Aquesta lona s’ha d’aprofitar

Acab de llegir en el “Diario de Mallorca” que el grup alemany Sparkassen-Finanzgruppe retirarà la gran lona col·locada a l’edifici d’aparcaments de Son Sant Joan, que és el primer que veuen els turistes quan surten a l’exterior de l’aeroport i l’aire exageradament càlid de la nostra primavera els pega una galtada a la pell. La contemplen juntament amb la pantalla led més gran de Mallorca contractada ara no sé si per una immobiliària o una empresa de lloguer de vehicles.

Revela el mateix article que la passa enrere ha estat comunicada a un diari que s’edita en alemany per als residents d’aquest país a Mallorca (molt significatiu que al Fora Vila no hagi arribat aquesta nota de premsa) i que es prenen molt bé les crítiques, però que en aquest cas som els mallorquins els que no hem entès el doble sentit del lema.

Jo mateix puc detallar concretament el que vaig entendre. En realitat hauria pogut passar per davant el cartell que posava “Was auf Malle passiert, wird auf Malle beglichen”, signat per una empresa que es diu Wero, i hauria continuat indiferent el meu camí, perquè no sé alemany, ni sabia que Malle fos una forma afectuosa de referir-se a la nostra estimada illa.

En qualsevol cas, quan en algun diari digueren que això significava que “El que passa a Mallorca es queda a Mallorca” en va recordar la mateixa frase atribuïda a Las Vegas, un lema que convida a anar a aquella ciutat americana com a turista, fer tot quan a un li plagui de la manera més inhibida possible (joc, gateres i altres coses que no m’atrevesc a comentar) i fer-ho sense que després ningú t’ho pugui recriminar, perquè el secret queda allà. Diríem que no has d’anar corrent a confessar-ho al capellà.

Ho he entès bé?

És així que ho havia d’entendre, senyors de Wero, o era un altre el missatge que intentàveu transmetre? És a dir, que les despeses de la targeta de crèdit podrien amagar alguna despesa no massa apropiada?

Des de diferents àmbits s’ha posat el crit al cel i també des del Govern Balear han admès que aquesta gent s’ha passat set pobles i han fet potadetes. I, molt amablement, el grup financer deu estar pensant quin altre lema posar a la lona per no ferir sensibilitats mallorquines.

I com que la setmana passada vaig tenir una experiència aeroportuària a Son Sant Joan voldria que, des d’aquesta tribuna, també algú m’escoltàs perquè també tenc queixes i, amb aquest Govern tan amable i sensible, i aquestes empreses que acullen tan i tan bé els suggeriments dels mallorquins… res, que també ho voldria provar.

No sé per on començar, però bàsicament allò que voldria és que els mallorquins no ens sentíssim estranys a la nostra terra. Per tant, primer de tot, res de publicitats en altres llengües que no sigin la nostra, el català. Ah, i el nom és Mallorca (no Male) i Palma (no Palma de Mallorca).

En segon lloc, que en arribar a l’aeroport hi hagi places per aparcar-hi els mallorquins que hem d’agafar l’avió o que hi anam per deixar o recollir un parent o un amic. Res d’haver de pujar a la cinquena o sisena planta. La segona o la quarta, que són les millors, han de ser per a nosaltres. Els cotxes de lloguer que els deixin més lluny. I que siguin menys, clar!

I després, en entrar dins el mastodòntic edifici aeroportuari, exigesc no haver de passar per dins la botiga de licor i tabac. On s’ha vist mai? Obligar-te a entrar en una botiga d’aquestes, tant si ets menor d’edat o major, alcohòlic, exfumador o el que sigui. No, no! Mai! I la darrera vegada que hi vaig anar no va bastar una; dues vegades em feren passar per dins una d’aquestes botigues.

Tendes innecessàries

Després, tot aquest espai que han dedicat a botigues de roba és totalment innecessari. Les Illes Balears ja tenen una xarxa prou extensa de botigues de tot tipus i centres comercials de tot color perquè una empresa com AENA, del Govern, hagi de crear més espais de mercadeig.

A l’aeroport hi pot haver una farmàcia, algun bar i restaurant, quioscs i llibreries i algun espai per a les ensaïmades i el souvenir de darrera hora, però amb això ja n’hi ha prou. Si algú es posa a anar de tendes, després la mercaderia no li cabrà en el compartiment superior del seu avió. I què farem? A més, tenc la sensació que t’obliguen a passar per davant el màxim nombre de botigues abans d’arribar a la teva porta d’embarcament.

Demanar més

I, posats a demanar, torn al principi. Que Mallorca sigui més per als mallorquins. No amb la frase pisets per als d’aquí i xalets per als de fora. Sinó qualitat de vida per a qui viu aquí tot l’any i per als que no volem ser part d’un parc temàtic.

La lona de l’edifici d’aparcaments de Son Sant Joan l’han de contractar els hotelers, els que fan negoci amb els turistes, i aconseguir la millor empresa de màrqueting de Mallorca perquè faci una bona campanya de conscienciació per als visitants: respectau-nos, pensau que aquí hi viu gent a part de vosaltres, això no és Las Vegas. Missatges d’aquest tipus, però amb enginy. Com la frase del banc alemany.

Després de veure com és l’aeroport de Mallorca i en el que s’han convertit indrets de l’illa que no cal enumerar, la lona del “Male” era la pantalla següent. Inevitable. Però si ara el sector turístic l’aconsegueix comprar, com he proposat, això serà l’inici d’un canvi cap a millor. L’esperança mai no es perd!