Les Illes Balears acumulen 650 km² de praderies que actuen com a gran dipòsit de CO₂

Les Illes Balears es consoliden com una peça clau en la lluita contra el canvi climàtic gràcies al paper de les seves praderies marines en l’emmagatzematge de CO₂, conegut com a “carboni blau”. Així ho posa de manifest un estudi liderat per la investigadora Nerea Piñeiro-Juncal, de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), que ha elaborat el primer inventari complet d’aquests ecosistemes a Espanya i Portugal.

La recerca revela que les praderies marines —amb especial protagonisme de la Posidonia oceanica— formen un sistema natural capaç d’emmagatzemar l’equivalent a prop del 25% de les emissions anuals de CO₂ dels dos països. En conjunt, aquests ecosistemes acumulen uns 95 milions de tones de diòxid de carboni a la biomassa i als sediments.

En aquest escenari, l’arxipèlag balear hi té un pes determinant. Les seves praderies de posidònia representen aproximadament el 40% de la superfície total analitzada i ocupen uns 650 quilòmetres quadrats, la xifra més elevada de tot l’àmbit estudiat. Aquesta planta marina, exclusiva del Mediterrani, és capaç de retenir carboni durant segles al fons marí, convertint-lo en un dipòsit natural de llarg termini.

L’estudi, titulat Blue carbon inventories of Spain and Portugal for their inclusion in national climate mitigation strategies, quantifica per primera vegada la capacitat d’aquests ecosistemes costaners —incloses també les maresmes— i obre la porta a integrar aquest potencial en les polítiques climàtiques estatals.

Patrimoni fràgil

Tot i aquest valor estratègic, els investigadors alerten que es tracta d’un patrimoni fràgil. La degradació acumulada durant el darrer segle hauria alliberat entre 11 i 27 milions de tones de CO₂, i les previsions apunten que, si no es reforcen les mesures de protecció, en les pròximes dècades es podrien alliberar fins a 5,6 milions de tones addicionals.

A les Balears, la pressió turística, el fondeig d’embarcacions, la contaminació i el desenvolupament del litoral figuren entre les principals amenaces per a la posidònia. La seva pèrdua no només afecta la biodiversitat marina, sinó que també implica l’alliberament del carboni acumulat durant segles i la reducció de la capacitat natural de compensar emissions.

Més enllà del seu paper climàtic, aquests ecosistemes són essencials per a l’equilibri del litoral: protegeixen les platges de l’erosió, milloren la qualitat de l’aigua i serveixen d’hàbitat per a nombroses espècies. En aquest context, els resultats de l’estudi reforcen la necessitat d’intensificar les polítiques de conservació i restauració, així com d’incorporar el carboni blau en les estratègies de mitigació climàtica.

El treball situa Espanya i Portugal en una posició capdavantera dins la Unió Europea en la integració d’aquests ecosistemes en els inventaris d’emissions, i apunta també una oportunitat per a territoris com les Balears, on la protecció de la posidònia esdevé una eina clau tant per a la sostenibilitat ambiental com per al futur del model econòmic insular.