Balears acaba amb la vespa asiàtica

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha anunciat avui dematí que les Illes Balears s’han convertit en el primer territori europeu que assoleix la fita de declarar eradicada la vespa asiàtica (Vespa velutina ssp. nigrithorax).

“És una noticia excepcional per a la biodiversitat de l’arxipèlag i confirma que aquesta terra compta amb un personal tècnic i científic de primer ordre capaç de plantar cara als majors reptes que ens planteja l’emergència climàtica”, ha assegurat el conseller en roda de premsa.

El darrer niu d’aquesta espècie a Mallorca, única illa de l’arxipèlag on s’havia detectat, es va localitzar el juliol de 2018. Des de llavors, tot i que s’ha mantingut l’esforç de trampeig, no s’ha pogut confirmar la presència d’aquesta espècie invasora a l’illa. En total, s’han localitzat i destruït 32 nius i s’han capturat 89 exemplars.

Mir ha volgut agrair «el gran esforç i la tasca ingent de coordinació» de tots els actors implicats: el servei de Protecció d’Espècies, els Agents de Medi Ambient, el COFIB, la UIB, l’112 , la Diputació de Guipúscoa i el seu cos de Bombers, els Agents Forestals de Girona, els ajuntaments afectats i diverses associacions d’apicultors i caçadors. Amb tot, ha subratllat també «la gran rellevància de la participació ciutadana en aquest gran èxit col·lectiu».

En aquest sentit, ha destacat que bona part dels avisos que han permès localitzar nius han procedit de la ciutadania. Així, organismes com l’112, el COFIB o la aplicació Vespapp, desenvolupada per la UIB han estat clau també en l’eradicació de l’espècie. La doctora en Biologia Mar Leza ha explicat, durant la roda de premsa, que a través de l’aplicació s’han rebut uns 1.200 avisos.

El cap del servei de Protecció d’espècies, Ivan Ramos, ha destacat, per la seva banda, que entre els motius pels quals es pot explicar aquest èxit en matèria de conservació de la biodiversitat cal citar diversos motius. Així, per exemple, ha destacat que es va començar a actuar de manera gairebé immediata des de la detecció de l’espècie, el 2015, a la zona del mirador de ses Barques, a Sóller.

Retirar els nius de nit

L’estratègia traçada s’ha orientat a detectar i retirar tots els nius i l’eliminació s’ha executat, principalment, de nit per garantir que tots els exemplars s’hi trobassin a l’interior. S’ha donat màxima prioritat a la retirada de nius abans de l’aparició de la casta reproductora i s’han investigat les trampes i atraients més efectius per optimitzar la captura d’exemplars i la localització de nius i per a la col·locació de trampes s’ha tengut en compte la ubicació dels nius a temporades anteriors així com les possibles vies d’expansió, com valls de torrents.

Ramos també ha citat, com a factor clau, el trampeig de primavera que ha permès l’eliminació de reines fundadores evitant una major expansió de l’especie. La temperatura i la humitat podrien haver-ne dificultat l’expansió. Finalment, ha citat la insularitat com a factor clau a favor de l’eradicació de l’espècie, evitant així entrades continuades com es produeix a la resta de l’Estat.

Per la seva banda, la tècnica del COFIB, Gabriela Picó, ha recordat que les feines de camp s’han pogut desenvolupar gràcies al finançament aportat pel Fons de Garantia Agrària i Pesquera (FOGAIBA) a través del Programa de Desenvolupament Rural (PDR). Ha destacat, a més, l’enorme repte que ha suposat enfrontar-se a la presència d’una espècie fins llavors desconeguda.

Nous protocols

«Per tal d’aconseguir aquests resultats ha estat imprescindible dissenyar nous protocols de control que s’ajustessin a la situació canviant en que ens trobàvem, modificant-los contínuament a mesura que apreníem més sobre l’espècie i guanyàvem experiència sobre el terreny» ,ha explicat. Finalment, segons ha explicat, es van desenvolupar tres protocols: un de trampeig, un per la recerca de nius i un darrer per la retirada dels nius.

El conseller Mir ha recordat, per la seva banda, que «hem eradicat l’espècie però no l’amenaça» i ha recalcat que aquesta es pot introduir de nou a l’arxipèlag. La intenció de la conselleria, segons ha explicat, és donar pas a una nova fase en la qual es donarà èmfasi a la prevenció i la vigilància. En aquest sentit, ha assegurat que en els propers dies s’iniciarà una ronda de contactes per estudiar les possibilitats d’establir una xarxa de bioseguretat amb nous punts de control que inclouran ports i aeroports, principals punts d’arribada d’espècies invasores a l’arxipèlag.

«Som conscients que la vespa asiàtica continua en plena expansió a la península i que si ha arribat una vegada, pot arribar una altra», ha assegurat tot afegint que «no es pot abaixar la guàrdia i hem d’estar preparats per a una eventual reaparició d’aquesta o altres espècies exòtiques invasores».

Des d’octubre de 2015

La vespa asiàtica es va introduir a França el 2004 i va esdevenir la primera invasió exitosa d’una vespa a Europa. A l’Estat es va detectar per primera vegada el 2010, concretament a la localitat navarresa d’Amaiur. L’octubre de 2015 es va confirmar la seva presència a Mallorca i se’n va retirar un niu, a Sóller.

El 2016 es van detectar 9 nius als municipis de Sóller, Deià, Fornalutx i Bunyola. L’any següent, la presència de l’espècie va assolir el pic més alt, amb 21 nius detectats als municipis de Sóller, Deià, Fornalutx, Bunyola, Valldemossa, Esporles, Santa Maria, Lloseta i Escorca. El 2018 es va detectar només un niu, a Sóller. D’ençà, llavors no s’ha tornat a detectar la seva presència.

El nombre de trampes ha anat variant al llarg dels anys, paral·lelament a l’expansió de l’espècie. Així, el 2016 se’n van instal·lar 67 mentre que l’any següent la xifra es va incrementar fins a 250. 2018 i 2019 van ser els anys amb un major trampeig, amb 582 i 576 trampes, respectivament. Finalment, el 2020 n’hi ha hagut 280.

#Foravilaverd