ASAJA explica per què els preus dels ous estan disparats
El preu de l’ou continua disparat tant a l’arxipèlag com a la resta del país i ASAJA-Balears assenyala diversos factors que expliquen aquesta tendència alcista, en un context marcat per la preocupació social sobre la grip aviària i el cost dels aliments bàsics.
L’organització agrària apunta avui en un comunicat que la disminució del nombre de gallines ponedores, l’increment de la demanda de producte ecològic i camper, i l’augment generalitzat dels costos de producció han coincidit en un mateix moment i estan afectant tot l’Estat. A les Illes, però, aquests elements tenen un pes més gran a causa del sobrecost insular: produir un ou és aproximadament un 30% més car que a la Península.
Això, sumat a la dependència estructural del mercat exterior, fa que qualsevol alteració en l’oferta peninsular es traslladi de forma immediata a les prestatgeries del supermercat balear.
Preus disparats en comparació a Europa
Les dades del sector indiquen que en els darrers quatre anys el preu de l’ou a Espanya s’ha incrementat entre un 45 i un 50%. Només en el darrer any, la pujada ha estat del 17%, set punts per damunt de la mitjana europea.
Ara mateix, una dotzena d’ous tradicionals ronda els 3,30 euros, mentre que els camperols o ecològics se situen entre els 4,50 i els 5 euros. Segons ASAJA, aquesta diferència —al voltant del 35%— respon al major cost de producció que tenen les explotacions que aposten per sistemes més exigents i sostenibles.
Menys gallines i canvis de consum
El cens de gallines ponedores de les Illes ha baixat un 11% en un any: ha passat de 332.649 exemplars el 2023 a 296.354 el 2024. Aquesta pèrdua de capacitat productiva coincideix amb un augment del consum estatal del 4%, així com amb un interès creixent per productes ecològics i de proximitat.
L’any 2023 es varen produir 7,7 milions de dotzenes d’ous a l’arxipèlag, una xifra significativa però encara insuficient per compensar la reducció del cens i la forta dependència de la producció peninsular.
La grip aviària, un element de pressió
Tot i que fins ara l’impacte de la grip aviària ha estat limitat a les Balears, la detecció de diversos focus a l’Estat ha obligat la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural a reforçar les mesures de bioseguretat.
Aquestes restriccions —que afecten la cria a l’aire lliure en alguns municipis, intensifiquen els controls sobre l’alimentació i l’aigua i limiten temporalment la participació en mercats— poden generar dificultats logístiques o alentir la producció. Les explotacions familiars i d’autoconsum són les que ho poden notar més, ja que sovint disposen de menys marge per adaptar-se a les noves exigències.
ASAJA remarca que, si la situació epidemiològica empitjoràs, els efectes sobre la producció serien immediats i tindrien un impacte directe en els preus. Per això insisteix en la importància de mantenir els controls sanitaris i la vigilància sobre el terreny.