Un pla contra la Globodera de la patata a Búger, Campanet, Inca, Llubí, Muro i sa Pobla
Els productors de patata dels sis municipis de Mallorca declarats oficialment infestats per Globodera ja poden presentar els seus plans individualitzats de rotació per combatre aquest nematode. El termini s’ha obert aquest dissabte i es mantindrà fins al 30 de setembre, mentre que la resolució dels plans haurà d’arribar abans del 31 d’octubre.
El pla estableix una estratègia de quatre anys per reduir progressivament la presència de Globodera pallida i Globodera rostochiensis als sòls i preservar la continuïtat del cultiu de patata. Les explotacions afectades són les situades a Búger, Campanet, Inca, Llubí, Muro i sa Pobla, municipis on el Laboratori Oficial de Sanitat Vegetal de les Illes Balears ha confirmat la presència dels nematodes.
La intensitat de les mesures no serà igual per a totes les finques. El pla classifica els terrenys en funció de la concentració d’ous detectada en les analítiques del sòl: nivell baix, per davall dels 1.000 ous per cada 100 grams; nivell mitjà, entre 1.000 i 5.000; i nivell alt, per damunt dels 5.000. Dins el nivell baix també es diferencien els trams B1 i B2.
A partir d’aquesta classificació, cada explotació haurà d’aplicar una rotació adaptada al grau d’infestació. En els terrenys amb nivells més elevats s’haurà de reduir la freqüència de plantació de patata i intensificar les mesures de sanejament del sòl. En el nivell alt, per exemple, el cultiu de patata només es podrà mantenir durant dos dels quatre anys de vigència del pla.
Cultius trampa per reduir la plaga
Una de les principals eines previstes és la utilització de Solanum sisymbriifolium, una planta que actua com a cultiu trampa. Les seves arrels provoquen l’eclosió dels ous de Globodera, però impedeixen que el nematode completi el seu cicle i formi nous quists.
Segons el document tècnic, una correcta implantació d’aquest cultiu pot reduir entre un 30 i un 50 % la població de Globodera després d’un primer cicle i superar el 60 o 70 % després de dos cicles consecutius ben gestionats.
El sistema es combinarà amb cultius no hostes, mesures de bioseguretat, varietats resistents quan estiguin disponibles i l’aprofitament de les altes temperatures de l’estiu. L’objectiu no és eliminar immediatament el nematode, sinó reduir-ne progressivament la població fins a assolir nivells que permetin mantenir una producció de patata viable.
El seguiment de les finques comptarà amb la participació dels tècnics de les associacions de defensa vegetal. Els assessors en Gestió Integrada de Plagues hauran de coordinar les preses de mostres, validar les rotacions i elaborar informes anuals sobre l’evolució dels terrenys.
Més de nou milions d’euros en quatre anys
El pla incorpora un important paquet d’ajudes per compensar tant els costos de les actuacions agronòmiques com les pèrdues de producció derivades de la infestació. En cas que tota la superfície potencial s’hi aculli, la despesa prevista durant els quatre anys d’aplicació se situa entre 9,04 i 9,38 milions d’euros, en funció de l’aplicació d’un mòdul opcional per als cultius no hostes.
Les compensacions variaran segons el grau d’infestació de cada parcel·la. El mòdul de pèrdua de producció parteix d’un rendiment de referència de 27.503 quilos de patata per hectàrea i d’un preu de 0,36 euros per quilo. Les compensacions poden anar dels 792 euros per hectàrea en el nivell baix B1 fins als 6.930,74 euros en les parcel·les amb un nivell alt d’infestació.
Els titulars de les explotacions que s’acullin al pla hauran de complir les actuacions establertes durant els quatre anys de vigència. Els plans aprovats tindran caràcter vinculant i podran ser objecte de control oficial.
La nova estratègia pretén afrontar el problema des de la gestió del sòl i la reducció dels cicles del nematode, amb la finalitat de preservar la capacitat productiva de les terres afectades i garantir la continuïtat d’un cultiu especialment arrelat a la zona nord de Mallorca.