Els aqüífers de les Balears, al límit: el consum urbà i residencial supera en 22 hm³ l’aigua assignada
Les reserves d’aigua subterrània de les Illes Balears afronten una situació límit després d’anys de sobreexplotació, segons l’Informe anual 2025 de l’Observatori de l’Aigua de les Illes Balears, elaborat per l’Aliança per l’Aigua. L’entitat assenyala el consum urbà i residencial en sòl rústic com el principal factor que explica l’excés d’extraccions, mentre l’ús agrari, en el conjunt de l’arxipèlag, ja extreu un 15,5 % menys del que té assignat.
Les dades són especialment significatives perquè cap de les quatre illes es manté dins els límits d’extracció que estableix el Pla Hidrològic 2022-2027. Mallorca supera la seva assignació en un 8,5 %, Eivissa en un 15,4 %, Menorca en un 35,5 % i Formentera en un 70,8 %. En total, 36 de les 88 masses d’aigua subterrània de l’arxipèlag, el 40,9 %, es troben en mal estat quantitatiu, 7,6 punts més que en el cicle anterior.
L’alerta arriba després que el Govern comunicàs que les reserves hídriques subterrànies havien baixat fins a una mitjana del 39 % el juliol. Mallorca se situava també en el 39 %, Eivissa en el 42 % i Menorca en el 34 %, el mateix mínim històric que havia registrat l’agost de 2025. L’Aliança per l’Aigua considera que aquesta situació no respon únicament a les condicions meteorològiques d’aquest estiu, sinó a una pressió sostinguda sobre els aqüífers.
Mallorca entra a l’agost amb menys reserves que fa un any
Mallorca presenta una reserva del 39 % aquest juliol, set punts menys que el mes anterior i per sota del 41 % amb què va acabar l’agost de 2025. Segons l’informe, és el pitjor registre d’un mes de juliol des de 2016.
De les 64 masses d’aigua subterrània de Mallorca, 34 extreuen més del que tenen assignat i concentren el 62 % de tota l’aigua que es bomba a l’illa. Son Real presenta la reserva mitjana més baixa, amb un 20,9 %, mentre Sant Llorenç se situa en el 36,8 % i Son Servera en el 39,2 %.
El principal pes recau en el proveïment públic i el consum dispers en sòl rústic. Ambdós usos representen conjuntament més de tres quartes parts de l’aigua subterrània extreta a Mallorca: 79,88 hm³ corresponen al proveïment públic i 32,25 hm³ al consum dispers. En canvi, l’ús agrari ha reduït les seves extraccions un 25,9 % des de 2011. L’Aliança calcula que el 94 % de l’excés d’extracció de les masses sobreexplotades correspon al proveïment públic i al consum dispers.
A la pressió sobre els aqüífers s’hi afegeix la infrautilització de les dessaladores, les pèrdues de les xarxes i una escassa reutilització de l’aigua depurada. Les tres dessaladores de Mallorca varen produir el 2025 un total de 17,92 hm³, només el 55,6 % de la seva disponibilitat nominal. A més, 41 dels 52 municipis mallorquins amb dades superen el 17 % de pèrdues que el Pla Hidrològic fixa com a objectiu per al 2027.
La situació ja té conseqüències directes. Deià ha establert restriccions de subministrament des del 14 d’agost, mentre Lloret de Vistalegre va haver de reduir la pressió de la xarxa el mes de juny per la situació del seu aqüífer. L’entitat també alerta de problemes en la qualitat de l’aigua: 70.357 persones varen viure el 2025 en 26 zones de subministrament amb aigua no apta.
Menorca repeteix el seu mínim històric
A Menorca, la reserva subterrània es manté en el 34 %, el mateix nivell que va marcar com a mínim històric l’agost de 2025. Les tres masses amb dades extreuen més del que tenen assignat, amb Maó i Ciutadella com els casos més destacats.
El cas de Ciutadella és especialment preocupant. La massa subterrània extreu 3,60 hm³ només per al proveïment urbà, mentre el Pla Hidrològic assigna 3,26 hm³ a tota la massa per a tots els usos. Paral·lelament, la dessaladora de Ciutadella, l’única font d’aigua dessalada de Menorca, va produir 1,29 hm³ el 2025. La massa presenta un estat «dolent» per clorur i nitrat.
El proveïment públic representa el 64,9 % de totes les extraccions de l’illa, el percentatge més alt de les quatre Balears. Les pèrdues de la xarxa arriben al 42,7 % a Ferreries i al 25,1 % a Ciutadella, mentre la reutilització d’aigua depurada continua essent molt limitada. El resultat és que Menorca supera en un 35,5 % l’assignació d’extraccions que estableix el Pla Hidrològic.
Eivissa, amb la sobreexplotació més estesa
Eivissa se situa en el 42 % de reserva aquest juliol. Tot i haver recuperat terreny respecte del mínim històric del 26 % registrat el setembre de 2025, l’illa continua en una situació de risc.
És, a més, el territori insular amb la sobreexplotació més estesa: 12 de les 16 masses d’aigua subterrània extreuen més del que tenen assignat. La massa de Sant Agustí presenta la situació més crítica, amb una reserva mitjana de només el 5,5 % i una explotació equivalent al 85,9 % del seu recurs disponible. Entre octubre de 2024 i març de 2025 va passar sis mesos consecutius amb la reserva a zero.
A Eivissa, el consum dispers en sòl rústic ha augmentat un 62,5 % des de 2011 i ja representa el 37,7 % de tota l’extracció. Proveïment públic i consum dispers sumen el 79,9 %. Formentera presenta encara una situació més extrema: el consum dispers representa el 98,4 % de les extraccions subterrànies, mentre la xarxa urbana s’abasteix íntegrament d’aigua dessalada.
L’informe apunta també un increment del 83,1 % de l’extracció agrícola a Eivissa entre 2018 i 2023. L’Aliança considera que part d’aquest desajust pot estar relacionat amb habitatges en sòl rústic que disposen de concessions agrícoles però destinen l’aigua al consum residencial.
Menys pous, més dessalació i control del sòl rústic
Davant aquest escenari, l’Aliança per l’Aigua reclama limitar el creixement urbanístic i revertir els efectes de la llei Òmnibus sobre la planificació urbanística i la suficiència hídrica. L’entitat defensa que els nous desenvolupaments no poden continuar incrementant la demanda d’aigua mentre els aqüífers es troben sotmesos a una pressió que ja supera la seva capacitat de recuperació.
També reclama accelerar la renovació de les xarxes per reduir les pèrdues, aprofitar al màxim les dessaladores ja existents a Mallorca i Menorca i invertir en infraestructures que permetin reutilitzar l’aigua depurada. Finalment, demana reforçar el control de les concessions d’extracció en sòl rústic per garantir que l’aigua concedida per a usos agrícoles es destina realment a l’activitat agrària.
Les dades dibuixen així un problema que va més enllà de la sequera d’un estiu concret. L’Aliança per l’Aigua sosté que les Balears estan extraient aigua subterrània per damunt del que els mateixos instruments de planificació consideren sostenible, mentre el creixement urbà, l’habitatge dispers i les deficiències en la gestió del recurs mantenen la pressió sobre unes reserves cada vegada més minvades.