El coronavirus, les verges, els bunyols i la mort de la somereta

Avui, diumenge, 18 d’octubre, és Sant Lluc, conegut com a Lluc l’Evangelista, nascut prop de l’any 30, més o menys en el moment de la mort de Jesús, a qui, per tant, no conegué. L’opinió més estesa és que era un grec, un cristià gentil, és a dir, no jueu, tot i que altres el fan jueu hel·lenístic de parla grega.

És el patró dels metges, dels cirurgians, dels artistes, dels pintors, dels escultors, dels batxillers, dels estudiants i dels carnissers, del que el refranyer popular ens ha deixat algunes dites:

“Per sant Lluc, sembro si puc”.

“Per sant Lluc, la castanya salta del pelluc, i al cap de nou dies, a fira la duc”.

”Per sant Lluc, mata el porc i du la verema al cup”.

“Per sant Lluc, mata el porc i tapa el cup”.

“Sant Lluc, sant Lluc, qui no vol perdre que no juc”.

Hipòcrates.

Hipòcrates (Grècia, 460 AC – 370 AC), primer metge que rebutjà les supersticions, llegendes i creences que assenyalaven les forces sobrenaturals o divines com a causa de les malalties, és considerat com el pare de la medicina, 400 anys abans de Crist, ja deia:

“Que el menjar sigui el teu aliment i l’aliment la teva medicina”.

“Si algú desitja una bona salut, primer ha de preguntar si està llest per eliminar les raons de la seva malaltia. Només llavors és possible ajudar-lo”.

“El metge tracta però la naturalesa sana”.

“De poc serveix curar-se si es mantenen els hàbits que ens retornen a la malaltia”.

És temps de…

És temps de tords (els aficionats a la caça ja han tret les escopetes i els filats, ja que el període hàbil de caça començà dilluns d’aquesta mateixa setmana, el 12 d’octubre, acabant el 10 de febrer de 2021), niguls d’estornells, almangra a les ovelles, olives salades i trencades, tomàtigues de ramellet, magranes, nous, codonys, nesples, gínjols, caquis, murtons, bunyols (s’atraquen les verges), compost, esclata-sangs, blaves i picornells.És bon temps per a trasplantar, o sembrar, carxoferes.

Però així com aconsellen els cercadors:

“No hem de consumir mai cap bolet que no coneguem”.

“Tots els bolets es poden menjar; però alguns només una vegada”.

I tampoc no donar crèdit a certes creences populars:

“No és cert que en bullir o fregir els bolets, juntament amb un cobert d’argent, si aquest no ennegreix, es puguin consumir”.

I tampoc no és cert que:

“Si un bolet ha estat espipellat per caragols o llimacs és comestible; ja que aquests animalets gaudeixen menjant, per exemple, la farinera borda  o Amanita Phalloides(altament tòxica, i la responsable de la majoria de morts per la intoxicació en la ingesta de bolets) i no els passa res.

I no oblidem el que diu la saviesa popular: 

“Quan a l’octubre plou el rovelló (esclata-sang) es mou”.

Bona recollida, aquest cap de setmana, amics esclata-sanquers!

La magrana

La magrana, fruita de tardor, o primavera d’hivern, es troba present dins el glossari popular:

“El dimoni cucarell va néixer en temps de magranes, i sa mare en tenia ganes de tocar-li el cotrell”.

“M’agrada collir magranes a un magraner petit. Saps que és de dolç un confit per un golós que en té ganes”.

“Madona de Sa Cabana aixequeu-vos dematí que veureu el sol sortir
vermell com una magrana”.

“Any de magranes, any de blat”.

“Per Sant Francesc, les magranes”.

“Tenir el cap com una magrana” (mal cap o poc enteniment).

“Perdre l’ase i les magranes” (perdre el temps i la feina).

Es tracta d’una fruita compostad’un vuitanta per cent d’aigua i un baix contingut d’hidrats de carboni, amb poc valor calòric, estesa per tota la Mediterrània, que prové de Persia i Afganistan, amb fort poder antioxidant, anticancerígena, antidiarreica, antibacteriana, astringent, antiinflamatòria, antimicrobiana i antienvelliment, que ja cultivaven els antics  egipcis, a pesar de que foren els àrabs els que l’introduïren dins Mallorca.

Rica en vitamina C, la riboflavina o B1 i la niacina o B2 i amb un important contingut en un apreciat mineral com és el potassi, tot i que també aporta quantitats considerables d’altres minerals com el calci, magnesi, fòsfor i ferro. Altres components destacables són l’àcid cítric, l’àcid màlic, els flavonoides i els tanins.

N’Apol·lònia ens ha deixat

S’Olivar de Sa Figuera ja no serà el mateix sense n‘Apol·lònia, com tampoc ho seria el Camp de Tir de Passetja sense en Toribio, la mascota oficial del C.C.D.S.

Dilluns passat, als seus 28 anys ens deixà sobtadament la nostra apreciada somereta, propietat del germà Andreu i la seva dona Joana, membre molt estimat de tota la família Oliver i amics, a la que aportà durant aquests llargs anys companyia, diversió i alegria.

El sentiment de tristesa provocats per la pàerdua de n’Apol·lònia, ens han fet evocar també els bons moments, durant el temps que hem gaudit de la seva compania i les seves entremaliadures.

Clementines de Sóller

Per cert la Cooperativa Agrícola de Sant Bartomeu, a Sóller, ja ha començat la seva campanya de venda de les saboroses clementines de Sóller dels seus associats, les millors del món, primer cítric de la temporada (després vindran les mandarines, les taronges i l’aranja o pomelo) a un molt bon preu.Les nostres, més tardanes, encara són un poc verdes.

Les verges i els bunyols

Passat demà, dimarts, 20 d’octubre, al vespre, revetla de les verges, festa, música, bunyols i vi dolç, ingredients imprescindibles d’aquest ancestral ritus de galanteig per celebrar la llegenda, mancada de tota base històrica, de santa Úrsula i el seu seguici d’onze mil verges (d’on les degué treure?).

Habitualment és una celebració espontània dels jovençans, dels fadrins, que van en grup de casa en casa de les seves conegudes, amigues i estimades a cantarlis serenates, habitualment cançons populars o de caire eròtic i picaresc, que els reben amb els tradicionals bunyols mallorquins (amb forat) i vi dolç, o moscatell.

Independentment de la veracitat de la llegenda, increïblement el culte a santa Úrsula es va estendre molt ràpidament per tota Europa. Des d’aquella època, santa Úrsula es convertí en la patrona de les verges.

Pebres de banyeta

Acabo de collir dues dotzenes de serves, petites, però ben gustoses, i perquè no dir-ho, mig paner de figues (les darreres), dolces, carnoses i ben madures, cruiades i perfumades, i un paner d’ametlles, per torrar al nostre forn de llenya.

El meu petit hortet, al costat de s’alzinar, m’ha ofert, també, aquests dies una canastreta de tomàtigues de ramellet, pebres verds i vermells, albergínies, alls i cebes tendres, i una bona collida de pebres coents de cirereta, xilis, pebres normals de banyeta i de cera,alls, fesols pintats i fesols de fava, mongetes, carabasses i carabassons.

Els pebres de banyeta, de cirereta i xilis (medicinals i afrodisíacs), són tradicionalment emprats a la cuina pagesa, com a condiment picant, acompanyant salses, freixures, rostits, escudelles, olives trencades, i com no amb un bon  pa amb oli. Es poden menjar, verds i vermells, acabats de collir  del pebrer, assecats al sol o envinagrats.

Un bon pa de pagès, oli verge de s’olivar de Sa Figuera, sal marina natural, recollida directament als cocons (clots a la mateixa roca, al costat de la mar), un potet de fonoll marí envinagrat, un potet de pebres de cera envinagrats, un potet de pebres de banyeta envinagrats, un potet d’olives trencades (tot de collita pròpia), un tall d’un saborós formatge maonès, una bona botella de vi de Binissalem, i una millor companyia, què més podem demanar?

Són plaers reservats als Déus.

Sal de cocó

La flor de sal, o més popularment coneguda com a sal d‘escames, o sal de cocó, que es ven a molt bon preu dins alguns comerços, és sal anomenada gourmet, d’origen marí, sense cap procés industrial, que s’empra dins l’alta cuina per la subtilesa del seu sabor, recollint-se de forma manual, a primeres hores del matí, després de que els cristalls s’hagin assecat per l’acció del sol.

Excés de pes.

Abans del confinament i del puta coronavirus, quasi la meitat dels nins d’entre 6 i 9 anys, ja patien d’excés de pes, segons l’estudi “Aladino”, basat en els hàbits de més de 7.500 jovençans, fet per l’Agència Estatal de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (Aecosan), degut als MALS HÀBITS com no berenar, menjar habitualment menjar escombraria, dormir menys de les 10 hores estipuladesdins aquesta franja d’edat, veure massa temps la televisió o jugar amb els mòbils i les consoles, que els aparta de l’exercici habitual que fèiem els que ara ja hem passat de llarg els 60 anys.

El Covid-19 i el preceptiu confinament ha fet encara molt més mal a la salut (sobrepès i obesitat) dels soferts ciutadans, que han augmentat una mitjana d’entre 4 i 5 quilos, a més de l’estrès emocional i els problemes econòmics (que mesos després segueixen augmentant) que han portat a moltes famílies a consumir molts de productes poc saludables, però més barats.

La inesperada i mal gestionada pandèmia ha estat un explosiu còctel molotov tant per els al·lots com per els adults, degut a la pràctica absència d’exercici físic i una alimentació que deixava molt que desitjar(per exemple el consum de xocolata augmentà més d’un 60 per cent, lesbegudes alcohòliques i especialment lacervesa més d’un 40 per cent, el consum de sucre més d’un 60 per cent, i el de cacau més d’un 30 per cent), amb molts de productes processats o ultra-processats, el que indiscutiblement posava en risc la salut i inclòs la vida dels de sempre, els ciutadans de a peu, especialment els pobres, els soferts treballadors i els petits empresaris, el que ha fet pujar encara molt més aquests excessos de pes.

L’endocrinòleg doctor Golay és el principal investigador d’una revisió científica que conclou que vuit de cada 10 homes i el 55% de les dones tindran sobrepès o obesitat d’aquí 10 anys,el 2030.

A tot això encara hi ha que afegir un altre dels aspectes més trists i obscurs derivats d’aquest maleit experiment de laboratori, l’aturada econòmica i la manca de treball, degut al confinament i a les restriccions polítiques, que ha deixat a moltes persones i a moltes famílies sense mitjans econòmics per poder sobreviure.

La dieta quasi perfecta.

La dieta mediterrània tradicional, el menjar dels nostres padrins, és l’alimentació quasi perfecta. Segons Alan Levinovitz, en la “La mentida del gluten”, pràcticament no és necessari llevar cap producte alimentari del nostre menjar habitual.

La dieta perfecta consisteix en una alimentació variada, moderada i equilibrada, juntament amb un estil de vida saludable amb bastant d’exercici físic.

Si el que volem és perdre pes, segons els nutricionistes, basta amb deixar de menjar productes processats i ultra-processats, i afegir al seu lloc dues racions de verdures i tres de fruita cada dia, menjar més peix i proteïna de qualitat, disminuint el consum de grasses saturades, beure al menys de dos a tres litres d’aigua diaris i intensificar l’activitat física (caminar, nedar, anar amb bicicleta, córrer a peu, fer gimnàstica, pujar les escales sense l’ascensor…)

I com no consumir productes locals, si pot ser ecològics, de quilòmetre cero.

“Igual que el turista,l’home saecularis (el tipus de persona actual), mira en totes direccions, li interessa pràcticament tot i picoteja d’aquí i d’allà, però el més probable és que no entengui res”.(Roberto Calasso).

Fotos: Joan Oliver

#Foravilaverd