Els científics proposen un canvi en la manera de descriure les onades de calor marines
El Mediterrani occidental viu una de les etapes més càlides de què es té constància, amb el mar Balear com un dels punts més afectats. Un estudi recent de les investigadores Blanca Fernández-Álvarez, Bàrbara Barceló-Llull i Ananda Pascual, de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), alerta que la manera de mesurar les onades de calor marines influeix directament en la percepció de la seva freqüència i severitat.
L’anàlisi recull més de 40 anys de dades de temperatura superficial del mar, entre 1982 i 2023. Les autores han constatat que el mar Balear s’ha escalfat a un ritme de +0,036 °C anuals, una xifra un 10 % superior a les estimacions anteriors i que reflecteix l’impacte dels anys rècord 2022 i 2023.
Tres maneres de mesurar un mateix fenomen
El treball compara tres metodologies de detecció d’onades de calor marines. Una d’elles utilitza una climatologia fixa, amb uns valors de referència establerts per períodes passats, cosa que accentua el paper del calentament acumulat. Una segona opció és la climatologia mòbil, que actualitza els llindars cada any i permet detectar anomalies dins un context canviant. La tercera estratègia elimina la tendència general d’escalfament abans d’aplicar el càlcul, per centrar-se en desviacions sobtades.
Segons la metodologia emprada, la interpretació dels resultats és molt diferent. L’enfocament tradicional reflecteix un augment sostingut d’aquests episodis, mentre que els mètodes adaptatius mostren que, més que créixer el nombre d’onades de calor marines, el que passa és que tot el mar es troba més calent del que era fa dècades.
Impactes climàtics i ecològics
Les investigadores subratllen que l’elecció del mètode no és un detall tècnic, sinó una qüestió que condiciona la manera d’entendre les conseqüències del canvi climàtic. L’acumulació de calor a la mar incrementa l’energia disponible per a la formació de tempestes severes, especialment entre finals d’estiu i la tardor.
Les repercussions també són evidents sobre els ecosistemes. Les praderies de posidònia, els coralls o diverses poblacions de peixos viuen sota una pressió creixent, mentre que en zones concretes, com el Mar Menor, s’han registrat increments de més de tres graus des de 1986, amb aigües que han arribat a 27 °C en ple estiu.
Una tendència mediterrània
La recerca recorda que l’escalfament no és exclusiu del mar Balear. Des del canal de Suez fins a l’estret de Gibraltar, la Mediterrània mostra un patró clar: temperatures per sota de la mitjana fins a finals dels noranta i, posteriorment, un increment accelerat en les dues darreres dècades.
Les autores insisteixen que, davant un mar cada vegada més calent, no basta amb constatar la tendència: cal definir com es mesura, com s’analitza i com s’interpreta, per poder adaptar les estratègies de conservació i protecció dels ecosistemes marins.