Canvi radical: desapareixen els jutjats de pau, els bancs t’envien als caixers automàtics, el client és un número, fora doblers en efectiu, bitcoins…

El món i el nostre país en concret està sofrint un canvi radical que, al meu entre, és erroni i a la llarga potser durà males conseqüències. No és possible assolir tants canvis d’un cop i molt manco aquesta deshumanització tan flagrant. No és possible privar a la gent de la figura dels jutges de pau que són, si més no, el primer escaló de la justícia i que és un tallafoc important i necessari per als ciutadans. La feina del jutge de pau és molt valuosa pel que fa a la figura de l’arbitratge i conciliació entre veïnats. Aquest fet que pot semblar molt minse, evita quasi sempre interposicions de plets judicials que, en el millor dels casos, costen doblers i duen enemistats per tota una vida i molt sovint s’estenen a les generacions futures. Ja ho diu la maledicció gitana: “tengas pleitos i los ganes”. Aquelles qüestions que passen primer pel jutjat de pau, es resolen quasi sempre allà mateix amb una estreta de mans. Quan hi ha intervencions judicials, ja no hi ha res a fer.

Potser algú pensa que defens aquesta figura perquè jo represento aquest càrrec. No diré que no, però aquesta representació em dona el coneixement per poder saber de què parlo i de les conseqüències que aquesta nova llei comportarà. S’equivoquen!!! Tallar de soca-rel més 180 anys d’aquesta figura és un error. Mireu per on països de la U.E. allò que fan és potenciar-la i aquí la lleven directament. Això no anirà bé. Al temps…

Bancs i administracions

Pel que fa als bancs, contacte amb les administracions i altres herbes, pot ser el futur haurà de ser aquest, però no estem preparats ni molt manco. I no estem preparats ni els ciutadans ni les empreses o institucions que ens hi condueixen i ens obliguen. Els bancs, per exemple, no et permeten fer-ho tot per la banca electrònica o el caixer. Per moltes coses hi has d’anar presencialment, això sí, t’has d’adaptar a les seves normes: ingressos de les 9 a les 11 h. Gestions diverses, has de demanar hora amb el teu gestor…  Algú ha pensat que els clients també fan feina i tenen el seu temps i disponibilitat?  L’administració, bancs, empreses… s’han preocupat bé de fer les coses molt complicades. Són tan complicades que la gent que no ha nascut en el temps de la digitalització ha de pagar perquè algú, sigui empresa o particular, li pugui fer les feines que necessita. Som un país molt, molt complicat i ens agrada complicar la vida als altres. Això sí, si vols comprar una rentadora, un telèfon, posar una alarma o fer qualsevol compra d’allò que ells tenen interès a vendre, cap problema, com vulguis i allà on vulguis.

Lo de l’administració no té nom. Més complicat impossible. Aquests programes potser els haurien de donar a fer a gent sense tants d’estudis i amb més sentit comú. La gent de més edat ens trobem orfes i deixat de la mà de Déu. Avui llegia un missatge que m’han enviat que deia: “Els diputats no s’aclareixen amb tres botons (Sí, no i abstenció i a més de tot en colors) i els bancs volen que anem al caixer”. M’ha fet riure, però també m’ha fet pena de pensar amb quines mans estem.

Bona setmana!