El voltor negre passa de 123 a 332 exemplars a Mallorca en una dècada
La població de voltor negre a l’illa de Mallorca s’ha triplicat durant la darrera dècada, després que durant la dècada dels vuitanta l’espècie patís un greu decreixement.
El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, i la coordinadora del cens del voltor negre, Carlota Viada, han presentat avui els resultats de l’estudi realitzat a l’octubre de 2021 gràcies a les observacions d’una setantena de voluntaris i voluntàries.
El projecte de recompte és una de les actuacions previstes al Pla Terrasse de recuperació, conservació i seguiment de les aus rapinyaires diürnes de les Illes Balears, on es preveu el cens de voltor negre (Aegypius monachus) cada deu anys. La població estimada en el seguiment fet l’any passat és de 332 exemplars, mentre que en el darrer cens, de 2008, se’n comptabilitzaren 123.
Mir ha agraït la tasca feta pels voluntaris i voluntàries, «una feina sense la qual no hagués estat possible comptar amb aquestes dades tan acurades». «El darrer recompte ratifica la tendència a l’alça de la recuperació de l’espècie, fruit de la feina de recuperació a través de la repoblació i la lluita contra el verí, però hem de seguir treballant perquè aquesta espècie es recuperi arreu de Mallorca», ha afegit el conseller qui ha recordat que l’espècie està catalogada actualment com a Vulnerable i que està inclosa al Pla Terrasse de recuperació, conservació i seguiment de les aus rapinyaires diürnes de les Illes Balears.
Els 68 voluntaris i voluntàries van cobrir 15 punts d’observació a la Serra de Tramuntana, sobretot a la zona centre-nord durant dos dies d’octubre. Es va fer una jornada extra a Moncaire i Ariant per recuperar observacions efectives que no es van poder dur a terme a causa de la pluja.
La metodologia en el treball de camp ha consistit en posicionar entre un i quatre observadors a zones de màxima presència de l’espècie durant almenys dos dies. Aquest mètode és el mateix que es fa servir des de 1993, el que permet comparar les dades, tot i que en aquest cas s’ha millorat la detecció i s’ha disminuït el risc d’errors al cens visuals incorporant almenys un fotògraf en cada equip.
La població és objecte de seguiment continuat des de 1973. Des de la dècada dels 80, quan la població del voltor negre estava en el pitjor moment, l’espècie ha experimentat un creixement lent però regular, gràcies a les mesures de conservació i reforçament poblacional que es van dur a terme. A partir de l’any 2010, el ritme de creixement s’ha incrementat.
Al recompte hi han participat el Servei de protecció d’espècies, l’Institut Balear de la Natura (IBANAT), el Servei de caça del Consell de Mallorca, així com voluntaris i voluntàries de SEO-Virot, SEO BirdLife Illes Balears, Grup d’Observadors de Rapinyaires d’Albercutx (GORA), GOB-Mallorca, Fundació Vida Silvestre de la Mediterrània (FVSM) i Associació de Fotografia de Natura de les Illes Balears (AFONIB).