Ara llegint
Nedar entre pili: els cianobacteris utilitzen nanopels per no enfonsar-se a la mar

Nedar entre pili: els cianobacteris utilitzen nanopels per no enfonsar-se a la mar

Malgrat que tenen una mida minúscula, els cianobacteris tenen moltíssima importància per a la vida, ja que són els organismes fotosintètics més abundants al nostre planeta. Aquests microorganismes són els productors primaris principals als ecosistemes marins, fan la fotosíntesi com les plantes i són els responsables d’una quarta part de l’oxigen que respiram. Així, aquests bacteris alimenten la cadena tròfica als ecosistemes marins i tenen un paper vital en la reducció de CO2 a l’atmosfera, ja que mitiguen l’escalfament global i el canvi climàtic provocat per l’ésser humà.

Fins ara, no es coneixia el mecanisme específic que feien servir els cianobacteris per mantenir-se en suspensió a zones òptimes de creixement. De fet, es pensava que aquests microorganismes es movien de manera atzarosa dins els corrents d’aigua i que no s’enfonsaven gràcies a la seva mida minúscula i densitat escassa.

Per primera vegada, un estudi internacional liderat pel grup de recerca de Microbiologia de la Universitat de les Illes Balears ha descobert que aquests bacteris produeixen uns nanopels anomenats pili, que utilitzen per posicionar-se en la columna d’aigua en les zones on hi ha les condicions de llum i nutrients més òptimes per proliferar. Segons els investigadors, aquests pilis, que són gairebé 10.000 vegades més fins que un cabell humà, també serveixen als cianobacteris per evitar ser menjats per organismes herbívors.

A l’esquerra, una cèl·lula d’un cianobacteri amb pili. A la dreta, la regió intercel·lular entre les cèl·lules. La barra d’escala representa 1 micròmetre. (Foto: UIB)

Els pilis són nanoestructures bacterianes que durant dècades han estat investigades per la capacitat de subjecció que tenen a superfícies i, fins i tot, per la patogenicitat, però mai no se’ls havia atribuït una funció ecològica en sistemes aquàtics. El descobriment dels investigadors de la UIB té enormes implicacions ecològiques, atès que condiciona dos dels pilars biològics més importants en els ecosistemes marins, com són la dinàmica de les cadenes tròfiques i el segrest de carboni atmosfèric als oceans.

L’estudi s’ha fet en col·laboració amb investigadors de la Universitat de Warwick (Regne Unit) i s’ha publicat recentment a la revista Nature Communications. Els investigadors de la UIB que hi han participat són els doctors Joseph A. Christie-Oleza, Rafel Bosch i Maria del Mar Aguiló Ferretjans, membres del grup de recerca de Microbiologia.

Si voleu ampliar la informació sobre aquesta recerca, us recomanam la lectura de l’entrada «Marine cyanobacteria use pili as pico-parachutes», que ha escrit el doctor Joseph A. Christie per al blog Ecology & Evolution (en anglès).

Imatge de part de les mostres emprades per aquesta investigació. (Foto: UIB)

Referència bibliogràfica

Aguiló Ferretjans, MM, Bosch, R., Puxty, RJ (et al.) (2021). Pili allow dominant marine cyanobacteria to avoid sinking and evade predation. Nature Communications, 12,1857. https://doi.org/10.1038/s41467-021-22152-w.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt