L’Alzinar: Albert Einstein: “Si desapareguessin les abelles de la Terra la humanitat tindria els dies comptats”

Ara és bon temps per empeltar, especialment els ametlers i atzeroleres, d’estaca  (fins a finals de març), en quart creixent, és a dir, aquest mes de dia 20 a dia 28, en què a les 20 hores i 16 minuts entrarem en lluna plena. Condició és que encara no brostin i per altre costat no ha de fer vent, boira o pluja.

Per què empeltem? Canviem la varietat d’un arbre per una que ens interessi més, entra més aviat en producció, reprodueix més fidelment les característiques de l’espècie que no pas un arbre provinent d’una llavor, i una altra molt interessant: l’aprofitament de l’espai. M’explico: Si disposem d’un petit jardí on només hi cap un arbre, però en voldríem dos, cas de varietats amb pol•linització creuada, damunt un peu és possible tenir-hi dues espècies diferents. Al meu petit hortet, damunt un taronger agre, fa una sèrie d’anys n’hi vaig empeltat un de dolç, un mandarí i una llimonera, i actualment els tres empelts ja fruiten.

Recordar que, demà, dilluns, és dia 25, la conversió de Sant Pau, data idònia, d’acord amb la saviesa popular, per podar els rosers i les parres. També és un bon dia per sembrar alls, que es podran collir el mes de juny, per Sant Joan.  

La pol•linització davalla espectacularment.

El tema és greu, és molt greu. Ja és la segona vegada que en parlem en aquestes mateixes planes. Saps, amic lector, com són d’importants les abelles i altres pol•linitzadors?

Va ser el científic alemany més conegut del segle XX, Albert Einstein (Ulm – Wurtembert – 14/03/1879 – Princeton – Nova Jersey – 18/04/1955), nacionalitzat posteriorment suís i nord-americà, qui va donar ja la veu d’alarma “Si desapareguessin les abelles de la Terra la humanitat tindria els dies comptats”.

Nombrosos estudis ens venen alertant d’una gran disminució de la població de les abelles i altres insectes pol•linitzadors, que a més podria tenir molt que veure amb l’actual canvi climàtic, degut a l’emissió dels gasos d’efecte hivernacle, fins a tal punt que al Japó ja estan començant a pol•linitzar manualment, amb cotó impregnat de pol•len, l’element fecundador  mascle en els vegetals superiors.

Sembla un factor decisiu el desajust entre el temps en que les flors estan obertes i el temps en que les abelles surten de la hibernació, inclús dins ambients completament lliures de pesticides i pertorbacions humanes. 

Cal exigir als distints governs, tant estatals, com autonòmics, lleis que recolzin la sostenibilitat, eliminar la sobrepesca, legislar un nivell de desforestació zero… i no simplement propaganda verda, amb absurdes lleis imposades sense cap sentit (sempre he afirmat que eren més ecologistes els meus padrins que no aquesta tropa de buròcrates de saló que ens tenen atemorits amb les seves excentricitats, no deixant-nos ni canviar un simple pal de requilla) com estan fent habitualment.

Parlem de Crisi Econòmica.

El coronavirus, el temut covid-19, les seves mutacions i els seus devastadors efectes, tant de salut, com econòmics, especialment dins els sectors més desfavorits, ha aconseguit deslligar, una altra vegada, la psicosi col•lectiva, a més manipulada pels sectors polítics més extremistes, com quedà ben patent aquest mateix divendres passat a la manifestació de Ciutat.

La por (al virus, a la mort, a la manca de treball, a la pèrdua del poc que ens queda, a la fam) s’ha apoderat pràcticament ja de tots i això pot ser el pitjor. Aquesta crisi provocada per uns impresentables mal anomenats científics i especuladors, no és més que una crisi de valors ètics i morals, lamentablement amb moltes desagradables conseqüències i carretades i barcades de morts.

T’agrada realment el ritme de vida que ens imposa l’actual sistema financer i aquesta societat consumista? Aquest nou ordre mundial que ens volen imposar? T’agrada sentir-te esclau d’un sistema que et porta constantment a la frustració, a la impotència i a la mort?.

La veritable crisi neix de l’absurd maneig dels dobbers, de l’afany de poder i d’acumular riqueses. La veritable crisi és de la gent que té l’abundància virtual, els rics, que realment no tenen res més que dobbers i accions virtuals, propietats dins aquest món, que moltes vegades, vos ho puc assegurar, ni poden gaudir.

Quan els dobbers deixen de circular, l’escassetat sempre ha començat dins les grans ciutats que no tenen accés al camp, on quasi ningú sap funcionar sense màquines i sense ordenadors. En aquests moments l’autèntica persona rica és la que sap crear tecnologia útil amb despulles, sap collir la fruita de l’arbre, sap utilitzar les plantes com a medicina. Sí, no som maquines, no menja’m petroli, som simplement persones que hem d’explorar les possibilitats de l’amor en totes les manifestacions possibles. Som éssers que, a pesar del que diguin els polítics de torn, requerim abraçades, mirades, calor humà, somriures, confiança, excursions, esport, aire pur, naturalesa… i l’única crisi reial (a més dels punyeteros virus de laboratori) que estem vivint és que ens estem, o ens estan, fent allunyar de la mare Natura.

I per anar contra aquest absurd sistema, i per ajudar als nostres pagesos, tria sempre productes de la terra, de la teva terra: hi guanyes tu, hi guanyem tots; et demano que miris, ara més que mai, l’origen de tots els productes que et portis cap a casa, que demanis productes locals o, com a molt, productes de quilòmetre zero (han de produir-se i consumir-se en un radi bastant proper, considerant que no pot ser superior a 100 quilòmetres) i si pot ser ecològics, són millors, més gustosos i més sans pel nostre organisme.

#Foravila