La paleontologia esdevé dolça: un caragol prehistòric amb nom d’ensaïmada
Un estudi recent publicat al Bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balears aporta nova llum sobre la biodiversitat prehistòrica de Mallorca amb la descripció d’un nou gènere de caragols terrestres fòssils, batejat com Ensaimadina. La recerca, signada pel conservador del MUCBO (Museu Balear de Ciències Naturals i Jardí Botànic de Sóller), Rafel Matamales, situa aquests exemplars en el Paleogen, fa uns 28 milions d’anys, i destaca per una denominació inspirada en la forma de la closca, que recorda l’espiral aplanada d’una ensaïmada.
L’estudi no es limita a aquesta nova classificació, sinó que revisa en profunditat les faunes de caragols terrestres de l’Eocè i l’Oligocè mallorquins, un període clau en la diversificació d’aquests mol·luscs. Entre les aportacions més rellevants hi ha també la definició d’un altre nou gènere fòssil, Anthracocycla, així com la descripció de noves espècies del gènere Lychnopsis. Dins aquest grup destaca Lychnopsis juarezi, una espècie nova per a la ciència que ret homenatge a Pep Juárez, tècnic del mateix museu.
La investigació posa de manifest l’elevat grau d’endemisme que caracteritzava les comunitats de caragols terrestres de Mallorca durant el Paleogen. Bona part dels exemplars analitzats provenen de mines de lignit i excavacions de pous, formats en antics ambients lacustres, en una època en què gran part de l’illa estava ocupada per llacs.
Col·leccions històriques
Un dels aspectes destacats del treball és la revalorització de col·leccions històriques. Molts dels fòssils estudiats es conservaven des de feia dècades al MUCBO sense haver estat analitzats amb detall, fet que evidencia el potencial científic latent en els fons dels museus.
La recerca també aborda alguns dels caragols cenozoics més enigmàtics descrits fins ara a Mallorca, com Lychnus hermitei i Lychnopsis bofilli, espècies que fins ara no s’havien pogut assignar amb seguretat a cap família concreta. A partir de la revisió del material tipus i de noves mostres, els autors han pogut redefinir-ne la classificació dins tres gèneres: Anthracocycla, Ensaimadina i Lychnopsis, amb diverses espècies noves associades.
Aquest treball amplia de manera significativa el coneixement sobre les comunitats de gasteròpodes continentals del Paleogen balear i reforça la idea que aquest període va ser determinant en l’origen de molts dels llinatges actuals. També posa en relleu la singularitat biogeogràfica de les Illes Balears, marcada per processos evolutius propis i una notable riquesa d’espècies endèmiques.