transferència i/o cooperació amb institucions insulars i ajuntaments, així com amb l’Estat en l’aplicació de Llei de Costes i el rescat de concessions municipals anacròniques.
26. Localització, anàlisi i diagnòstic d’aquells espais litorals amb una major fragilitat davant les possibles conseqüències del canvi climàtic. Elaboració de plans d’adaptació al canvi climàtic en aquestes localitzacions.
27. Recuperació i regeneració dels sòls en DPMT (Domini Públic Marítim Terrestre) amb la redacció d‘un pla o llei de protecció que no permeti ocupar més superfície sota aquesta categorització.
28. Creació d‘un ens públic que tingui l’objectiu de destinar un percentatge de les llicències turístiques de construcció a l’adquisició de sòl litoral, agafant com a exemple el “Conservatoire du littoral francés“ en funcionament a França des de 1975, on ja s‘ha comprat el 13% del litoral per preservar-lo de la urbanització i que s’està intentant crear a Catalunya. Aquest sòl ha de ser objecte de projectes de resiliència i adaptació als efectes del canvi climàtic.

GRUP 2 TURISME I MEDI AMBIENT

3.1. Transport i saturació

29. Enfront d’una gestió centrada exclusivament en el vessant intern de la mobilitat, prendre el vessant extern, que afecta les arribades i sortides de passatgers per ports i aeroports, com a punt de partida de les polítiques de mobilitat.
30. Implementar mesures de contenció i regulació de la xarxa viària de cicloturisme.
31. Establir un índex de saturació turística, partint de la base del nombre de turistes per habitant i definint una capacitat de càrrega que limiti el volum de turistes que arriben en avió o en vaixell.
32. Prendre com a referència iniciatives com la implantada pel Consell Insular de Formentera per tal de limitar l’afluència de vehicles de motor a l’illa, limitar la circulació en vies públiques per a determinats tipus de vehicles de motor d’acord amb criteris mediambientals i establir un nombre màxim de vehicles de lloguer en circulació en consonància amb la capacitat de càrrega.
33. Prohibir els rent-a-cars especulatius a les Balears que prioritzen la compravenda de vehicles amb descomptes fiscals.
34. Limitar i taxar les entrades, estades i desplaçaments dels vaixells i jets privats, que incrementen la contaminació i desfiguren el recompte d’entrades.
35. Restringir en major mesura l’activitat portuària i aeroportuària en horaris nocturns.
36. Demanar la cogestió de l’aeroport.
37. Exigir que el Govern Balear assumeixi la responsabilitat d’exercir la presidència del Comitè de Rutes amb el fi d’establir el límit de passatgers vinculat a la capacitat de càrrega del territori.
38. Fer efectiva la reducció progressiva del trànsit de megacreuers substituint-los progressivament per creuers petits (creuers de menys de 500 passatgers) i d’alta qualitat mediambiental i turística, eliminant les bonificacions als grans i oferint-les als petits.
39. Restringir al màxim l’afluència de creuers amb bandera de paradisos fiscals.
40. Establir una limitació a l’afluència de creuers al Port de Palma, amb un màxim d’un al dia, i un nombre màxim de 4.000 passatgers diaris fins que es realitzin estudis sobre la capacitat de càrrega real de la ciutat.
41. Augmentar l’Impost del Turisme Sostenible que paguen els creueristes i destinar-los a compensar les despeses públiques i privades que genera l’impacte de les excursions massives de creueristes al centre de la ciutat.
42. Exigir a l’Autoritat Portuària que controli diàriament i doni a conèixer públicament els valors de subministrament d’aigua i electricitat, així com de recollida de residus dels creuers a port segons fixa el conveni MARPOL.
43. Exigir a l’Autoritat Portuària la transparència fiscal i laboral de totes les empreses de creuers que visiten la ciutat.
44. Fer un port més accessible a la ciutadania i sostenible en el temps, promovent el concepte de port-ciutat. Per a això, cal invertir en activitats d’obertura els accessos al port al públic i progressiu ús dels vianants del litoral.

3.2. Noves inversions

45. Focalitzar les inversions en transports de passatgers de baixes emissions, com ara el ferri del projecte TRAM, finançat pel programa Horizonte 2020 de la Unió Europea.
46. Revisar els projectes d’ampliació i remodelació del port i de l’aeroport, adequant-los a la capacitat de càrrega de l’illa, per una banda, i als objectius ambientals 2030.

3.3. Turisme i mobilitat neta

47. Desplegar i ampliar la xarxa de transport públic (autobús i tren), millorant-ne la intermodalitat durant tot l’any.
48. Donar continuïtat als projectes de tren i tramvia del Trambadia de Palma i l’extensió a Calvià, el corredor del tren de Llevant, i les ampliacions de la xarxa a Alcúdia, Llucmajor, Campos i Felanitx.
49. Analitzar les conseqüències en la mobilitat del lloguer turístic en habitatges a sòl rústic comú.
50. Posar com a requisit que els vehicles de temporada turística i els taxis siguin només elèctrics (autobusos, cotxes de lloguer).
51. Renovar la flota de vehicles per al transport col·lectiu cap a vehicles més nets i eficients, zero emissions directes, siguin elèctrics o de pila d’hidrogen.
52. Activar campanyes de conscienciació i comunicació sobre els avantatges d’optar per la mobilitat elèctrica, sempre per darrere altres modes de mobilitat alternatius, com ara la bicicleta i el transport públic i col·lectiu.
53. Garantir l’aplicació de la normativa d’establiment de les Zones de Baixes Emissions i valorar l’aplicació d’aquestes en tots els nuclis urbans.
54. TURISME I ENERGIA

4.1. Impuls de les renovables

54. Establir uns projectes ambiciosos centrats en l’estabilització i la racionalització de la demanda energètica, prioritzant l’estalvi i l’eficiència.
55. Es proposa la utilització de part de l’Impost de Turisme Sostenible per finançar aquests projectes, a més dels fons europeus pertinents i altres vies de finançament.
56. En els casos d’implantació d’instal·lacions de renovables, s’exigirà un estudi previ d’impacte i integració paisatgística per a les instal·lacions sobre coberta, excepte en el cas de projectes petits de renovables per a evitar el desincentiu de les instal·lacions d’autoconsum.
57. Avançar cap a l’auto proveïment energètic i de recursos en el sector hoteler per tal de satisfer la gran demanda generada en època turística.
58. Fomentar la bioenergia en aquest sector, donat un valor afegit a la matèria orgànica que es genera a tots els establiments del sector.
59. Exigir instal·lacions fotovoltaiques en establiments i espais vinculats a activitats d’ús turístic, millorar l’estalvi i eficiència energètica i hídrica, i promoure certificacions ambientals per gestionar millor els recursos i evitar residus.

4.2. Avaluació de la petjada ecològica

60. Implementar una avaluació i reducció anual de la petjada ecològica del sistema turístic a través del Registre Balear de Petjada de Carboni del GOIB, ja obligatori per a les grans i mitjanes empreses que operen a les illes i voluntari per a la resta del teixit empresarial i ciutadania. Obligar a la compensació de les emissions residuals, prèvia implementació de plans de reducció, localment si és possible.
61. Impulsar la incorporació de la Petjada de l’Aigua als registres del sector hoteler.

4.3. Gestió de residus

62. Garantir el compliment de la Llei de residus de les Illes Balears, especialment dels canals del sector HORECA, que prohibeix la venda i ús d’estris i envasos d’un sol ús.
63. Implementar els sistemes de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) a totes les illes per fomentar la reducció, recuperació, separació i reutilització de materials i envasos, especialment en els establiments turístics.
64. TURISME I LA MAR

5.1. Navegació cap a zero emissions

64. Impulsar i incentivar la substitució de les embarcacions de motor de combustió en les activitats nàutiques turístiques per embarcacions de vela i a motor elèctric, adaptant la navegació del segle XXI a fórmules de mitigació del canvi climàtic, així com adaptar-se al canvi de tendències observades en la societat.
65. Impulsar amb el sector nàutic turístic la construcció d’embarcacions de baixa petjada ecològica que usin processos innovadors i el màxim possible de materials renovables i/o reciclables i que permetin, en el moment del desballestament, generar el mínim possible de residus.
66. El sector nàutic turístic hauria d’afavorir la navegació tradicional (embarcacions de fusta com a llaüts, bots) i embarcacions de vela, i promocionar la transició energètica de les embarcacions, canviant de motor de combustible fòssil a motor elèctric.
67. Limitar progressivament l’amarrament de megaiots amb consums superiors a 100 litres/hora de combustible fins a la seva prohibició.
68. Impulsar les gestions pertinents per a declarar el Mar Balear com a ZMES (Zona Marítima Especialment Sensible), millorant-ne la protecció.
69. Establir un sistema d’alimentació elèctrica des de terra als vaixells petits on aquesta sigui viable, plantejant la construcció d’una central pròpia de generació elèctrica amb criteris de sostenibilitat.

5.2. Ports i amarraments sostenibles

70. Impulsar mesures per limitar l’excés d’embarcacions al litoral de les Illes als mesos d’estiu i, per tant, reduir l’increment d’amarraments al mínim imprescindible.
71. Establir capacitats de càrrega de xàrters turístics als ports en funció d’indicadors de sostenibilitat ambiental: consums d’aigua i energia, ocupació del territori per serveis (restauració, pàrquings), afectació al medi marí (hàbitats i espècies) adjacent, i sistemes de seguiment de qualitat de l’aigua i de la biodiversitat de l’entorn.
72. Eliminar els xàrters turístics il·legals a tota la costa balear amb controls administratius efectius.
73. Aplicar un recàrrec extra als vaixells que utilitzin motor de combustió o no siguin embarcacions tradicionals.
74. Reservar un mínim del 10% dels amarraments als ports de les Illes Balears per a embarcacions de motor elèctric, respectuoses o tradicionals.
75. Limitar el mirall d’aigua portuari dels amarraments per iots de gran eslora i dels xàrters turístics (lloguer).
76. Emprar aigües regenerades per a la neteja i manteniment de les embarcacions així com pel manteniment dels espais portuaris.
77. Rebutjar qualsevol ampliació o reordenació que impliqui un augment de la capacitat dels ports o marines seques externes a l’àrea portuària.
78. Impulsar programes de seguiment i monitoratge d’espècies invasores a ports.

5.3 Fiscalitat ambiental

79. Gravar diferent les embarcacions turístiques en funció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle que emetin a l’atmosfera, mentre no s’assoleix l’objectiu d’emissions zero, a curt termini.
80. Crear una política de preus públics per gravar l’ús de combustibles fòssils i premiar l’ús d’energies renovables al sector nàutic.

5.4. Residus zero

81. Implementar a tots els ports punts de recollida selectiva dels residus: completar la infraestructura necessària d’Àrees d’Aportació i Punts Verds, que incloguin la correcta separació de residus en origen, i assegurin la recollida i tractament dels residus perillosos (olis, pintures –incloent els seus pots-, esprais, etc.).
82. Recollida i seguiment de residus a la superfície de la mar: sistema de neteja litoral anual.
83. Prohibició de fumar a les platges.

5.5. Aigües i depuradores sostenibles

84. Impulsar la infraestructura necessària per fer efectiu un sistema de recollida d’aigües residuals i sentina de les embarcacions, a part de portar un registre d’embarcacions que gestionen de forma correcta les aigües de sentina.
85. Millorar les instal·lacions de les depuradores i dotar a aquelles que no en tinguin, de tractament terciari. Dur a terme tasques de reparació del clavegueram dels municipis costaners turístics i obligar a un manteniment del mateix amb una periodicitat adient.
86. Elaborar un pla d’inversió, programa de mesures i calendari per assolir l’objectiu “vessament zero” (ni una gota d’aigua contaminada a la mar).
87. Fer una auditoria dels emissaris i sistemes de clavegueram i transport en l’àmbit municipal/insular/regional per identificar pèrdues d’aigua i riscs de pèrdua.
88. Garantir la inversió per reparar i actualitzar la infraestructura de transport i tractament d’aigües incloent la implementació de sistemes de separació d’aigües brutes i aigua de pluja en els municipis que no en tenen.
89. Digitalització de la qualitat d’aigua abocada a la mar. Implementar un sistema de monitoratge continu (en línia, temps real) de paràmetres biològics i fisicoquímics en les sortides dels emissaris i altres punts de desguàs a la mar tant d’infraestructura pública com privada. Dimensionar aquestes adequadament en funció de la població resident present i prevista en els planejaments, evitant que la seva planificació i construcció es justifiqui en funció de nous creixements urbanístics i o turístics no previstos en les normatives d’aplicació.

5.6. Gestió de fondejos

90. Assegurar que els criteris en la gestió de les zones de fondeig controlat prioritzin la conservació dels fons marins abans que l’afany de lucre.
91. Licitació de la gestió de camps de boies de fondeig com a contractes reservats d’acord amb la disposició addicional 4ª de la llei 9/2017 de contractes del sector públic, per a empreses d’inserció i centres especials d’ocupació d’iniciativa social.
92. Incorporar a les zones de fondeig controlat els espais d’interès patrimonials subaquàtic (zones declarades o recollides a la carta arqueològica subaquàtica).

5.7. Conservació de la Posidònia

93. És fonamental per la conservació de la posidònia que s’analitzin a l’estiu les platges més saturades d’embarcacions i que incompleixen sistemàticament la normativa d’ancorar a més de 200 m de la costa (RD 876/2014 Reglament General de Costes), així com desplegar els recursos necessaris per al control dels fondejos damunt posidònia.
94. No retirar la posidònia oceànica morta de les platges, i treballar en l’educació del turista de la importància d’aquesta espècie al litoral balear.

5.8. Platges sense saturació i amb tractament ecològic

95. Impulsar i potenciar la regeneració natural de platges i dunes. Limitar la neteja mecànica de les platges.
96. Neteja manual de platges situades a espais de rellevància ambiental, evitant la utilització de maquinària pesant, a través de tasques de peonatge en el marc de programes d’ocupació protegida per a persones amb discapacitat i en situació o risc d’exclusió social.
97. Definir una ocupació màxima del nombre de xibius, hamaques i gandules a les platges.
98. Garantir el compliment de la normativa de les embarcacions respecte de la distància al litoral.
99. Crear un telèfon d’atenció ciutadana 24/7 per facilitar la denuncia d’infraccions a la mar i el litoral balear i facilitar el desplegament de mitjans necessaris.
100. Com a protecció al turisme nàutic excessiu, desenvolupar dintre del pla d’ordenació de l’espai marítim de la demarcació llevantina-balear (Real Decret 150/2023, 28 de febrer), una estratègia marítima pròpia de les Illes Balears.
101. Crear un segell de garantia per a empreses turístiques de xàrter turístic legalment autoritzades, similar a l’ETV o la “Q” de qualitat turística, per dificultar el xàrter il·legal. Facilitar a les empreses legals obtenir certificacions de sostenibilitat, creant barreres d’entrada al sector del lloguer il·legal i millorant la qualitat del servei.
102. Valorar la viabilitat jurídica de sancionar els usuaris d’embarcacions de xàrter turístics il·legals, utilitzant multes dissuasives per fomentar el consum responsable i garantir la competència legal en el sector del xàrter legal, preservant la innovació i promovent la col·laboració entre autoritats, empreses i consumidors per erradicar aquesta pràctica il·legal.
103. Campanya informativa i de divulgació: “És tan il·legal promocionar i prestar serveis de xàrter il·legal com contractar-los”. “S’han de promoure les pràctiques sostenibles”.
104. Desenvolupar una xarxa d’indicadors ambientals de les aigües costaneres de les Illes Balears (indicadors de la Directiva Marc de l’Aigua i Qualitat de bany).

5.9. Educació ambiental

105. Identificar el públic diana i actuar sobre ell amb campanyes d’educació ambiental dirigides als turistes nàutics.
106. Fomentar, mitjançant programes específics i línies de finançament, que les actuals instal·lacions portuàries tinguin un ús de divulgació del medi marí, divulgació de la ciència i accions d’educació ambiental a tots els nivells per a fomentar la protecció de la mar.
107. En la mateixa línia, crear programes d’educació ambiental als ports per donar a conèixer els valors dels recursos marins.
108. TURISME I TERRITORI

6.1. Sòl rústic

108. Preservar el sòl rústic per als usos que li són propis.
109. Revisar els paràmetres de creixement i garantir la preservació i protecció del sòl rústic amb l’objecte de potenciar la rendibilitat agrària i connectar biològicament i territorialment el sòl rústic.
110. Limitar el mercat de compradors per restricció geogràfica, establint condicions per a la compravenda de béns immobles com ara condició demostrable de resident per un mínim de 5 anys.
111. Facilitar la compra d’edificis en desús, així com la seva rehabilitació alhora que es posin impediments o inclús es restringeixi l’obertura de noves parcel·les per la construcció d’obra nova per tal de concentrar l’habitatge als nuclis poblacionals, que aquest sigui de qualitat i respectuós amb el medi ambient i, a més, no continuar ocupant el territori rural.
112. Prohibir la construcció d’habitatges en sòl rústic i recuperar de manera progressiva els espais rústics terciaritzats.
113. Dotar d’instruments de planificació sectorials i paràmetres de creixement per a la revisió i adaptació al context climàtic de les normes territorials, garantint que tots els sòls agraris i forestals siguin preservats.
114. Desclassificar tots els sòls urbans i urbanitzables no consolidats, prohibint l’edificació i la construcció d’infraestructures en els sòls més fèrtils i en sòl rústic.
115. Crear una fiscalitat ecològica finalista per recaptar un fons de Restauració Ecològica i Paisatgística.
116. Prohibir la construcció de noves piscines privades a sòl rústic.

6.2. Recuperació del litoral

117. La requalificació de les àrees turístiques existents i el disseny paisatgístic de les noves, amb accessos cuidats, vores amb el paisatge rural i marítim nítids i de qualitat.
118. Localització, anàlisi i diagnòstic d’aquells espais litorals amb una major fragilitat davant les possibles conseqüències del canvi climàtic.
119. Redactar un pla de redimensionament, desmuntatge i aprofitament d’infraestructures viàries obsoletes o de gran impacte paisatgístic del litoral.

6.3. Parcs Naturals i patrimonials protegits

120. Incorporar a la xarxa els espais naturals terrestres i marins ecològicament rellevants que no gaudeixen encara de prou nivell de protecció i re-enfocar la seva gestió prioritzant la recuperació i conservació de les espècies i els hàbitats naturals i el manteniment de les seves funcions ecològiques i ambientals, per davant de la resta d’usos com l’aprofitament turístic. S’hauran d’incorporar els espais patrimonials protegits (BIC i BC) i planificar-ne l’aprofitament turístic.
121. Protegir de l’ús turístic massiu els grans espais naturals i patrimonials pendents, ampliant el Parc Natural de Llevant i paratge natural de la Serra de Tramuntana i creant el parc natural de Rafeubetx-Cala Figuera.

6.4. Gestió de la Serra de Tramuntana

122. Realitzar un pla integral de la gestió turística i esportiva, així com la resta d’activitats, a la Serra de Tramuntana, eliminant per complet les carreres automobilístiques, així com qualsevol altra competició esportiva que comporti el desplaçament de grans quantitats de públic en vehicle privat i exposi els espais naturals a la degradació que provoca en el medi ambient la presència de grans masses de gent per l’interior dels boscs i garrigues. En qualsevol cas, aquest pla de gestió haurà de preveure on es pugui situar el públic d’aquests esdeveniments i la forma en què es podrà arribar a la Serra de Tramuntana per a presenciar-los, exigint als organitzadors que habilitin transport col·lectiu per a aquesta finalitat i que només hi pugui haver públic a l’interior dels nuclis urbans de la Serra.
123. Introduir l’acústica com a element integrant del paisatge (ja sigui de la Serra de Tramuntana o dels nuclis urbans), i per tant element la regulació del qual és indispensable per tal de garantir la qualitat del paisatge. Xerrar del concepte “paisatges sonors”.

GRUP 3 TURISME, ECONOMIA I SOCIETAT

7. TURISME I DIVERSIFICACIÓ ECONÒMICA

7.1. Inversions per a la diversificació

124. Hem de pensar les propostes de reconversió turística connectades amb propostes dels diferents sectors productius i diferents entitats socials. Hem de crear un Fons d’Inversió per a la Diversificació i la Transversalitat, més enllà de la disponibilitat de fons europeus al respecte, quantificant el volum monetari necessari tenint en compte les externalitats negatives.
125. Utilitzar aquest fons per invertir en totes aquelles activitats que permetin diversificar i descarbonitzar l’economia de les Illes Balears, així com reconvertir-la en una economia inclusiva que reverteixi positivament en la qualitat de vida i poder adquisitiu de la ciutadania. Per tot això cal impulsar tots els sectors productius, amb especial cura al sector agrícola, en el marc de l’economia circular i l’economia social. En aquest sentit, des del Fòrum reclamem una modificació de les Lleis de Contractació de les Administracions Públiques que facin possible que aquest objectiu, promoure l’economia social i solidària, sigui una realitat en les contractacions d’ajuntaments, consells i conselleries.
126. Facilitar l’accés del petit teixit associatiu empresarial als fons Next Generation.

7.2. Impuls del sector agrícola i del sector primari

127. Enfront de la pèrdua de pes econòmic i laboral del sector primari, hem d’enfortir el sector agroalimentari. El sector primari ha de ser considerat com a fonamental, estratègic i motor del canvi, amb una bona presència a l’oferta del sector turístic, especialment promoure l’agricultura, la ramaderia ecològica local i pesca sostenible.
128. Per això, és necessari desplegar unes estratègies claus pel sector. Entre aquestes està la de garantir unes rendes dignes, assegurar el relleu generacional, adaptar-se al canvi climàtic, establir una innovació tecnològica que permeti escurçar els circuits de comercialització, amb un consens entre el sector turístic i l’administració pública.
129. Incentivar l’ús agrícola des camp per part de l’administració, a través de marc normatiu que dissuadeixi un ús especulatiu, abandó o plaques solars.
130. Debat sobre instal·lacions fotovoltaiques. Hi ha altres espais més enllà del sòl rústic per acollir aquestes instal·lacions.

7.3. Impulsar l’economia circular

131. Promoure pactes institucionals per al Residu Zero en tot el sector turístic, fomentant la reducció de residus en origen, la seva reutilització i, només en darrer terme, el reciclatge dels materials continguts en els residus. Falten instal·lacions per aprofitar la reutilització de materials.. El sector hoteler pot ésser un bon motor tractor per potenciar que la reutilització es converteixi en una indústria en si mateixa.
132. Promoure amb el sector turístic el desenvolupament d’una indústria local del reciclatge, a fi de fer pretractaments a les Illes que aportin llocs de treball i valor afegit i redueixin els costos de transport marítim a la península de residus destinats a reciclatge.

7.4. Impulsar l’economia social

133. Impulsar mesures de promoció econòmica que incrementin el nombre d’empreses d’Economia Social i Solidària (ESS) i consolidin les ja existents diversificant i reforçant la seva activitat.
134. Fomentar la compra pública responsable per afavorir l’accés de l’ESS a la contractació pública, aprofitant les oportunitats de la llei 9/2017 de contractes del sector públic.
135. Fomentar la sensibilització, visibilitat pública i de les facilitats d’accés als seus productes i serveis per afavorir la seva comercialització.
136. Promoure la intercooperació per a la detecció de necessitats comunes i mancomunar proveïdors i serveis com a estratègia de consolidació empresarial en el marc de l’articulació d’un ecosistema cooperatiu local, amb una aliança amb el sector turístic local.

7.5. Descompte de resident per a mercaderies

137. Per tal d’impulsar sectors econòmics alternatius o complementaris, tant en el sector secundari com en el terciari, es fa imprescindible disposar de mecanismes fiscals que corregeixin els desavantatges de la insularitat. En aquest sentit, resulta imprescindible, si es vol promoure amb garanties d’èxit una transformació econòmica de Mallorca i de les Balears, que s’aprovi al més aviat possible el descompte de residents per a les mercaderies, tant les que surten com les que entren, supeditat a uns criteris socials i ambientals.

7.6 Impulsar l’economia propera, vinculada amb la cultura, la creativitat, les arts i el patrimoni

138. Foment de les empreses culturals i creatives, les que tenen a veure amb la propietat intel·lectual, les humanitats, el coneixement i l’educació. És necessària una aposta més important per l’Institut d’Indústries Culturals de les Illes Balears (ICIB), depenent del Govern de les Illes Balears, per afavorir la sostenibilitat i la professionalització de les empreses creatives.
139. TURISME, NIVELLS DE RENDA, PRODUCTIVITAT I SALARIS

8.1. Precarietat i benestar social

139. La productivitat no pot ser cap excusa per no incrementar salaris i millorar condicions laborals, atès que la productivitat per hora treballada a les Balears per part de les empreses turístiques és de les més elevades de l’Estat.
140. Deixar de marcar el creixement del PIB com a mostra del benestar de la població local. Si incorporam noves mètriques: Tenir en compte l’economia submergida i les dades que no estan registrades.
141. Parlar de com influeix l’estacionalitat en el nivell de renda, i com se supera en termes de salari. Redistribuir el benefici del sector turístic per tal que els seus treballadors puguin fer front al cost de la vida.
142. Enfront de l’augment de la precarietat laboral, hem d’anar cap a una societat en què tothom pugui tenir un treball digne, sense precarietat i amb uns salaris que permetin un accés a l’habitatge i la cobertura de les altres necessitats bàsiques. En aquest sentit, cal incrementar substancialment la democràcia a les empreses. Les administracions han de vincular la qualitat dels establiments turístics també a unes condicions laborals dignes.
143. Les empreses han de reconèixer de manera efectiva la formació i qualificació professional dels treballadors i treballadores en tots els sectors.
144. L’aposta per un creixement de la qualitat i no de la quantitat exigeix una aposta per la formació́ , tant dels empresaris com dels treballadors i treballadores, que és la principal garantia d’augment dels salaris. Aquesta aposta per l’educació/formació ha de ser especialment intensa a través de la lluita contra l’abandonament escolar primerenc, l’impuls de la formació professional i de la formació contínua de tot el personal implicat en el sector turístic.

8.2. Turisme i Reserva de la Biosfera

145. La sostenibilitat del nostre model turístic es fa encara més resilient si s’adopten polítiques com la Reserva de la Biosfera de Menorca, que permeten incrementar l’eficiència del model, no només en termes econòmics, sinó també mediambientals i de cohesió territorial i social.
146. Es fa també imprescindible crear el gran parc natural metropolità a la Serra de Na Burguesa, des de Cala Figuera i Rafeubeig fins a Establiments i de Bellver al Pla de Sa Riera a Puigpunyent (més de 6.000 Ha).

8.3. Turisme, diversificació, formació i qualitat del treball

147. Les mesures de reconversió de la planta d’allotjament haurien d’anar forçosament lligades a passarel·les de formació i plans d’ocupació específics que assegurin la recol·locació dels treballadors afectats en altres sectors a potenciar.
148. S’ha de promoure la inserció laboral de persones en situació de vulnerabilitat (diversitat funcional, dones víctimes de violències masclistes, etc.).
149. Introduir un Índex de qualitat del treball en el sector turístic, recollint l’anàlisi i els paràmetres de qualitat dels diferents rols professionals utilitzant com a referència, per exemple, l’Índex de la Qualitat del Treball de les Illes Balears elaborat pel Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, i superant lectures simplistes sobre l’evolució del mercat laboral basades per exemple en el nombre de contractes signats o la quantitat de persones ocupades.
150. TURISME I CULTURA. SENSE SOSTENIBILITAT LINGÜÍSTICA I CULTURAL NO HI HA SOSTENIBILITAT

9.1. Més llengua i cultura pròpies

150. Situar la cultura i la llengua al centre de les polítiques, incloses les polítiques turístiques, com a element substancial i estructural d’aquestes, que s’han d’erigir en llengua i cultura de cohesió i com a veritable motor del canvi de model turístic al nostre territori.
151. Hem de construir col·lectivament un ecosistema cultural equilibrat i sostenible, on el teixit cultural i creatiu de base, la cultura popular, les petites i mitjanes empreses culturals, les iniciatives que proposen noves formes d’economia en cultura i el mapa d’institucions i entitats públiques i 40 privades, conformin un escenari cultural interrelacionat, plural, divers, lliure i dinàmic, en el que el turisme hi participi de ple.
152. Potenciar la dimensió lingüística i cultural en tots els projectes econòmics i socials, situant-les al centre de les polítiques per reforçar la identitat històrica i cohesionar la societat.
153. Trobar un equilibri entre la cultura i la llengua pròpies i la diversitat cultural. Defensar la cultura pròpia definida a la normativa autonòmica sense menysprear la resta de cultures i les evolucions de la societat. Diversificar la cultura, introduir noves veus.
154. Incentivar el suport a la cultura i la llengua pròpies per preservar la identitat del territori i afegir valor singular, mitjançant l’Impost de Turisme Sostenible.
155. De manera paral·lela i complementària a l’impuls a la cultura pròpia, s’ha de potenciar la creació contemporània realitzada a les diferents illes amb una mirada àmplia a la creativitat de la societat diversa que ens caracteritza.
156. Considerar la cultura un element significatiu, vertebrador i transformador de la nostra societat i impulsar-la per a la gent que viu a Balears, i no només com a aparador per a l’atractiu turístic.
157. VIDA DIGNA I TURISME

10.1. Habitatge accessible

157. Foment i ajuts al lloguer.
158. Pagament de subministraments (bo social).
159. Limitació dels preus de lloguer tot aplicant la Llei d’Habitatge i el reconeixement del conjunt de les illes com a zona tensionada.
160. Pla de rehabilitació i renovació d’habitatges i espais urbans.
161. Col·laboració pública-privada per a HPO.
162. Cal també treure de la lògica del mercat, és a dir, desmercantilitzar, una part important de l’habitatge, per exemple a través de fórmules d’habitatge cooperatiu d’acord amb el model de cessió d’ús. En aquest sentit, s’ha de veure la reconversió d’establiments turístics com una oportunitat per habilitar milers d’habitatges amb preus socials si es fa baix aquesta fórmula.
163. Negociar amb els propietaris un preu mitjà de lloguer per sota del mercat, ja que el Govern ofereix protecció absoluta als propietaris. Això permetria estalviar diners que es podrien destinar a altres estratègies com la compra de pisos o terrenys per al lloguer regulat.
164. Denunciar l’explotació entre treballadors mitjançant sub lloguers abusius que contribueixen a l’increment dels preus dels lloguers.
165. Prohibir el lloguer vacacional als edificis plurifamiliars. Plantejament de permetre el lloguer d’unifamiliars amb les condicions i zonificacions necessàries per a deixar de considerar l’habitatge com un bé d’inversió i considerar-lo un bé d’ús.
166. Abordar el debat de les segones residències a mans de no residents.
167. Reforçar els serveis d’inspecció turística per garantir el compliment de la legislació corresponent al lloguer vacacional i revisar les sancions i la seva proporcionalitat.
168. Exigir l’aplicació del recàrrec de l’IBI per a residències privades no principals i habitatges buits.
169. Recuperar l’Impost sobre el Patrimoni i aplicar-se en major mesura als segons habitatges i a habitatges buits.

10.2. Envelliment actiu

170. Hem d’impulsar un envelliment actiu on les persones grans siguin protagonistes i assegurar el tractament social i sanitari que han de rebre en cas de necessitat.
171. Hem d’anar cap a serveis comunitaris i domiciliaris d’atenció a la dependència. Hem de poder reconvertir hotels obsolets en serveis per a la gent gran activa, promovent el cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús com a fórmula de propietat col·lectiva que evita l’especulació. Sempre comptant amb la modificació d’infraestructures necessàries i fent una 42 planificació urbanística que permeti que centres estiguin dotats dels equipaments públics que necessiten.

10.3. Igualtat de gènere

172. Enfront de la desigualtat estructural, hem d’anar cap a una societat igualitària, que elimini la desigualtat de gènere i la violència en totes les seves manifestacions. Per tant, una de les mesures ha de ser igualar els salaris als serveis turístics, sense discriminació per gènere.
173. Cal treballar conjuntament amb la patronal hotelera i de l’oci la prevenció de la submissió química i l’actuació davant casos d’agressió sexual als seus establiments.

10.4. Pobresa zero

174. Hem d’erradicar qualsevol classe de pobresa, garantint el dret de la ciutadania a l’existència material, amb una renda bàsica universal, de caràcter progressiu, amb la necessària participació del sector turístic.

10.5. Immigració i ciutadania

175. Moltes persones migrades queden relegades a situacions de marginalitat. És imprescindible que les persones migrades formin part de la ciutadania, amb els mateixos deures i drets. El creixement de la immigració està força lligat al creixement del turisme, per tant, el sector turístic s’ha d’implicar en la millora de les seves condicions socials i en la seva formació.
176. Tenir en compte la resta de sectors que necessiten cobrir nous llocs de treball.
177. Obrir vies legals per afavorir la immigració segura i garantint els drets humans.

10.6. Joventut amb futur

178. Enfront de la situació d’oblit que pateix la població jove, l’hem de fer partícip de les polítiques públiques i enfortir mesures que evitin la seva exclusió social. El sector turístic ha de retornar a la societat part dels seus beneficis invertint decididament en cultura, educació i formació. La col·laboració amb les institucions educatives, especialment amb la UIB, s’ha de reforçar i s’han de crear equips multidisciplinaris i càtedres permanents d’estudi i recerca d’alternatives econòmiques al model turístic, amb especial atenció de cap a on s’han d’encaminar les noves professions, amb fortes inversions per a facilitar l’accés dels joves tant a les universitats com a les escoles de formació professional, dins i fora de les illes.

10.7. Recuperar els centres històrics per a la ciutadania

179. Aprovar una normativa per què el subministrament a l’interior dels centres històrics es faci amb vehicles petits i elèctrics i definir un horari estricte de càrrega i descàrrega i que la mobilitat dins els centres històrics sigui estrictament a peu o en transport públic (microbusos).
180. Creació d’un observatori municipal de Mallorca, integrat per les tres parts implicades (administració, ciutadania i establiments turístics), per a l’anàlisi contínua de l’evolució demogràfica, comercial i econòmica, prestant especial atenció als nuclis històrics i altres barris amb problemàtiques similars, de manera que permeti la gestió eficaç de la dinàmica turística.
181. Revisió dels plans d’usos a les zones residencials de pobles i ciutats, en els quals participin totes les parts afectades, per redefinir quines activitats econòmiques (i en quina mesura, amb límits quantitatius i qualitatius) són compatibles amb la qualitat de vida de les persones i garanteixen la convivència. No només fent referència als centres històrics, sinó als espais públics i zones residencials en general.
182. Als establiments turístics de nova planta i als que no essencialment de nova planta on sigui possible, regular la creació d’espais per a la recollida d’escombraries i d’espais adequats per al descans del personal.
183. Instar les institucions públiques que no organitzin tots els actes públics al centre de la ciutat o poble, que no generi l’actual sobrecapacitat en determinats dies i hores als carrers més cèntrics.
184. Incentivar la creació d’equipaments públics i privats de tipus recreatiu, esportiu, cultural i assistencial de barriada segons les necessitats dels residents i no per turistes. Oferir alternatives a l’oci mercantilitzat.
185. Donar a conèixer i potenciar recorreguts i visites a altres zones que no són el centre de la ciutat que també tenen un patrimoni atractiu. Mantenir el mateix nivell de qualitat urbana (ordre, recollida de fems, senyalística, seguretat, salubritat…) al centre que a la perifèria i s’haurà de protegir el teixit comercial de cada barri, per no caure en la despersonalització de la ciutat, com ja ha passat dins els centres històrics.
186. Instar les administracions a crear plans de protecció, conservació i ús dels edificis i espais de valor històric, evitant la pèrdua de valors i l’especulació, reafirmant el patrimoni com a referent social amb finançament de l’Impost de Turisme Sostenible. Recuperació dels centres històrics dels pobles.
187. Millorar i incentivar el transport públic per tal de reduir progressivament la necessitat del transport privat. Incentivar la creació d’equipaments d’aparcament de vehicles privats de motor fora dels nuclis urbans, connectats obligatòriament a la xarxa de transport públic i a la xarxa de mobilitat activa (vianants i bicicletes). Limitar al màxim l’ús i aparcament de vehicles motoritzats privats als centres històrics. Es prohibirà la creació de nous aparcaments de vehicles motoritzats privats (i, en general, d’equipaments) en subsòl als centres històrics protegits o declarats BIC. (tenir en compte el procés de conscienciació que necessita la societat)

GRUP 4 TURISME I GOVERNANÇA

11. TURISME I FINANÇAMENT

11.1. Autonomia financera i tributària

188. Reclamar una major autonomia financera i tributària per a les Illes Balears i una capacitat d’inversió major que la que és permesa d’ençà de l’anomenada Llei Montoro (LO 2/2012, de 27 d’abril, d’Estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera). Exigir un règim fiscal i tributari adequats per a les Balears, amb un REIB que incorpori el descompte de resident per a les mercaderies i incentius fiscals per a empreses que vulguin participar de la transició econòmica de les Illes Balears. Tot plegat, la transició cap a un nou model econòmic Balear hauria de tenir rang de Llei Orgànica i esdevenir qüestió d’Estat.
189. Obrir la reflexió sobre el sistema de finançament estatal caducat des del 2014, que genera endeutament públic permanent i transfereix drets de la societat civil al capital privat.

11.2. Impost turístic i altres

190. Redefinir i clarificar les prioritats estratègiques de l’ús de l’Impost de Turisme Sostenible, a més de tenir una accessibilitat i transparència en el seguiment de les despeses i la recaptació.
191. Que l’Impost de Turisme Sostenible vagi en funció del preu de l’habitació amb un preu fix creixent progressivament per categoria.
192. Introduir un impost sobre immobles de no residents per limitar estratègies de planificació fiscal que evadeixen impostos amb hipoteques elevades. Promoure l’ètica en l’economia mitjançant un impost específic per aquests immobles amb càrrega hipotecària a partir d’un cert import, a tota l’illa de Mallorca o al conjunt de les Balears.
193. Establir un pressupost fix anual per a la compra d’immobles turístics amb l’objectiu de posar-los directament per a llogar a preu regulat. Aquesta mesura ha de ser implementada cada any, per garantir un accés continu i assequible a l’habitatge, i també per impulsar la diversificació del comerç de proximitat orientat al resident.

11.3. Fons d’inversió per a la diversificació econòmica

194. Detectar, en la mesura de les possibilitats, quina part tributen a les Illes les grans empreses, especialment les grans cadenes hoteleres, per avaluar el seu retorn directe a la nostra societat. Així mateix, avaluar el seu frau fiscal.
195. Analitzar les deficiències del Règim Especial de les Illes Balears (REIB) vigent i els efectes perniciosos de no tenir encara la part fiscal d’aquest. Malgrat els avenços positius i els compromisos fiscals de l’estat en diversos anys, que s’han incorporat als Pressupostos Generals de l’Estat de 2023, no existeix encara un REIB fiscal estructurat i consolidat com a tal.
196. Veure el que suposa pel finançament de les nostres Illes el fet que el model vigent de finançament estatal està caducat des del 2014. Com afecta el funcionament ordinari dels serveis assumits, que no es poden mantenir sols amb aquest sistema de finançament, sinó que cal sempre acudir a l’endeutament permanent.
197. Comptabilitzar els efectes negatius, any rere any, de les transferències mal dotades de determinades competències com sanitat i educació. Destriar quina part del deute autonòmic correspon a la bona o mala gestió de la nostra administració autonòmica i quina és conseqüència del mal finançament i del traspàs de competències mal dotades.
198. Avaluar els efectes negatius i repetits any rere any d’estar a la cua del capítol d’inversions dels pressupostos estatals. Cal constatar que l’aportació estatal ha augmentat a través de diversos conceptes aquests dos darrers anys, malgrat que seguim per davall de la mitjana, respecte a altres comunitats.
199. Que l’administració pública compti amb les finances ètiques a l’hora de plantejar projectes transformadors en benefici de la comunitat.
200. Obrir la reflexió sobre el sistema de finançament estatal caducat des del 2014, que genera endeutament públic permanent i transfereix drets de la societat civil al capital privat.
201. TURISME I GOVERNANÇA

12.1. Planificació estratègica

201. Aquestes propostes de transició turística tenen sentit en la mesura en què se situïn en la perspectiva d’una planificació estratègica basada en la participació social i el consens, mirant en el mitjà i llarg termini, tal com proposa l’estratègia Horitzó 2030 del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears.
202. Fer una aposta estratègica del creixement d’altres sectors econòmics i formació de professionals basada en la diversificació econòmica, és a dir, en un nou equilibri econòmic i social, no es fa amb un dia, per tant, cal fer feina pel futur.
203. És imprescindible establir nous espais i mètodes de participació més enllà de la tradicional relació entre la iniciativa pública i empresarial, potenciant l’entrada de la societat civil en la gestió de projectes estratègics i en la governança de la transformació del sistema d’allotjaments turístics.
204. Suprimir dotacions pressupostàries de la comunitat autònoma, insulars i municipis per promocionar el turisme a l’illa.

12.2. Participació ciutadana

205. Definir el concepte de Participació Ciutadana, incloent també la presa de decisions.
206. Enfront de la degradació de la cultura democràtica, hem d’enfortir els valors cívics de la convivència i de la participació activa de la ciutadania en la vida política i social del turisme.
207. Augmentar la presència de la societat civil en el CES i en totes les entitats públiques de gestió del turisme.
208. Establir una taula de diàleg permanent entre les administracions turístiques, el sector turístic privat i la societat civil.
209. Ampliar les fundacions públiques de gestió turística com l’AETIB, la Fundació Mallorca Turisme i la Fundació Turisme de Palma 365, amb la presència de la societat civil.
210. La participació ciutadana i la solvència econòmica de les entitats de la societat civil d’interès general, hauria de garantir-se a través de la Llei de les organitzacions de la societat civil que s’està iniciant en el parlament.
211. Implementar més mecanismes de participació en la presa de decisions i consulta ciutadana en la política.. Per exemple, l’Assemblea Ciutadana x Clima.

12.3. Observatoris i estadístiques fiables

212. Coordinar els Observatoris de la Sostenibilitat de les Illes Balears i dotar-los de personal adequat per tal de poder calcular i comunicar els objectius i indicadors que es proposen.
213. Consensuar unes estadístiques bàsiques sobre el nostre model turístic i la seva capacitat de transició.
214. Els observatoris de turisme han d’incorporar una perspectiva feminista interseccional en les seves anàlisis, incorporant indicadors