El Col·legi Professional reclama un tècnic de medi ambient a cada ajuntament de més de 5.000 habitants
El Col·legi Professional de Llicenciats i Doctors en Ciències Ambientals de les Illes Balears (COAMBIB) reclama que tots els ajuntaments de més de 5.000 habitants disposin, com a mínim, d’un tècnic de medi ambient, una figura que considera necessària per afrontar els reptes ambientals dels municipis. La petició forma part d’una campanya iniciada el 2025 que el col·legi ha continuat impulsant durant el darrer any, amb l’objectiu de consolidar aquesta figura dins les administracions locals i garantir que les places estiguin ocupades per professionals amb la formació específica adequada.
L’entitat també proposa que els municipis de més de 30.000 habitants incorporin un segon tècnic de medi ambient i que totes aquestes places es classifiquin en el subgrup A1, d’acord amb el nivell de responsabilitat i qualificació que requereixen. A més, defensa que les convocatòries exigeixin la titulació de Ciències Ambientals per garantir una preparació ajustada a les funcions que han d’assumir aquests professionals.
La reclamació arriba en un context de creixent pressió sobre el territori balear, marcat per l’augment de les temperatures, les sequeres, els episodis de calor extrema i la disponibilitat limitada de recursos hídrics. Segons el COAMBIB, la insularitat i la situació de les Balears a la Mediterrània fan que els municipis siguin especialment vulnerables als efectes de la crisi climàtica i de la degradació ambiental.
Una figura encara poc consolidada
Després d’un any de campanya, el col·legi assegura haver constatat que la figura del tècnic de medi ambient continua poc consolidada en moltes administracions locals. També assenyala la manca d’una definició homogènia de les funcions, les responsabilitats i els requisits formatius associats a aquests llocs de feina.
Entre les situacions detectades, l’entitat esmenta municipis de més de 5.000 i de més de 10.000 habitants que no disposen d’una plaça específica de medi ambient, així com ajuntaments de més de 30.000 habitants que, segons el seu criteri, no tenen prou personal tècnic per atendre les necessitats de gestió ambiental.
El COAMBIB també ha identificat places ocupades per professionals amb titulacions diferents de Ciències Ambientals, com ara biologia, geologia o diverses enginyeries, i llocs classificats en el subgrup A2 o inferior. L’entitat considera que aquestes situacions evidencien la manca de criteris comuns a l’hora de definir el perfil professional i valorar la complexitat de les tasques encomanades.
Formació transversal
Per fonamentar la seva reivindicació, el COAMBIB ha analitzat els plans d’estudis del grau de Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona, la Universitat de València, la Universitat de Granada i la Universitat Autònoma de Madrid. Segons l’anàlisi, els continguts formatius presenten una correspondència directa amb bona part de les competències que ha d’assumir un tècnic municipal de medi ambient.
Els plans estudiats inclouen matèries com la biodiversitat, l’ecologia, la gestió d’espècies i hàbitats, la restauració ambiental, el canvi climàtic, la climatologia, la hidrologia, la gestió dels recursos hídrics i el control de la contaminació. També incorporen coneixements sobre residus, aigües residuals, ordenació del territori, cartografia, sistemes d’informació geogràfica, avaluació d’impacte ambiental, legislació, gestió de projectes i educació ambiental.
Aquesta combinació de disciplines, segons el col·legi, permet abordar qüestions tan diverses com la gestió dels espais verds, la renaturalització urbana, la protecció del litoral, la qualitat de l’aire, l’adaptació al canvi climàtic o la planificació ambiental. L’entitat destaca que els problemes ambientals municipals estan interrelacionats i que, per tant, requereixen una visió global que combini les ciències naturals amb el dret, l’economia, la planificació territorial i les ciències socials.
El debat sobre els requisits d’accés
Un altre dels punts que preocupa el col·legi és l’accés dels ambientòlegs a les places de l’administració pública. Segons el COAMBIB, nombroses convocatòries de tècnic de medi ambient admeten titulacions molt diverses, entre les quals hi ha biologia, geologia, enginyeries i veterinària, mentre que altres àmbits professionals disposen habitualment de convocatòries específiques vinculades a les seves competències.
L’entitat considera que aquesta amplitud de requisits pot situar els titulats en Ciències Ambientals en una posició de desigualtat i diluir l’especificitat d’una formació concebuda per integrar diferents àrees del coneixement ambiental. Per això, reclama que les administracions defineixin amb més precisió els perfils professionals i ajustin els requisits de les convocatòries a les funcions de cada plaça.
El col·legi també apunta a la manca, en alguns processos selectius, de professionals de les Ciències Ambientals als tribunals qualificadors. Segons defensa, la participació d’especialistes de l’àmbit permetria valorar amb més coneixement els continguts tècnics específics de la professió.
Més capacitat municipal per afrontar la crisi climàtica
La proposta del COAMBIB vol que els ajuntaments disposin de personal especialitzat per planificar i executar polítiques ambientals adaptades a les necessitats de cada municipi. La gestió dels residus i de l’aigua, la conservació de la biodiversitat, la mobilitat sostenible i l’educació ambiental són alguns dels àmbits en què l’entitat considera necessari reforçar la capacitat tècnica de les administracions locals.
El col·legi assegura que continuarà traslladant les seves demandes als ajuntaments de les Illes Balears per avançar cap a una gestió ambiental pública que considera més rigorosa i eficient. La seva proposta estableix quatre línies principals: garantir un tècnic de medi ambient als municipis de més de 5.000 habitants, incorporar-ne un segon als que superin els 30.000, vincular aquestes places a la titulació de Ciències Ambientals i classificar-les en el subgrup A1.