El canvi climàtic ha triplicat les inundacions costaneres extremes, segons un estudi de l’IMEDEA

L’augment del nivell de la mar provocat per l’activitat humana ha multiplicat el risc d’inundacions costaneres extremes arreu del món. Així ho conclou un estudi internacional publicat a la revista científica Nature Climate Change, en el qual ha participat la investigadora de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i de l’IMEDEA (CSIC-UIB), Marta Marcos.

La recerca revela que els episodis d’inundació costanera que històricament es produïen una vegada cada cent anys són avui quatre vegades més probables i es registren, de mitjana, cada 16 anys. Segons els autors, l’escalfament global causat per les emissions humanes és responsable d’aproximadament la meitat d’aquest increment del risc.

L’estudi, liderat per la Universitat de Tulane (Estats Units), ha combinat registres històrics de mareògrafs amb simulacions climàtiques per separar els efectes de l’activitat humana dels factors naturals i dels moviments de l’escorça terrestre. Els resultats mostren que, mentre que durant la primera meitat del segle XX la variabilitat climàtica natural i l’activitat volcànica varen tenir un paper destacat, a partir de la dècada de 1960 el principal motor de la pujada del nivell de la mar ha estat el canvi climàtic d’origen humà.

Els investigadors assenyalen que l’augment del nivell de la mar fa que tempestes o marors de menor intensitat puguin provocar inundacions que abans només es produïen en circumstàncies excepcionals. De fet, gairebé la meitat dels 130 punts analitzats han vist com les inundacions centenàries de principi del segle XX es repeteixen ara almenys una vegada cada deu anys.

Amb diferències regionals

Les diferències regionals, però, són notables. A Sandy Hook, a Nova Jersey, una inundació que antigament es produïa cada cent anys va passar a registrar-se aproximadament cada 16 anys a partir de 2005. A Wellington, a Nova Zelanda, episodis similars es produeixen actualment prop de dues vegades l’any. En altres indrets, com Manila, la subsidència del terreny associada a l’extracció d’aigües subterrànies ha agreujat encara més la situació.

Tot i que l’estudi no analitza específicament el Mediterrani, Marta Marcos considera que les conclusions són extrapolables a la tendència general observada a les costes espanyoles. Segons la investigadora, encara que els models emprats no permeten estimar amb precisió l’augment de les inundacions extremes a la Mediterrània, sí que confirmen un increment generalitzat del risc costaner associat al canvi climàtic.

Els autors remarquen que aquestes dades tenen implicacions directes per a la planificació territorial i la protecció de les infraestructures costaneres. Les estimacions històriques utilitzades fins ara podrien haver quedat obsoletes davant l’acceleració de la pujada del nivell de la mar. Per aquest motiu, reclamen reforçar les mesures d’adaptació i reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle per limitar l’augment dels riscos en les pròximes dècades.

Per a Marta Marcos, els resultats ofereixen una eina valuosa per planificar actuacions que permetin reduir l’impacte de les inundacions costaneres i adaptar els territoris litorals a una realitat climàtica cada vegada més exigent