ReMatch identifica les sargantanes balears a partir del patró únic de les seves escates
Les sargantanes balears tenen una mena d’”empremta dactilar” pròpia. El patró que formen les seves escates ventrals permet distingir uns individus dels altres i aquesta característica ha servit de base per desenvolupar ReMatch, un nou sistema de visió artificial creat per investigadors de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB).
L’eina analitza una fotografia i compara el patró d’escates de l’exemplar amb els individus que ja formen part d’una base de dades. A partir de les coincidències detectades, calcula la probabilitat que la sargantana fotografiada correspongui a un animal ja identificat. Si cap coincidència supera un determinat nivell de confiança, el sistema pot determinar que es tracta d’un individu nou.
Les proves realitzades amb sargantanes balears han donat resultats especialment positius. Quan l’exemplar ja figurava a la base de dades, ReMatch el va identificar correctament com a primera opció en el 98,4% dels casos. En una prova més semblant al seguiment d’una població en llibertat, que també incloïa exemplars que no havien estat registrats anteriorment, el percentatge d’encerts va ser del 92,46%.
Una alternativa al marcatge dels animals
La identificació individual d’animals és una eina important per estudiar aspectes com la supervivència, la reproducció o l’evolució de la mida de les poblacions. Fins ara, aquests seguiments s’han basat sovint en anelles, etiquetes, bandes o altres sistemes de marcatge que poden requerir la captura i manipulació dels exemplars.
La identificació fotogràfica ofereix una alternativa no invasiva per a aquelles espècies que presenten patrons naturals prou diferenciats. ReMatch permet, així, processar un volum elevat d’imatges i facilitar el seguiment dels individus al llarg del temps, incloent-hi la detecció d’exemplars que desapareixen dels registres o que s’incorporen per primera vegada a una població.
Segons l’investigador principal de l’eina, Roberto Alcaraz, “ReMatch funciona molt bé amb patrons locals i detallats, com les escates o les petjades, i perd eficàcia quan existeixen grans variacions en la perspectiva o les condicions de les imatges”. En aquest sentit, assenyala que altres mètodes que analitzen l’aspecte global dels animals poden ser més eficaços en determinades situacions i que ambdues estratègies podrien complementar-se.
Més de 4.600 fotografies de sargantanes
Les sargantanes balears han estat un dels principals bancs de proves del sistema. Els investigadors han treballat amb 4.619 fotografies corresponents a 1.009 individus, obtingudes durant mostrejos realitzats a l’Illot d’en Curt, a Mallorca.
Les imatges provenen de jornades de treball de camp desenvolupades per personal de l’IMEDEA durant un període de 14 anys, entre l’octubre de 2010 i el setembre de 2024.
Aquest material s’ha posat ara a disposició pública com a conjunt de dades obertes sota el nom de BalearicLizard. La base inclou les fotografies originals, imatges retallades centrades en el patró d’escates ventrals i informació associada a cada observació, com la data de captura i l’identificador de l’individu.
Els exemplars varen ser identificats inicialment per observadors experts a partir de la disposició de les escates ventrals i posteriorment el conjunt de dades va ser revisat mitjançant models automatitzats de reidentificació.
En el cas de la sargantana balear (Podarcis lilfordi), ReMatch analitza el mosaic d’escates de la zona ventral i cerca punts i línies coincidents entre diferents fotografies. El sistema també permet visualitzar aquestes coincidències perquè els investigadors puguin comprovar quins elements han servit per establir una identificació.
Un sistema que també s’ha provat amb altres animals
ReMatch no s’ha desenvolupat exclusivament per a les sargantanes. Les proves han inclòs patrons naturals d’altres espècies, com les ratlles de les zebres i el pelatge de les foques, així com empremtes dactilars humanes.
Els resultats, però, han estat més limitats en el cas dels taurons balena, especialment per les variacions en la perspectiva i les condicions de les imatges.
La possibilitat de detectar animals que encara no formen part d’una base de dades és una de les principals aportacions del sistema. D’aquesta manera, ReMatch pot contribuir a automatitzar el seguiment de poblacions silvestres i generar informació útil per estudiar-ne l’evolució i orientar les mesures de conservació.