Carta de Pentecostès

Molt estimats germans i germanes en Crist Ressuscitat,
Mentre avança la Visita Pastoral i hem conclòs els treballs de la fase diocesana del Sínode, vull en primer lloc felicitar-vos la Pasqua de Pentecostès, la festa de l’Esperit Sant, ocasió magnífica per agrair junts aquest do de la seva presència en cadascú de nosaltres, en l‘Església i en el món.

Som convidats a ser evangelitzadors amb Esperit, que vol dir «evangelitzadors que s’obren sense por a l’acció de l’Esperit Sant. Per Pentecostès, l’Esperit fa sortir de si mateixos els Apòstols i els transforma en anunciadors de les grandeses de Déu, que cadascú comença a entendre en la seva pròpia llengua. L’Esperit Sant, a més, infon la força per anunciar la novetat de l’Evangeli amb audàcia, en veu alta i en tot temps i lloc, fins i tot a contracorrent. Invoquem-lo avui, ben recolzats en la pregària, sense la qual tota acció corre el risc de quedar-se buida i l’anunci finalment manca d’ànima. Jesús vol evangelitzadors que anunciïn la Bona Notícia no sols amb paraules sinó sobretot amb una vida que s’ha transfigurat en la presència de Déu» (Francesc, EG 259).

Sínode i festa de l’Esperit Sant

Que bé recordar-nos de nou la presència i acció de l’Esperit Sant en el moment en el qual hem conclòs la fase diocesana del Sínode, on els més de tres-mil participants han manifestat el goig de la comunió, la llibertat i la il•lusió amb la qual s’ha treballat i dialogat en els grups. Una experiència de sinodalitat viscuda en si mateixa. Ho recollim per donar-ne gràcies a Déu, ja que suposa per a la nostra Església de Mallorca una oportunitat de recuperar ànim i forces per a evangelitzar allà on el Senyor ens hi vol presents.

Tots els participants en els grup sinodals ja saben de fa temps que dissabte, dia 4 de juny, i al Seminari Nou, a les 10:30 i durant el matí, tindrà lloc l’Assemblea del

final de la fase diocesana on es presentarà el treball realitzat en aquesta primera fase i que constitueix un document valuosíssim per a la nostra Església particular i que hem de treballar a fons assumint propostes i reptes. Les portes de l’Assemblea estan ben obertes i hi pot participar qui ho vulgui i estigui interessat, com estan obertes totes les possibilitats de trobada en vista a seguir aprofundint amb esperit sinodal. Participau-hi, apuntau-vos-hi!

Ara més que mai, hem de parlar d’entusiasme evangelitzador. Ens diu el papa Francesc que «tenim un tresor de vida i d’amor que és el que no pot enganyar, el missatge que no pot manipular ni desil•lusionar. És una resposta que cau en el més profund de l’ésser humà i que pot sostenir-lo i elevar-lo. És la veritat que no passa de moda perquè és capaç de penetrar allí on tot just pot arribar. La nostra tristesa infinita només es cura amb un infinit amor» (EG 265).

Vull recuperar les paraules finals de la introducció a la Carta pastoral Batiats, confirmats i enviats publicada abans de la pandèmia i on em referia a les paraules pronunciades pel papa Francesc en la festa de Pentecostès i que ara prenen un nou relleu atès que l’acció de l’Esperit ens obre camins de pau i harmonia, justament quan tant ho necessitam nosaltres i el món sencer.

Diu que l’harmonia és el que faltava als deixebles i l’Esperit els hi aporta. Necessitaven ser canviats per dintre, en els seus cors. Per això els repeteix una i altra vegada: «Pau a vosaltres!» (Jn 20,19.21). Aquesta pau no els allibera dels problemes, sinó «en» els problemes; una pau que ens és oferta a cadascú de nosaltres; una pau que identifica el cor amb la mar profunda, que sempre està tranquil•la encara que la superfície estigui agitada per les ones. L’Esperit és una harmonia tan profunda que fins i tot pot transformar les persecucions en benaventurances. El punt d’inflexió és la pau de Jesús, és l’harmonia de l’Esperit.

Per tot això, necessitam l’Esperit: és Ell qui posa ordre en el frenesí. Ell és la pau en la inquietud, la confiança en el desànim, l’alegria en la tristesa, la joventut en la vellesa, el valor en la prova. Ell és el Consolador que transmet la tendresa de Déu. També porta
«harmonia» a fora, entre els homes, ens fa Església, un sol edifici «harmònic» on la unitat es construeix des de la diversitat, reuneix els qui s’han distanciat, uneix els allunyats i fa retornar els dispersos. Per a ser espirituals –diu– per a tastar l’«harmonia» de l’Esperit, hem de posar la seva mirada per damunt de la nostra. L’Esperit és la primera i darrera necessitat de l’Església. Acaba demanant-nos que a l’Esperit Sant li preguem cada dia i, a més, ens ajuda a fer-ho amb aquesta pregària. Vos convid a fer-la!

Esperit Sant, harmonia de Déu,
tu que transformes la por en confiança i la clausura en do, vine a nosaltres. Dona’ns l’alegria de la resurrecció,
la joventut perenne del cor. Esperit Sant, harmonia nostra,
tu que fas de nosaltres un sol cor, infon la teva pau en l’Església i en el món. Esperit Sant, fes-nos artesans de concòrdia, sembradors del bé, apòstols de l’esperança.
Amén.

Festa de la Santíssima Trinitat

A la festa de Pentecostès, li segueix la de la Santíssima Trinitat, en la qual proclamam que la veritat sobre Déu i sobre l’home és en l’amor. Ho podreu llegir en el Full Dominical corresponent a la festa: el misteri de la Santíssima Trinitat constitueix la major revelació de Déu a l’home en la mesura que expressa la seva íntima comunió en l’amor i la nostra total integració en Ell gràcies a la mort i resurrecció del Senyor i a la donació de l’Esperit Sant. Així, Déu s’ha volgut revelar i fer-nos conèixer la seva Veritat fins a fer-la realitat en la nostra vida, convidant-nos a estimar com Ell ens estima. Hem d’agrair que Déu s’hagi fet conèixer a través de Jesús, que sapiguem que és un Déu que es caracteritza per la seva iniciativa en l’amor i per poder experimentar nosaltres el goig de ser estimats.

El seu amor és font de comunió entre nosaltres i, gràcies a Jesús, vivim cada dia la seva proximitat, tant en els moments favorables com en els adversos. El nostre esforç ha d’orientar-se envers la consecució d’un món de relacions humanes imperades per l’amor, una societat en la qual la convivència sigui el resultat d’un treball solidari a favor dels més necessitats, unes famílies en les quals l’amor, la confiança, la comprensió i el perdó siguin el clima de bon enteniment i font de felicitat. Hem de ser «icona» de la Trinitat perquè el món cregui, testimonis vius del Déu que és Amor. Com sant Agustí, hem de dir: «Ens has fet per a tú, Senyor!»

Festa de Corpus Christi

El diumenge, 19 de juny, celebrarem la festa del Cos i la Sang de Crist, festa de la Caritat, Corpus Christi. Festa entranyable on la presència del Senyor es fa íntima i real, on -com se’ns indica des de Càritas- volem crear, des de l’amor de Crist que se’ns dona com a pa, espais alliberats on el qui sofreix, troba consol; on l’assedegat, troba fonts de vida i ànim per assaciar-se i seguir caminant; on el qui necessita cura, acollida i afecte, troba la proximitat de l’altre que el dignifica i el reconeix en la seva dignitat humana i de fill de Déu. Des de la comunitat cristiana, sabent que gent petita amb coses petites i en llocs petits, anam transformant com llevat i sal el món.

L’horitzó eucarístic de l’Església és clar: habitats i alimentats per la presència real de Crist en l’Eucaristia, estam cridats a ser eucarístics, a ser pa partit i menjat pels germans, especialment pels qui tenen més fam i set de justícia. Així, els cristians serem, prolongació d’aquesta presència real eucarística enmig del món, entre els germans, i seguirem caminant cap a la Vida eterna.

Visita del Nunci Apostòlic a la nostra Església de Mallorca

Amb motiu de la solemnitat del Corpus Christi, he convidat el Sr. Nunci Apostòlic de Sa Santedat el Papa Francesc, Mons. Bernardito Auza, a una visita de quatre dies a la nostra Diòcesi de Mallorca, per tal que pugui conèixer la nostra Església particular, la nostra illa i la seva realitat humana, social i pastoral.

Ho farà a través de diverses trobades, moments de pregària i visites, i presidint l’Eucaristia solemne i processó eucarística en la solemnitat de Corpus Christi, del diumenge dia 19 de juny, a les 18 h a la Catedral de Mallorca. Com a Església sinodal i gest de solidaritat, es prega, sempre que sigui possible, i com altres vegades s’ha fet, que en aquesta ocasió es suprimesquin les misses vespertines de les parròquies de Ciutat d’aquest diumenge perquè puguin participar, poble de Déu i preveres, a la Missa de la Seu i a la processó. Volem que sigui un signe de comunió i pregària de la nostra Església amb el Sant Pare, el Papa Francesc, manifestada a través del seu representant entre nosaltres, el Sr. Nunci Apostòlic.

Aprofit l’avinentesa per a dirigir-me especialment als preveres de la diòcesi per comunicar que els Exercicis Espirituals que havíem posposat, tindran lloc des del dia 4 (vespre) al 9 (després de dinar) del proper mes de setembre de 2022, a la Casa d’Espiritualitat del Santuari de la Mare de Déu de Lluc. Seran dirigits per Mn. Gabriel Amengual, a qui d’entrada agraïm la seva disponibilitat, el seu acompanyament i ajuda.

Per acabar, vull desitjar-vos de tot cor que aquest temps tan ric en contingut a tots els nivells de la nostra vida cristiana sigui ben aprofitat, fent més i més sòlids els vincles que ens uneixen i encoratjant-nos a ser com els Apòstols en els inicis de l’Església, compromesos en la unitat interna, en la comunió eclesial, en els compromisos socials i l’atenció als més pobres, en la promoció dels drets humans i la defensa dels més vulnerables, i sempre oberts al diàleg sincer per a comprendre’ns millor i refer tot allò que estigui desfet i necessiti que hi posem remei.

Com ens ofereix la Paraula de Déu d’aquests dies en els Fets dels Apòstols, que bé que pugem escoltar allò mateix que el Senyor va dir a Pau en un moment de conflicte:
«Coratge! El testimoni que has donat de mi a Jerusalem, també l’hauràs de donar a Roma» (Ac 22,11). I a nosaltres, a cadascú, on ens demana que donem plens de coratge aquest testimoni de Jesús?

Amb la meva abraçada fraternal i benedicció,