La pesca i l’aqüicultura empaten en ingressos a les Balears amb 20,8 milions d’euros cadascuna
La pesca professional i l’aqüicultura marina varen generar el mateix valor econòmic l’any 2025 a les Illes Balears: 20,8 milions d’euros. Aquesta és una de les principals dades que recull l’actualització de l’Informe Mar Balear 2026, que posa de manifest el pes econòmic de les activitats vinculades a la mar i la importància de conservar els ecosistemes marins.
La pesca professional va tancar el 2025 amb 2.140 tones de captures, després d’haver assolit el mínim històric el 2023, amb 1.839 tones. Les captures, per tant, han recuperat part del terreny perdut en els darrers anys, tot i mantenir-se molt per sota dels registres de fa dues dècades.
L’increment més destacat, però, es troba en el valor econòmic de les captures. Els 20,8 milions d’euros assolits el 2025 evidencien que, tot i pescar menys quantitat que en el passat, el sector ha aconseguit obtenir un major rendiment econòmic de les captures.
Aquesta producció local continua essent insuficient per cobrir la demanda de les Illes. Cada any es consumeixen més de 20.000 tones de productes pesquers a l’arxipèlag, mentre que la producció de la flota local se situa al voltant de les 2.000 tones. Això significa que aproximadament només un 10 % del peix comercialitzat a les Balears procedeix de la flota professional de les Illes i que la resta és de procedència exterior.
L’aqüicultura multiplica per deu el seu valor en dues dècades
L’aqüicultura marina ha consolidat durant els darrers anys la seva evolució cap a la producció d’alevins i el 2025 va assolir un nou màxim històric, amb 48,5 milions d’unitats produïdes, principalment de llop i orada.
El valor econòmic del sector també va arribar als 20,8 milions d’euros, la mateixa xifra registrada per la pesca professional. L’evolució a llarg termini és especialment significativa: en poc més de vint anys, el valor de l’aqüicultura marina a les Balears s’ha multiplicat per deu, passant dels 2,1 milions d’euros de 2003 als 20,8 milions de 2025.
Les dades situen aquesta activitat com un dels sectors estratègics de l’economia blava de les Illes, al mateix nivell de valor econòmic que la pesca professional.
67 centres de busseig, una altra mostra del valor de la mar
L’Informe Mar Balear també posa el focus en el busseig recreatiu, una activitat directament vinculada a l’estat de conservació dels ecosistemes marins i al turisme.
L’any 2025 les Balears varen assolir el nombre més elevat de centres de busseig autoritzats fins ara, amb un total de 67, 41 dels quals es troben a Mallorca. Les immersions es concentren principalment entre els mesos de maig i octubre i tenen una orientació majoritàriament turística.
Els espais marins protegits presenten un atractiu especial per als bussejadors, ja que solen oferir una major diversitat d’espècies, exemplars de major mida, hàbitats amb més biodiversitat i poblacions de peixos amb comportaments més socials. La qualitat ambiental de la mar es converteix, així, en un actiu econòmic per al sector.
L’informe subratlla que activitats com la pesca, l’aqüicultura i el busseig comparteixen una mateixa dependència: el bon estat del medi marí. En aquest sentit, la conservació dels ecosistemes, la gestió dels espais marins protegits i la implicació ciutadana no només tenen una dimensió ambiental, sinó també econòmica.
Conservar la mar, una inversió econòmica
Les dades actualitzades de l’Informe Mar Balear reforcen la idea que la conservació del medi marí és també una inversió en el futur econòmic de les Illes. La pesca professional continua generant ingressos malgrat la reducció de les captures a llarg termini, l’aqüicultura amplia la seva producció i el busseig es beneficia directament d’uns ecosistemes marins en millor estat.
L’Informe Mar Balear és un projecte col·laboratiu en el qual participen institucions de recerca marina de les Illes i entitats públiques i privades. Publicat per primera vegada el 2020, recopila la informació disponible sobre el mar Balear per contribuir a millorar-ne la gestió i detectar mancances de coneixement.
En la seva cinquena edició, l’IMB 2026 disposa de 191 indicadors distribuïts en deu capítols i actualitzats progressivament a través de la seva plataforma digital.