Els fondejos il·legals sobre posidònia baixen fins al 6,4% a les Balears, però es dupliquen a Eivissa
El percentatge de fondejos il·legals sobre praderies de posidònia detectats pel Servei de Vigilància de la Posidònia s’ha reduït fins al 6,4% de mitjana a les Illes Balears, una de les xifres més baixes des que el dispositiu es va posar en marxa l’any 2018. Aquesta és una de les principals conclusions de l’Informe Mar Balear 2026, que analitza les mesures de gestió impulsades per reduir les pressions sobre el medi marí de l’arxipèlag.
L’estudi destaca que la tendència és positiva a gairebé totes les illes, tot i que Eivissa representa una excepció. Durant el 2025, el nombre d’ancoratges inadequats detectats a l’illa es va duplicar en només un any, en passar de 1.719 el 2024 a 3.468 el 2025.
Més vigilància davant l’augment d’embarcacions
L’informe assenyala que la presència d’embarcacions recreatives continua augmentant al litoral balear, especialment durant els mesos d’estiu, encara que no existeix un registre precís del nombre d’embarcacions que naveguen i fondegen a les costes de les Illes.
Aquest increment suposa una pressió directa sobre les praderies de Posidonia oceanica, un hàbitat protegit per la normativa europea, estatal i autonòmica. L’ancoratge amb àncores, cadenes o morts és una de les principals causes de degradació d’aquestes praderies.
Per reduir aquest impacte, el Servei de Vigilància de la Posidònia, gestionat per l’IBANAT, va operar durant el 2025 amb 19 embarcacions i va dur a terme prop de 181.500 actuacions informatives i de vigilància al litoral balear.
Camps de boies per protegir els fons marins
L’informe també destaca el paper dels camps de boies de baix impacte ecològic, instal·lats principalment en espais protegits, que permeten evitar l’ancoratge directe sobre hàbitats sensibles.
Durant el 2025, Ports IB va gestionar vuit camps de boies. Mallorca concentra el major nombre d’instal·lacions, amb tres camps i 115 boies disponibles. Menorca, Cabrera i Formentera disposen de dos camps cadascuna, mentre que Eivissa compta amb un únic camp de boies.
Mallorca i Formentera són les illes amb més punts d’amarrament destinats a embarcacions de fins a vuit metres d’eslora. En canvi, Eivissa és el territori que reserva una proporció més elevada de boies per a embarcacions de grans dimensions.
Els residus flotants es redueixen
Una altra de les tendències positives que recull l’informe és la disminució dels residus flotants retirats de la mar.
El sistema de recollida del Centre de Coordinació de Neteja del Litoral va retirar 28 tones de residus durant el 2024, molt lluny de les més de 200 tones anuals que es recollien de mitjana entre els anys 2004 i 2010.
Aquesta reducció coincideix amb una disminució del nombre d’embarcacions destinades a aquest servei, que han passat de 40 l’any 2010 a entre 22 i 23 des del 2021.
Malgrat la davallada del volum total, el plàstic continua sent el principal residu recollit i representa aproximadament el 40% del total. L’informe recorda que aquest material continua essent una de les principals amenaces per a la fauna marina, tant per ingestió com per emmallaments o per la seva incorporació a la cadena alimentària.
Creix la implicació ciutadana
L’Informe Mar Balear també posa en relleu l’augment de la participació ciutadana en el seguiment de la biodiversitat marina a través de projectes de ciència ciutadana.
La plataforma Observadores del Mar ha validat més de 24.000 observacions d’espècies i hàbitats marins des de l’any 2000, de les quals més de 8.000 corresponen a aigües de les Illes Balears. A més, vuit de cada deu observacions validades a les Balears entre el 2020 i el 2025 es varen realitzar dins àrees marines protegides.
Per la seva banda, Biodibal ja acumula més de 20.900 observacions de més de 1.600 espècies marines, mentre que el projecte DAPERA suma 455 registres de peixos rars.
L’informe conclou que la combinació de mesures de protecció de la posidònia, la regulació dels fondejos, la retirada de residus marins i la implicació de la ciutadania contribueixen a millorar la conservació dels ecosistemes marins de les Illes Balears i a preservar els serveis ambientals que aquests proporcionen.