El Ministeri d’Agricultura regula la producció de sal marina ecològica

El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha posat en marxa el tràmit d’audiència i informació pública per elaborar la primera normativa estatal que regularà la producció de sal marina ecològica i d’altres tipus de sal destinades a l’alimentació humana i animal. El sector saliner havia reclamat aquesta regulació específica, ja que fins ara no existia cap norma detallada ni a escala europea ni espanyola que definís els requisits d’aquest tipus de producció.

La proposta normativa fixa condicions i criteris per garantir una producció sostenible, certificada i coherent amb els principis de l’agricultura ecològica. L’objectiu és reforçar la seguretat jurídica, harmonitzar el sector i donar suport a un producte que, en el cas de la sal marina, està estretament lligat a espais naturals i a tècniques tradicionals de gran valor cultural.

El tràmit d’audiència romandrà obert fins dia 18 de desembre.

Un buit normatiu d’origen europeu

La regulació europea de producció ecològica, establerta pel Reglament (UE) 2018/848, inclou la sal marina i d’altres sals al seu annex, però no defineix normes específiques de producció. La Comissió Europea va proposar el 2023 un reglament delegat per fixar aquests detalls, però el text va ser rebutjat pel Parlament Europeu per l’oposició d’estats on predomina la sal de mina i gairebé no hi ha producció de sal marina. El rebuig va deixar el sector sense un marc comú i va provocar divergències entre països, que han recorregut a criteris privats i desiguals per certificar la sal ecològica.

Espanya, que va tenir un paper destacat en la inclusió de la sal marina dins el reglament europeu i en els treballs tècnics posteriors, ha optat ara per establir una norma nacional, tal com permet la legislació comunitària. A les Illes Balears hi ha molta tradició salinera, per la qual cosa aquesta nova normativa pot ser d’una gran transcendència per al sector.

Produccions diverses i impacte territorial

La sal pot obtenir-se per vies molt diferents. La sal marina i la sal procedent de salmueres naturals es produeixen per concentració i evaporació de l’aigua de mar mitjançant l’acció del sol i del vent. En canvi, la sal gema s’extreu directament dels jaciments, sovint amb tècniques que inclouen perforació o ús d’explosius.

Les salines marines espanyoles ocupen grans extensions en zones costaneres i combinen pràctiques tradicionals amb una important funció ambiental, ja que contribueixen a la conservació d’ecosistemes i al manteniment d’oficis vinculats al territori. La normativa estatal pretén protegir aquest model i establir criteris comuns per a totes les sals ecològiques destinades al consum o als pinsos.

Què estableix el projecte de reial decret

El text defineix què s’entendrà per sal ecològica i descriu les unitats de producció i preparació, que inclouen totes les fases des de la sedimentació i evaporació fins a la cristal·lització, el rentatge o el magatzematge.

Entre els punts principals de la futura regulació destaquen:

• Prohibició de pràctiques considerades incompatibles amb la producció ecològica, com ara l’extracció de sal gema amb explosius, la dissolució artificial de dipòsits subterranis, la purificació mitjançant flotació o processos tèrmics i l’ús de sistemes d’evaporació artificial com l’evaporació al buit.
• Obligació que l’evaporació i la cristal·lització es facin exclusivament per l’acció natural del sol i del vent.
• No utilitzar additius ni coadjuvants tecnològics en cap fase de la producció o preparació.
• Separació estricta entre sal ecològica, en conversió i no ecològica quan es treballin en una mateixa unitat de preparació, amb registres detallats i mesures de traçabilitat.
• Permís d’addició de iode només quan la legislació del país de destinació ho exigeixi.
• Requisits ambientals específics, inclosa la possible aportació d’avaluacions d’impacte ambiental segons la normativa vigent.

També s’estableix un període mínim de conversió de dos anys per obtenir la certificació ecològica, amb possibilitat de reconeixement retroactiu si es demostra que no s’han utilitzat pràctiques prohibides.

Etiquetatge i marc jurídic

La norma fixa les denominacions legals de la sal ecològica i remet al reglament europeu per a les indicacions d’etiquetatge. Inclou una clàusula de reconeixement mutu per als productes comercialitzats legalment a altres països de la UE, i estableix un període transitori perquè les existències elaborades abans de l’entrada en vigor de la norma puguin comercialitzar-se durant 18 mesos.

El projecte també actualitza el Codi Alimentari Espanyol per harmonitzar-lo amb la nova regulació i reforça que la norma es dicta en virtut de les competències estatals en matèria d’economia i de protecció del medi ambient.