Tanca Agama i el sector lleter mallorquí queda ferit de mort
El Grup Damm ha comunicat aquest dimarts als treballadors el tancament de l’activitat d’Agama al llarg d’aquest any 2026, tot i que encara no ha fixat una data definitiva per al cessament. La decisió arriba mesos després que, el setembre passat, la companyia anunciàs retallades en la compra de llet a les tres úniques explotacions ramaderes mallorquines que l’abastien, un moviment que ja feia preveure un desenllaç com el que ara s’ha confirmat, que deixa tocat de mort el sector a l’illa de Mallorca.
Durant la reunió amb la representació legal dels treballadors, l’empresa va exposar la seva intenció d’iniciar un procediment d’extinció col·lectiva dels contractes, d’acord amb la normativa laboral vigent. Paral·lelament, ha ofert un pla de recol·locació dins diferents empreses del grup, especialment en àrees com la distribució. Segons ha explicat Jesús Ávila, ara s’obre un “període de negociació”, alhora que lamentava la desaparició de l’única marca de llet produïda a les Illes.
La planta d’Agama compta amb 14 treballadors, als quals se’ls ha garantit la possibilitat d’incorporar-se a altres societats del grup en llocs adaptats al seu perfil professional i experiència, segons han detallat. Fonts de la companyia asseguren que el compromís amb la protecció de l’ocupació és “total” i que la voluntat és que la decisió no tengui impacte laboral efectiu.
Un mercat advers per a la llet mallorquina
Des del grup empresarial atribueixen el tancament a la difícil situació que arrossega des de fa anys el sector lleter balear. L’increment sostingut dels costs de producció, la davallada del consum de marques de major preu i les limitacions estructurals derivades de la insularitat han erosionat la competitivitat del producte local.
Un dels factors determinants és l’estructura mateixa del mercat. El preu del litre de llet de quilòmetre zero, amb origen a Mallorca, és aproximadament un 50% superior al de la marca blanca i un 18% més car que la marca de fabricant líder, ambdues elaborades a la Península amb llet procedent d’altres comunitats autònomes. Aquesta diferència de preu, marcada per una forta competència a la baixa, ha propiciat que actualment més del 95% de la llet consumida a Mallorca provingui de fora de l’illa.
Des de 2017, Agama havia impulsat iniciatives per promoure el consum de producte local i reforçar el sector primari. En els darrers nou anys, la companyia ha invertit més de vuit milions d’euros en la modernització de la planta de Palma, amb la digitalització de tota la cadena productiva, des de la recepció de la llet fins a l’envasament final, amb criteris d’eficiència i sostenibilitat. Tot i aquest esforç inversor, la manca de rendibilitat ha acabat condicionant la viabilitat econòmica del projecte després d’una dècada de gestió.
Una proposta fallida de continuïtat
La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern de les Illes Balears ha explicat que, des del moment en què va tenir coneixement de la intenció de tancar la planta, va activar contactes per explorar alternatives que permetessin mantenir l’activitat.
Fa aproximadament sis mesos, el Grup Damm va plantejar el traspàs íntegre de la indústria al sector lleter mallorquí mitjançant la creació d’una empresa publicoprivada. L’esquema proposat contemplava una participació del 25% per part del Govern, un 50% d’un inversor privat i el 25% restant en mans dels treballadors i dels ramaders proveïdors.
Segons la Conselleria, es va valorar la proposta amb diligència i es varen iniciar negociacions amb voluntat constructiva. Tanmateix, els tres ramaders que subministraven llet a Agama varen optar finalment per no adherir-s’hi i explorar altres alternatives per a les seves explotacions. Sense la participació del sector productor, considerada clau en el projecte, la iniciativa va quedar sense recorregut.
El Govern ha remarcat avui mateix que continuarà treballant al costat del sector lleter per reforçar la rendibilitat i sostenibilitat de les explotacions, en un context marcat per la pressió dels preus i la dependència creixent de producte importat.
Amb el tancament d’Agama, el mapa de la producció làctia a Mallorca afronta una nova reconfiguració, en un moment en què la supervivència de les explotacions ramaderes es troba estretament lligada a la capacitat de diferenciar i posar en valor el producte local en un mercat cada vegada més tensionat pels preus.