El canvi climàtic avança 30 dies la verema en només 26 anys
Espanya afronta enguany una de les veremes més primerenques de la seva història. L’enginyer agrònom, viticultor i expert de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), Julio Prieto, adverteix que aquest fenomen no es pot atribuir únicament a la calor registrada durant els mesos d’estiu, sinó a un avançament progressiu de tot el cicle de la vinya. Segons les seves dades, la verema s’ha avançat 30 dies durant les darreres 26 campanyes, a un ritme de poc més d’un dia per any.
Prieto assenyala que la clau es troba en el moment en què la planta inicia el seu desenvolupament. Els hiverns més curts i les primaveres cada vegada més breus fan que la vinya acumuli abans les temperatures necessàries per començar a brotar. A partir d’aquest moment, les onades de calor acceleren encara més el procés fins a provocar una maduració extremadament ràpida.
El resultat és un desajust entre els diferents processos fisiològics del raïm. L’expert diferencia entre l’anomenada maduració industrial, relacionada amb el grau alcohòlic potencial i l’acidesa, i l’evolució dels compostos que determinen bona part de les característiques organolèptiques del vi, com els antocians, els polifenols i les aromes.
En condicions normals, aquests processos avancen de manera relativament sincronitzada. Tanmateix, les temperatures elevades poden fer que la concentració de sucres avanci molt més ràpid mentre que la formació d’aromes i color queda enrere. Això pot donar lloc a vins amb una graduació alcohòlica més elevada però amb menys complexitat aromàtica.
El problema tampoc afecta de la mateixa manera totes les varietats. Les zones més càlides i les varietats de cicle curt són especialment vulnerables. Moltes d’aquestes varietats varen ser seleccionades al nord d’Europa precisament per madurar ràpidament en indrets on el període de temperatures favorables és més reduït. La seva adaptació a les condicions més càlides del sud és, per tant, més limitada.
Les varietats mediterrànies, amb cicles més llargs i una adaptació històrica a les temperatures elevades, presenten una major capacitat per afrontar aquest nou escenari climàtic.
Més costos i una collita per davall de les previsions
L’avançament de la verema també té conseqüències econòmiques i ambientals. Un cicle vegetatiu més llarg augmenta l’exposició de les plantes a determinats riscos fitosanitaris i eleva els costos de producció. A això s’hi afegeix el consum energètic necessari per refrigerar el raïm quan arriba als cellers a temperatures molt elevades, que poden arribar als 50 graus.
Prieto destaca que, en el moment de la brotació de la vinya, Espanya manejava la previsió de collita més elevada d’almenys els darrers 26 anys. Tanmateix, les condicions registrades durant la campanya han fet moderar aquestes expectatives i la collita final serà bona, però no històrica.
L’agrònom considera que part de la producció s’ha perdut pel camí i assenyala la manca d’eines de gestió adaptades a les noves condicions climàtiques com un dels factors que expliquen la diferència entre les previsions inicials i el resultat final.
Adaptar-se a un clima diferent
Davant aquest escenari, Prieto defensa que el sector ha d’adaptar les seves estratègies de producció a unes condicions climàtiques que ja no són les mateixes que fa unes dècades. Entre les eines disponibles cita l’ús de varietats de cicle més llarg, amb una major capacitat per mantenir l’acidesa i produir en condicions adverses, així com noves tècniques de cultiu.
També considera necessari que les noves plantacions es dissenyin tenint en compte des del principi les condicions tèrmiques actuals i futures. En aquest àmbit, l’expert treballa actualment en un manual de plantacions de vinya adreçat als productors que hagin de prendre decisions sobre el disseny de nous vinyets en un context marcat pel canvi climàtic.
L’evolució de les dates de verema ofereix, en qualsevol cas, un dels indicadors més clars d’aquesta transformació. En 26 campanyes, l’inici de la collita s’ha avançat aproximadament un mes. Una tendència que, segons Prieto, presenta variacions d’un any a l’altre, però que manté una direcció clara: la vinya comença i completa el seu cicle cada vegada més prest.