Científics i pescadors aconsegueixen reduir l’impacte mediambiental de les xarxes de tresmall
El projecte TRASMAR s’acosta a la seva fi després de tres anys de treball amb l’objectiu de millorar la sostenibilitat de l’art de pesca tradicional del tresmall. El projecte ha estat liderat per investigadors de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) i la Universitat de les Illes Balears, i ha comptat amb el suport de la Federació Balear de Confraries de Pescadors i la col·laboració de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, a través del Programa Plenamar, cofinançat pel Fons Europeu Marítim i de Pesca.
Al llarg d’aquest temps, el treball dels investigadors ha permès dur a terme amb èxit 48 pesques experimentals amb tresmall, gràcies a la participació i implicació de quatre barques de pesca professional i la seva tripulació. També es varen organitzar dos tallers divulgatius amb els pescadors i s’ha publicat un full informatiu amb recomanacions per minimitzar l’impacte mediambiental de les xarxes de tresmall.
El projecte TRASMAR, que va començar el desembre de 2019, ha permès fer diferents descobriments que han augmentat el coneixement que es tenia sobre les xarxes de tresmall i la seva interacció sobre els fons marins.
Encara que tothom coneix el baix impacte de la pesca amb xarxes de tresmall, durant les maniobres de retirada de les xarxes es produeix un desplaçament sobre el fons marí que afecta espècies bentòniques que viuen sobre el fons de la mar, com eriçons i crustacis. Aquesta interacció de les xarxes de tresmall amb el fons pot veure’s incrementada amb la profunditat i els corrents forts, per la qual cosa afecta principalment la pesca amb tresmall de llagosta. No obstant això, durant el desenvolupament d’aquest projecte, s’han pogut estudiar unes certes mesures i recomanacions per tal de minimitzar la interacció de les xarxes amb la fauna i flora del fons.
Evitar-ne la retirada amb mal temps
Una d’aquestes recomanacions seria evitar que es retirin les xarxes quan fa mal temps per reduir la deriva del vaixell que, a la vegada, causa l’arrossegament de les xarxes pel fons. Encara que aquesta mesura pugui semblar òbvia, resulta de gran importància reduir al màxim la deriva del vaixell, ja que gràcies a les càmeres submarines instal·lades a les xarxes durant les pesques s’ha pogut observar detalladament el moviment d’aquestes xarxes sobre el fons. Aplicant mesures senzilles, com ajudar-se del motor per retirar les xarxes al més verticalment possible, podrien reduir-se de manera notable les interaccions de les xarxes amb el fons.
Modificar les xarxes
Una altra mesura que podria ser d’utilitat seria l’ús de xarxes modificades. Encara que de moment no ha estat possible trobar mesures eficaces en el tresmall de llagosta, en el cas de la pesca de sípia es van obtenir alguns resultats interessants amb xarxes modificades que van permetre reduir la captura de posidònia sense afectar les captures comercials. De totes maneres, és necessari fer estudis més profunds en un futur per consolidar els resultats reeixits de la pesca de sípia i trobar altres modificacions eficaces per a la pesca de llagosta.
Al marge dels resultats científics recopilats durant el transcurs d’aquests anys, el projecte ha servit per establir aliances entre científics i pescadors moguts per una fi comuna: maximitzar la sostenibilitat de la pesca artesanal amb tresmall per garantir la rendibilitat econòmica i ecològica en el futur.
Equip investigador
El projecte TRASMAR ha estat liderat pel doctor Hilmar Hinz i la doctora Maria del Mar Gil, i ha comptat amb la participació de nombrosos investigadors de l’IMEDEA (CSIC-UIB) i de la UIB.