Acaronant les murades. Les escultures en ferro de Sarasate a les murades d’Alcúdia, ja a la seva recta final, fins a principis de febrer
Les muntanyes acaronen l’illa. La serra de Tramuntana atura el vent del nord, a recer estam els pobles de Mallorca. I les murades d’Alcúdia els darrers sis mesos han estat acaronades per les escultures en ferro de Miguel Ginard “Sarasate”.
No em canso de fotografiar-les, mirar-les. Un diàleg especial ens mou a veure les escultures que cobren vida entorn de les murades. Ferro i pedra. Històries moltes que es poden imaginar gràcies a les escultures.
Ja són les darreres setmanes en què les podem veure. Des de fa mig any des que es va fer la inauguració a la Porta des Moll són milers els visitants, turistes i els residents que aturam al crepuscle, a la posta de sol, als raigs del migdia… ens agrada la màgia del ferro, tons de marrons amb el color de les murades.
Així ho recull el projecte Sarasate, comissariat per Pere Cortada, i que des de juliol de 2021 ens ofereix figures humanes, braços oberts, dansen, donen la benvinguda a la ciutat. Figures masculines i femenines a la vegada, homes/dones que s’han integrat a la perfecció amb el conjunt històric-artístic del municipi.
35 escultures de ferro, grups escultòrics que voregen tota la murada, que acompanyen l’església, les zones de jardí dels exteriors del camí de ronda.
Miguel Sarasate nascut a Saragossa, resident a Artà. Escultor de vocació, va aprendre de son pare la tècnica del ferro i l’amor per l’escultura. Són formes de viure i sentir. I fer viure i fer sentir, podríem afegir.
Les seves escultures parlen amb l’espectador, amb l’observador. Destaca la seva investigació “sobre el buit com a element plàstic i sobre el joc derivat de llums i ombres “…joc amb els ferros, cares que miren. L’espai i el temps juguen amb la natura i amb les persones que juguen a fotografiar el sentiment que transmeten.
Més enllà hi podem trobar la transcendència dels materials. La tècnica de cultura de l’Ajuntament d’Alcúdia Carme Suárez ens en parla referint-se a les escultures… que “han estat custodiant la ciutat durant uns temps difícils i han aportat la serenitat i la fortalesa a la població gràcies al valor intrínsec de l’art”…
Li agrada la meva obra, a la batlessa,
Acaronant les murades. Miguel “Sarasate” expressà en el moment de la inauguració que “Les escultures estan acariciant les murades intentant formar part d’elles però sense competir amb elles, per això l’exposició l’anomenam acaronant les murades”
La batlessa d’Alcúdia Bàrbara Rebassa, ja va dir al mes de juliol que considerava magnífica l’exposició i que sembla que s’hagi fet expressament per acaronar les murades. La regidora de cultura Antònia Cànaves deia que s’hi ha integrat tan bé l’escultura amb la murada que bé s’hi podrien quedar. Un desig que no es pot materialitzar, però que mentre duri l’exposició podem mirar i fotografiar.
Motius que transmeten els moviments humans, l’abraçada, l’acaronament, la mirada, escultures que són ferros com plantes imaginàries que viuen i senten. I a Alcúdia s’ha donat la conjunció amb la pedra, amb les murades. I l’acaronament que ha esdevingut com un festeig entre la pedra i el ferro. Omplint els buits, amb una estètica meravellosa que a l’estiu ha estat frescor i a l’hivern esdevé calidesa. Fins a finals de gener principis de febrer encara es pot gaudir de l’obra de Sarasate entorn de les murades, “Acaronant les murades” d’Alcúdia.
