El moix, una amenaça real per a la fauna insular

La biodiversitat de les Illes Balears i Canàries està en perill. Així ho denuncien diverses entitats conservacionistes, entre elles el GOB Mallorca, la Asociación para la Conservación de la Biodiversidad Canaria (ACBC) i la Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB), que alerten sobre la inadequació de la Directriu tècnica per a la gestió de colònies felines elaborada pel Ministeri de Drets Socials.

Aquesta normativa, que ha de servir com a guia per als ajuntaments en la gestió dels moixos de carrer, ignora els efectes devastadors que aquests felins poden tenir sobre les espècies autòctones de les illes, segons asseguren des d’aquestes entitats.

Segons aquestes entitats, el moix domèstic (Felis catus) és considerat una de les espècies invasores més perjudicials a nivell mundial, tal com documenta la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). La seva capacitat depredadora afecta greument la fauna, especialment en ecosistemes insulars, on els efectes són més devastadors que en zones continentals.

A les illes

Mentre que als continents els moixos poden conviure amb altres depredadors que controlen de manera natural la seva població, a les illes Balears i Canàries aquests superdepredadors estan absents, fet que agreuja la situació, segons expliquen. A més, moltes espècies autòctones de les illes no han desenvolupat mecanismes de defensa contra aquest depredador, ja que no han evolucionat conjuntament amb ell. Aquest fet es tradueix en una major vulnerabilitat de la fauna illenca, especialment d’aus, rèptils i petits mamífers.

La Llei 7/2023, que regula la protecció dels animals domèstics, introdueix millores en el benestar animal, però segons les entitats conservacionistes, no té en compte la relació d’aquests animals amb la biodiversitat insular. Així, la Directriu per a la gestió de colònies felines, tal com està plantejada actualment, s’oblida dels efectes que els moixos tenen sobre les espècies natives, moltes d’elles protegides.

Els conservacionistes critiquen que la normativa no contempla prohibicions específiques per evitar l’establiment de colònies felines a prop d’espais naturals protegits, com els que formen part de la Xarxa Natura 2000 o les zones de cria d’aus marines, especialment vulnerables a la depredació felina.

Propostes per minimitzar l’impacte

Les entitats reclamen mesures concretes per protegir la fauna insular. Entre les seves propostes, destaca la prohibició d’ubicar colònies felines a espais naturals protegits i a una distància mínima d’un quilòmetre dels seus límits. També suggereixen que les colònies es localitzin exclusivament a nuclis urbans o en la seva immediata perifèria, limitant la seva distància a 100 metres dels entorns rurals o naturals.

A més, proposen establir indicadors de gestió que permetin avaluar si les colònies compleixen amb el seu objectiu de reduir progressivament la població de moixos i, en cas contrari, es planteja el seu desmantellament. Aquesta revisió periòdica, argumenten, permetria una gestió més efectiva i un control real de l’impacte d’aquests felins en l’entorn natural.

Un crit d’alerta

Les entitats que han signat la sol·licitud de modificació de la Directriu fan una crida urgent al Ministeri de Drets Socials perquè reconsideri el seu enfocament, incorporant la perspectiva insular en la seva normativa. També reclamen la participació activa del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITERD), que fins ara, segons denuncien, no ha estat implicat en el disseny d’aquesta Directriu, tot i ser el màxim responsable de la conservació de la biodiversitat.

Finalment, aquestes associacions adverteixen que no es pot plantejar el benestar dels animals domèstics a costa de la desaparició de la fauna silvestre. Si no es prenen mesures per controlar l’impacte dels moixos, moltes espècies que actualment estan protegides podrien veure’s seriosament afectades, contravenint les obligacions legals de conservació de la biodiversitat que Espanya ha assumit tant a nivell estatal com europeu.

Cap on ens dirigim?

El debat sobre la gestió de les colònies felines a les illes posa de manifest un conflicte entre el benestar animal i la conservació de la biodiversitat. Mentre que les entitats conservacionistes alerten del perill per a les espècies natives, altres veus defensen la necessitat de cuidar dels animals abandonats.

El repte és ara en trobar un equilibri que permeti preservar la rica biodiversitat insular sense desatendre els drets dels animals domèstics. La revisió de la Directriu serà clau per garantir que aquest equilibri es pugui assolir, segons expliquen les esmentades entitats en un comunicat.