La crisi de la patata a sa Pobla, l’evidència els límits del model agrícola intensiu

El sector primari de sa Pobla afronta una situació crítica. La proliferació de nematodes —uns cucs microscòpics que ataquen les arrels dels cultius— ha encès les alarmes entre els pagesos, especialment els dedicats a la producció intensiva de patata. Segons ha informat Diario de Mallorca, l’augment de la plaga coincideix amb l’aplicació de noves restriccions europees als desinfectants del sòl, que fins ara havien servit com a línia de defensa química.

Aquesta crisi, però, no s’entén només com una conseqüència directa de la normativa ambiental. Segons l’Associació de Productors d’Agricultura Ecològica d’Eivissa i Formentera, és el resultat acumulat de dècades de monocultiu i d’un model agrícola industrialitzat altament dependent de productes químics i de l’optimització per a un sol cultiu. En moltes explotacions, un sol pagès gestiona fins a 40 hectàrees de patata amb l’ajuda de maquinària i tecnologia postcollita, però sense marge per fer rotacions ni regenerar la salut del sòl.

“La plaga ha trobat el terreny adobat després d’anys de pràctiques que han empobrit els ecosistemes agrícoles”, assenyalen des de l’associació ecològica. Sense la possibilitat d’utilitzar desinfectants químics, el sòl degradat ofereix pocs obstacles naturals als nematodes.

Dependència de la química

El cas de sa Pobla s’està convertint en un exemple clar del que passa quan falla una peça d’un sistema basat en la dependència química. Des de l’agricultura ecològica es reivindica la necessitat d’una transformació estructural: introduir rotacions de cultiu per recuperar biodiversitat, apostar per pràctiques regeneratives i reduir la vulnerabilitat de les finques davant de canvis normatius o plagues.

Els productors ecològics alerten que, tot i que el canvi de model no és senzill, continuar com fins ara és insostenible. Sa Pobla, asseguren, no és un cas aïllat, sinó una mostra de cap a on condueix una agricultura sense equilibris naturals.