Mallorca alça la veu per la sobirania alimentària: “Sense terra fèrtil no hi ha futur”
El Convent de Lloret de Vistalegre es va convertir el passat 16 de maig en un espai de trobada, reflexió i acció col·lectiva entorn d’un dels debats més urgents del present: la sobirania alimentària. Sota el lema implícit de la jornada —“sense terra fèrtil no hi ha futur”— més de 150 persones participaren en el Festival per a la Sobirania Alimentària, una cita que va reunir pagesia, investigadors, activistes i ciutadania en general.
La jornada, de dotze hores de durada, va ser coorganitzada per la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica i Agroecologia (SEAE), Permacultura Gran Giro i Pla de Mallorca XXI, amb la voluntat de generar espais de debat i connexió entre generacions i sectors diversos.
Un espai per fer comunitat al voltant del camp
L’obertura del festival va anar a càrrec d’una colla de xeremiers, que varen donar pas a dinàmiques col·lectives impulsades per La Utòpica per trencar el gel entre els assistents. A partir d’aquí, el programa va combinar conferències, taules rodones, tallers pràctics i activitats paral·leles per a infants, amb propostes de Permakids i Tocar Terra.
El recinte també va acollir un intercanvi de llavors, un mercat de producte local, projeccions documentals i una exposició permanent d’ARCUFI dedicada al cultiu de la figuera, en una proposta que mesclava divulgació, pràctica i cultura pagesa.
Què passaria en una crisi alimentària?
Un dels moments centrals de la jornada va ser la taula rodona sobre la possible emergència alimentària a les Illes Balears. El debat va posar sobre la taula una realitat sovint ignorada: la dependència estructural de les importacions i la manca de reserves alimentàries suficients a les illes.
Des de Sa Casa Pagesa, Toni Feliu va advertir que la pagesia i el sector pesquer són clau però sovint invisibles, tot i que serien essencials en una situació de crisi. En la mateixa línia, Sebastià Ordines, secretari general d’Unió de Pagesos, va assenyalar que el problema no és la capacitat de produir, sinó les condicions desiguals davant el producte importat.
Per la seva banda, Aina Calafat, responsable de projectes internacionals i incidència de la SEAE, va posar el focus en la pressió sobre els recursos naturals: “ens estam carregant els recursos. El sòl fèrtil es cobreix de ciment i plaques solars”. Calafat va defensar l’agricultura ecològica com a eina d’adaptació davant la crisi climàtica i energètica, recordant que el 21% de la superfície agrària útil de les Illes ja és ecològica, amb més de 50.000 hectàrees certificades.
També va alertar de les dificultats del relleu generacional, especialment en els primers anys d’activitat, quan els marges econòmics són reduïts i l’accés a ajudes resulta complicat. En aquest context, va destacar iniciatives com els obradors compartits, que permeten reduir barreres d’entrada al sector.
Releu generacional
Les taules posteriors varen abordar diversos eixos estratègics. Les veus joves del camp varen reivindicar noves formes de producció i vida pagesa, mentre que altres debats varen recuperar pràctiques tradicionals com el tornajornals, entès com a sistema de suport mutu entre finques.
També es varen exposar experiències vinculades a l’agroforesteria i l’agricultura regenerativa, amb els arbres com a element central per a la resiliència davant el canvi climàtic.
La darrera taula va posar el focus en el sòl rústic sota pressió, amb la participació de col·lectius com Terraferida, Plataforma Renovables sí però així no i Revoltes de la terra. El debat va girar entorn de la especulació urbanística i la implantació de grans instal·lacions fotovoltaiques en sòl agrícola, considerades una amenaça directa per a la producció d’aliments.
Tallers pràctics i coneixement compartit
En paral·lel a les ponències, el festival va oferir tallers de caràcter pràctic: elaboració de biofertilitzants casolans, tècniques de lombricompostatge, disseny hidrològic per afrontar sequeres i inundacions, gestió de la figuera de moro o experiències de supermercats cooperatius com Terranostra.
La proposta va apostar per un model de transmissió horitzontal del coneixement, amb formats breus i orientats a l’aplicació directa en el territori.
Una cloenda en clau d’assemblea
El festival es va tancar amb una assemblea general en què es varen recollir aportacions i línies de treball futures. Més enllà del caràcter puntual de la jornada, els organitzadors la plantegen com un pas més en la construcció d’una xarxa agroecològica i comunitària a Mallorca.
La idea de fons, compartida al llarg de tota la trobada, va ser clara: la sobirania alimentària no es concep sense sòl agrari protegit, pagesia activa i comunitats capaces d’organitzar-se davant un escenari de crisi ecosocial creixent.