Els pops capturats artesanalment a les Balears pesen gairebé el triple que els pescats amb arrossegament
Els pops capturats mitjançant la pesca artesanal a les Illes Balears pesen de mitjana 1,47 quilos, mentre que els exemplars procedents de la pesca d’arrossegament amb prou feines arriben als 500 grams. Aquesta és una de les principals conclusions d’un estudi científic de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO-CSIC) que ha analitzat el creixement, la reproducció i els hàbits alimentaris del pop comú (Octopus vulgaris) a les aigües de l’arxipèlag. La investigació posa de manifest que les dues modalitats pesqueres capturen exemplars amb característiques biològiques diferents i que, per tant, és necessari tenir en compte totes dues per conèixer adequadament l’estat de la població.
El treball, publicat a la revista científica Fishes, s’ha basat en l’estudi de 1.571 exemplars de pop, dels quals 874 varen ser analitzats en laboratori per determinar-ne els principals paràmetres biològics. Les dades permeten aprofundir en aspectes com la mida, el pes, el desenvolupament sexual i l’alimentació d’una espècie que té una importància comercial destacada per al sector pesquer mediterrani.
Les diferències entre les captures de les dues modalitats són significatives. Els pops procedents de la pesca artesanal amb nanses presenten una longitud mitjana del mantell de 14,3 centímetres i un pes de 1.466 grams. En canvi, els exemplars capturats amb arts d’arrossegament tenen una longitud mitjana de 9,5 centímetres i un pes de 499 grams.
Així ho expliquen Nuria Zaragoza i María Valls, investigadores del Centre Oceanogràfic de les Balears i coautores de l’estudi, que destaquen la diferència de dimensions entre els exemplars desembarcats per les dues flotes. Aquesta variació respon, probablement, a una combinació de factors ambientals i de les característiques de les modalitats de pesca.
La temperatura i la profunditat, factors determinants
Una de les hipòtesis que planteja l’equip investigador és que les condicions ambientals dels hàbitats ocupats pel pop influeixen en el seu creixement. En aquest sentit, la temperatura de l’aigua podria tenir un paper important en les diferències observades.
La pesca artesanal amb nanses es desenvolupa principalment en aigües costaneres de menys de 50 metres de profunditat, mentre que la flota d’arrossegament opera en zones més profundes. En els sectors costaners, la temperatura de l’aigua pot arribar als 28 graus durant els mesos d’estiu. A més profunditat, en canvi, les temperatures són més baixes i es mantenen molt més estables al llarg de l’any.
Aquestes diferències ambientals podrien condicionar el ritme de creixement dels animals i explicar, almenys parcialment, per què els exemplars capturats a les zones litorals són més grossos. Tot i això, els científics adverteixen que no es pot atribuir tota la diferència a la temperatura, ja que cada modalitat pesquera actua en hàbitats diferents i també presenta una selectivitat pròpia a l’hora de capturar els exemplars.
Les femelles arriben a la maduresa sexual amb pesos diferents
Una altra de les qüestions que aborda la investigació és la mida a la qual els pops assoleixen la maduresa sexual, un paràmetre especialment rellevant per determinar si els exemplars tenen l’oportunitat de reproduir-se abans de ser capturats.
En el cas de les femelles, l’estudi calcula que el pes en què la meitat dels individus ja ha arribat a la maduresa sexual és d’1,23 quilos entre els exemplars procedents de la pesca artesanal. En els pops capturats amb arrossegament, aquesta xifra baixa fins als 490 grams.
Els mascles, per la seva banda, arriben a la maduresa sexual amb dimensions considerablement més petites que les femelles. Les diferències identificades entre les dues modalitats de pesca podrien estar relacionades amb les condicions ambientals dels seus hàbitats, però també amb la selectivitat dels arts emprats.
Aquest darrer aspecte és important perquè la modalitat de captura pot condicionar la mostra d’exemplars que arriba als científics i, en conseqüència, les estimacions sobre la biologia de tota la població. Per aquest motiu, l’equip investigador considera fonamental integrar les dades procedents de la pesca artesanal i de l’arrossegament. Estudiar només una de les dues modalitats podria oferir una visió parcial de la població i introduir biaixos en els càlculs utilitzats per avaluar el recurs.
El calendari reproductiu es manté estable des de fa 30 anys
Un dels resultats més destacats del treball és que el període de màxima activitat reproductiva del pop comú a les Balears continua concentrat entre els mesos de maig i agost. Es tracta del mateix calendari que ja havien identificat estudis realitzats a la mateixa zona fa aproximadament tres dècades.
La dada resulta especialment interessant en un context de canvi climàtic i escalfament dels oceans. En altres regions de l’Atlàntic i la Mediterrània s’han observat modificacions en la distribució i en la dinàmica reproductiva d’aquesta espècie relacionades amb les condicions ambientals. A les Balears, però, les dades analitzades no mostren canvis importants en els mesos de màxima activitat reproductiva respecte dels estudis de fa 30 anys.
Aquesta continuïtat no significa necessàriament que l’espècie no estigui experimentant altres canvis biològics o ecològics, però sí que aporta una referència rellevant per conèixer-ne l’evolució i orientar les mesures de gestió pesquera.
Els hàbits alimentaris canvien amb el creixement
La investigació també ha aprofundit en l’alimentació del pop comú, un depredador que té un paper important en l’equilibri dels ecosistemes marins. Per fer-ho, els científics han analitzat 583 estómacs i han confirmat que la dieta està formada principalment per crustacis, peixos i altres mol·luscs.
Els crustacis són les preses més abundants si es comptabilitza el nombre d’individus consumits. Tanmateix, quan s’analitza el pes total de l’aliment ingerit, els peixos i els mol·luscs representen conjuntament la major part de la dieta.
L’estudi també identifica una modificació dels hàbits alimentaris a mesura que els animals creixen. A partir d’uns 11 centímetres de longitud del mantell, els pops comencen a consumir proporcionalment més peixos i menys crustacis. Aquest canvi coincideix aproximadament amb la mida a la qual les femelles assoleixen la maduresa sexual.
Els investigadors plantegen que aquesta variació podria estar relacionada amb les necessitats energètiques més elevades associades a la reproducció. No obstant això, també assenyalen que les diferències entre hàbitats i els mètodes de captura podrien influir en el patró alimentari observat.
Més informació per gestionar un recurs pesquer variable
El pop comú és un dels cefalòpodes de més interès comercial al Mediterrani i a l’Atlàntic nord-oriental. Es tracta d’una espècie caracteritzada per un creixement ràpid, una vida curta i una gran variabilitat en l’abundància. La seva presència als caladors està molt condicionada per factors ambientals, l’èxit reproductiu i la supervivència de les larves.
A les Illes Balears, la pesca artesanal del pop està sotmesa a diferents mesures de regulació, entre les quals hi ha el descans setmanal, una veda temporal i un pes mínim de desembarcament. En aquest context, conèixer amb precisió la mida a la qual els exemplars arriben a la maduresa sexual i els mesos de màxima reproducció és essencial per valorar l’eficàcia de les mesures de protecció.
L’estudi de l’IEO-CSIC aporta, així, noves dades per millorar l’avaluació d’aquest recurs i avançar cap a una gestió més ajustada a les característiques biològiques de l’espècie a les aigües de les Balears. La principal conclusió de l’equip científic és que no n’hi ha prou amb estudiar les captures d’una sola modalitat pesquera: integrar la informació de la pesca artesanal i de l’arrossegament resulta fonamental per obtenir una imatge representativa de la població i disposar d’una base científica sòlida per garantir-ne l’explotació sostenible.