Farà bon temps l’horabaixa del 12 d’agost?
Quin temps farà el dia 12 d’agost? Impediran els núvols veure l’eclipsi de sol que tant interès atrau? Se’n duran una decepció els milers i milers de visitants que per aquest dia han previst ser a les Illes Balears i han pagat un dineral per una habitació d’un hotel o per un habitatge de lloguer? La previsió del temps a més d’un any vista és impossible amb criteris científics. Per això, no serà fins pocs dies abans de l’eclipsi quan es podrà saber amb fiabilitat si els núvols en permetran la correcta visibilitat.
Malgrat això, l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) ha elaborat un estudi que no pretén anticipar el temps concret del 12 d’agost, sinó analitzar quines zones d’Espanya han registrat històricament més dies amb el cel poc ennuvolat en aquestes mateixes dates i franja horària.
L’objectiu és establir un mapa estadístic de probabilitats basat en el comportament climàtic dels darrers anys.
Un model basat en 16 anys de dades
L’anàlisi es fonamenta principalment en el conjunt de dades ERA5, del Centre Europeu de Predicció a Mitjà Termini, que reconstrueix les condicions atmosfèriques del passat a partir d’observacions reals i models numèrics.
Aquestes dades s’han complementat amb observacions satel·litàries del sistema Cloud Mask (CMA), del programa SAF de Nowcasting, amb l’objectiu de corregir possibles desviacions del model, especialment en la representació de la nuvolositat, un dels fenòmens meteorològics més complexos de simular.
El resultat és una sèrie homogènia i ajustada del període 2010-2025, centrada en les tardes dels dies 11, 12 i 13 d’agost, entre les 17.00 i les 20.00 hores UTC, coincidint amb l’horari previst de l’eclipsi.
On és més probable un cel clar?
Les conclusions de l’estudi dibuixen un patró relativament clar. La franja cantàbrica apareix com la zona amb menor probabilitat de cels serens durant aquestes dates. Al litoral de Galícia, Astúries, Cantàbria i el País Basc, la freqüència de dies amb poca nuvolositat es mou entre el 30 % i el 50 %, en línia amb la climatologia estival habitual.
A l’altre extrem, la meitat sud de la península és la que presenta estadísticament més dies amb cels clars, tot i quedar fora de la franja de totalitat de l’eclipsi. Les Illes Balears, que tendran una vista privilegiada sobre l’astre rei aquell horabaixa, té elevadíssimes probabilitats de comptar amb un horabaixa sense núvols i amb una visibilitat plena sobre l’eclipsi i la posterior posta de sol.
L’interior peninsular mostra valors intermedis. Zones com Castella i Lleó, Castella-la Manxa i el vall de l’Ebre registren una probabilitat d’entre el 50 % i el 70 % de cel poc ennuvolat, amb un estiu generalment estable però subjecte a episodis puntuals de nuvolositat d’evolució a les hores de tarda.
Una guia, no una predicció
L’AEMET insisteix que aquest estudi no pot interpretar-se com una previsió meteorològica del 12 d’agost de 2026, sinó com una aproximació estadística basada en el comportament històric del cel en aquestes dates.
La utilitat principal del treball és oferir una referència sobre quines zones tenen, habitualment, més opcions de gaudir de cels clars en el moment del dia en què es produirà l’eclipsi.
La previsió real, com sempre en meteorologia, haurà d’esperar als dies previs al 12 d’agost. Fins aleshores, el mapa de probabilitats serveix com una orientació per a un dels esdeveniments astronòmics més esperats de la dècada.