Ara llegint
La mort dels mercats i mercadets

La mort dels mercats i mercadets

Els mercats dels pobles i les ciutats, grans i petites, així com els anomenats mercadets, han anat guanyant, per una banda, moviment econòmic i per l’altra han anat perdent l’essència d’allò per què foren creats. Els inicis de tots els mercats i mercadets eren, sens dubte, el tragí de la venda d’animals, fruites, verdures, animals de pèl i ploma. Eren els llocs de trobada entre els pagesos que mercadejaven amb llurs matèries primeres, bé conreades seves, en el cas de les fruites i verdures, o criats seus, en el cas dels animals. Els mercats s’havien convertit en el lloc on la gent, principalment les madones, anaven a  fer la compra, ja que abans, molts d’anys passats, hi havia manco botigues i, per descomptat, no hi havia grans superfícies. Era un lloc propi de mercadeig i de negociació, tant per part del venedor com del comprador. Semblava que era obligatori fer el regateig dels preus. Ho recordo quan jo era al·lot, sobretot, per la vergonya que passava anant amb ma mare o la meva padrina. Els agradava oferir un preu més econòmic que el que hi havia marcat a la canastra. Era una obligació social de la classe mitjana i mitjana pobra, però també era una necessitat. La gent tenia pocs doblers, molta feina i, en general, moltes boques a mantenir a ca seva. Eren temps pretèrits que mai més tornaran.

La crisi econòmica i la COVID-19 ha afectat fort a aquest tipus de comerç. De cada vegada són menys les paradetes i els mercadets, que són presents als distints pobles de les Illes Balears. Fonamentalment, la gent que compra als mercats de poble és una majoria de gent major. La gent més jove es desplaça als grans magatzems. El mateix passa amb les botigues de barriada. Han anat morint moltes d’elles i altres, principalment a Ciutat, s’han especialitzat en el producte gourmet per intentar sobreviure davant aquesta situació que els té entre l’espasa i la paret.

Tot i els esforços d’alguns ajuntaments i també dels placers, pagesos i altres comerciants, la situació és força complicada. Per a molta gent d’avui en dia és més important la comoditat i el preu, abans que la qualitat. És un fet constatable que posa en una situació difícil, sobretot al sector primari. La pagesia sempre, per una raó o l’altra, paga els plats romputs. De cada vegada ho tenen més complicat tot. Si plou molt, ho perden tot i si plou poc, també.

Una de les coses que més em crida l’atenció és el canvi que han fet els mercats més cèntrics i importants de la capital. Em refereixo al Mercat de l’Olivar de Ciutat. De mica en mica es va convertint en qualsevol cosa menys allò que entenem com un mercat d’un temps. Per posar alguns exemples: la peixateria  que era i és el taulell del millor peix de ca nostra i de fora casa, ha perdut més de la meitat dels seus trasts en favor de bars i llocs de cuina gourmet, japonesa i altres herbes. De peix, relativament poca cosa. Pel que fa a la part del mercat de fruites, carnisseries, xarcuteries i verdures quasi també ha passat el mateix: llocs de venda de cuina per endur-se’n, bars i cafeteries, productes d’alta qualitat i excessiu preu. En definitiva, ja no és de cap manera allò que era abans. Ni millor ni pitjor, sols diferent.

Segons la meva opinió vull suposar que aquest fet ha vingut amb la globalització i modernització de la societat i els mercaders han cercat una manera, legítima per descomptat, de guanyar-se les sopes. Això no vol dir que quan avui he entrat dins aquell mercat, no hagi tingut un sentiment estrany de veure com mor el comerç tradicional del mercat de sempre per donar pas a les ostres, sushi i altres herbes.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt