Ara llegint
Parenòstic de setembre: de camí cap a la tardor

Parenòstic de setembre: de camí cap a la tardor

magrana fora vila

El mes de setembre és el mes dels canvis i les novetats que marcaran la rutina fins al proper estiu. Per a moltes persones l’inici del setembre els apropa al final de les vacances o a la posada en marxa dels preparatius per tornar a les classes o a l’oficina. Però per a altres significa la combinació entre les darreres collites d’estiu i la planificació de l’hort per a l’hivern.

Cal destacar que durant aquest mes encara seguirem tenint jornades de temperatures altes juntament amb altres amb temperatures més baixes i, ocasionalment, amb pluges abundants, alguna vegada exagerades i que fan mal a la terra.

S’ha de destacar que el dia 22 de setembre, a les 20:19 hores, s’acabarà l’estiu i començarà una nova estació, molt esperada en el camp: la tardor.

Porros
Porros, tomàtigues, mongetes, pebres… que aquest mes toquen a la seva fi.

Durant la preparació per a les rutines de l’hort que vindran amb la tardor i l’hivern, encara seguirem collint albergínies, bledes, mongetes, fesols, carabasses, carabassons, grells, lletuga, naps, ravenets, tomàtigues, ametlles, figues de moro, meló, pomes i raïm. Ja són les acaballes de la ceba, el cogombre, el pastanagó, el pebre, el porro, la tomàtiga de ramellet, la figa, el melicotó, la pera i la síndria, que es substituiran més endavant per la carxofa, la col, la colflori, l’espinac, l’atzerola, el caqui, la magrana i el gínjol.

Existeixen algunes feines de l’hort que no es poden obviar durant aquest mes. Entre elles, podar els brots principals de les tomatigueres que encara estan fent flors, ja que no donarà temps que produeixin tomàtigues i que madurin. També cal retirar els cultius un cop acaben la seva producció, retirar el compost del compostador i repartir-lo per així tornar-li la fertilitat perduda al terreny, conrear plantes aromàtiques, fer conserves amb els excedents de la producció i controlar les malalties dels cultius.

Un hort de tarongers.

Durant el setembre dia ja s’escurça significativament i les nits són bastant més fresques que durant els dos mesos precedents. Tot i que encara ens trobem dins aquest càlid i sec estiu, aquest ja comença a badallar. A moltes zones de les Illes Balears no fa falta  regar l’hortalissa, ja que han fet un parell de bones saons, tot i que en d’altres continuen rigoroses mesures d’estalvi d’aigua davant les mancances existents en aquest sentit. Hi ha llocs on els arbres ho passen veritablement malament i necessiten, amb urgència, aigua del cel.

L’antiga pagesia mallorquina tal dia com el dia del Naixement de la Mare de Déu, dia 8 de setembre, davant notari, feien el contracte d’arrendament de les finques. Els nombres d’anys variaven segons els contractes i oscil·laven entre quatre i vuit; solia comprendre una quantitat en metàl·lic pagadora per terces, és a dir, en tres parts que coincidien amb les collites, i els agatges, que eren una part dels fruits de la terra.

Figues a punt per ser collides.

El temps de collir figues es troba a la plena. Tant les podem menjar fresques totes soles o acompanyades de formatge maonès que és menjar de reis, com les podem assecar per després moldre i fer pans de figa o adobar-les amb anís, llorer i fonoll i fer figues seques, o simplement guardar-les per donar-les als porcs durant l’hivern i així engreixar-los.

Si encara no hem vermat la vinya ja és ben hora de fer-ho. Les ametles ja fa temps que romanen badades així que podem agafar les canyes, escampar les teles i anar a batre ficar-les dins sacs i  de cap a les cases.

Dins l’hort podem començar a preparar els planters per sembrar hortalissa d’hivern com pugui ser porros, raves o espinacs. Dins els horts d’hortalissa podem collir pastanagues, colfloris, cols borratxones i àpits.

Serà temps de collir les pomes tardanes i amagar-les d’alt de les golfes si són del ciri.  Dins els horts de tarongers i llimoneres podem escampar un poc d’adob per així ajudar als arbres a passar un hivern amb més energia.

Podem començar a sembrar hortalissa de tardor com pugin esser endívies, escaroles o cols de Brussel·les.

Les hortènsies, una de les plantes de flor de la tardor.

Dins els nostre jardí el podem preparar per  a sembrar l’arbre de Júpiter, les hortènsies, o les roselles de jardí. Cap al final del mes, podem provar de sembrar esqueixos de rosers i així com adobar un poc la terra per fer l’hivern més passador. També podrem sembrar hortènsies, lliris i gladiols així com  safrà salvatge.

Si començam  a llaurar els sementers els tindrem preparats per sembrar pastura per les ovelles que perfectament pot esser una mescla de civada i ordi.

Si el mes d’agost no hem tallat el canyar, la lluna nova de setembre encara és bona perquè les canyes no es podreixin, així com si hem de tallar qualque pi també convé no esperar més i fer-ho dins aquesta lluna que encara és bona per guardar la fusta per obrar.

Passada la primera meitat del mes i si el temps ha acompanyat i ens ha fet una saó (això dependrà de la zona), ja podrem començar a collir les primeres olives verdes per trencar. Els vins premsats de les bodegues pageses ja es podran començar a beure; seran aspres i negres, però faran el gustet de novell que sempre és agradable. Els cellers de venda a granel penjaran la branca de pi damunt el portal, senyal que ja han encetat la bota.

Si ha plogut i la terra es troba ben humida és convenient posar-nos a sembrar pastura perquè així, amb la humitat, germinarà de seguida i els ocells i les formigues no se’n duran la llavor.

Aviat serà el moment de, si tenim colls per caçar tords dins el bosc, anar a netejar les carreres,  refer les brasseres i revisar les massetes a fi que tot estigui a punt per a la vinent temporada de caça.

A la recta final del mes arribarà la festivitat de Sant Miquel, que és considerat l’advocat de les veremes i del vi; a ell s’encomanen els veremadors i aquests posen baix la seva protecció totes les feines relacionades amb la verema.

A Menorca és el dia que comencen les llogues dels treballadors del camp. Aquesta lloga dura fins el dissabte de Nadal. Per aquest motiu el poble menorquí l’anomena el dia d’avui Sant-Miquel-Nadal. El menorquins també empraven aquest dia per mudar de casa o canviar d’amo.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt