Els ramaders ja tremolen: arriba l’època de tondre i ningú no vol la llana de les ovelles

La llana de la tosa de les ovelles s’ha convertit en un greu problema per als ramaders. Ningú no la vol. I ara que s’apropa la temporada de tondre, els ramaders ja tremolen. S’ha convertit en un residu que, a més, no es pot cremar ni enterrar, en un mercat saturat pels productors xinesos. La llana s’ha d’acabar traslladant a la Península, malgrat que hi ha propostes per utilitzar-la com a aïllant a la construcció o per fer-ne compost o pellet.

Cooperatives Agro-alimentàries Illes Balears ha volgut donar a conèixer la problemàtica dels ramaders d’oví amb la gestió i emmagatzematge de la llana. A principis de maig comença la temporada de tondre a les Illes Balears. Gaspar Mas Miralles, responsable de subministrament de la Cooperativa Camp Mallorquí, explica la situació: “A l’ovella se l’ha de tondre tots els anys i en aquest moment hi ha una paralització del mercat de la llana. Els ramaders i les cooperatives no tenim manera de gestionar la llana dels nostres socis”.

D’acord amb el Reglament CE 1774/2002 la llana és considerada un Subproducte d’Origen Animal No Destinat a el Consum Humà (SANDACH). “En l’àmbit europeu es tracta d’un residu animal, amb les seves especificitats en el seu maneig. A Mallorca en l’actualitat no hi ha cap lloc per al seu tractament, de manera que la llana procedent de la tosa ha de ser emmagatzemada a les explotacions i cooperatives per a la posterior exportació a la península, ja que no es pot cremar, ni enterrar. Tot això representa un cost addicional per als ramaders que el mercat actualment no retribueix donada la seva paralització”, exposa Maria Francisca Parets, directora gerent de Cooperatives Agro-alimentàries Illes Balears.

“Actualment els canals de distribució de la llana a nivell mundial estan aturats. Des de l’estiu de 2019 el mercat de la llana està aturat. No hem tret res de llana. El 70% del mercat de la llana és de procedència xinesa”, informa Carlos Bernues, responsable d’esquilada i l’encarregat de la llana en Grup Cooperatiu Pastores de Aragón.

Les cooperatives de Mallorca produeixen al voltant de 100 tones de llana cada any. Aquesta xifra representa el 65% de tota la llana de Mallorca. Per al seu trasllat a la Península la llana ha d’ocupar el mínim volum possible. Amb la maquinària adequada per a la seva compactació s’obtenen bales d’uns 400 quilos de pes, mentre que la llana sense compactar és embalada en bosses de 70 a 80 quilos. Aquesta darrera opció és la que s’ha dut a terme el darrer any on hi va haver mercat, encara que amb preus irrisoris de 7 cèntims el quilogram.

“A la campanya 2020 els costos associats a la retirada de la llana igualaven a el preu que obteníem per ella. No obstant això, per a aquesta campanya la situació és encara pitjor. Els socis de les cooperatives no saben què fer amb la llana. És un residu. Els nostres ramaders necessiten una sortida”, declara Miralles.

El responsable de subministrament de la Cooperativa Camp Mallorquí ha explicat que “s’està oferint als socis envasos nets per emmagatzemar i manipular la llana de manera higiènica, i estem coordinant una solució per a la gestió en les seves cooperatives sòcies situades a Consell, Sineu, Montuïri, Porreres, Algaida, Llucmajor, Petra, Artà i Inca”.

Gaspar Mas Miralles ens explica possibles usos de la llana. “L’any passat la Conselleria se’n va dur 20 tones de llana per analitzar-la. D’altra banda, una empresa de construcció se’n va dur 2 tones per estudiar el seu ús com a aïllament tèrmic. De moment no ens han donat cap resposta”.

Des Oviaragón, cooperativa matriu de el Grupo Cooperativo Pastores, Carlos Bernues exposa que “abans la llana era una font d’ingressos per als ramaders, però ara només és una càrrega i una despesa. Estem treballant amb empreses de fertilitzants per explorar noves sortides de la llana, com fabricar pellet de llana d’ovella. Una altra opció és portar-la a centres de destrucció en empreses de gestió de residus. També es pot utilitzar la llana per fer compost”.