El pi de Formentor: 150 anys d’una emoció compartida

Fa cent cinquanta anys, un jove de només vint-i-un anys escrivia un poema que, amb el temps, es convertiria en un dels més bells de la nostra literatura. Miquel Costa i Llobera, en un passeig en barca per les costes de Formentor, va fixar la mirada en un arbre solitari, aferrat a la roca i obert al vent i a la mar. D’aquella contemplació en sorgí El pi de Formentor.

El que més emociona d’aquest poema és la capacitat de transformar un arbre en un símbol. El pi no és només un pi: és la imatge de la fortalesa enmig de la solitud, de la bellesa que no es doblega, de la vida que resisteix malgrat els embats del temps i de la natura. Costa i Llobera, amb una sensibilitat extraordinària, va saber veure en aquell arbre una lliçó de vida.

Llegir avui El pi de Formentor és sentir-nos part d’aquesta metàfora. Tots, d’una manera o altra, som com aquest pi: hem de resistir tempestes, arrelar fort a la nostra terra i, tot i les dificultats, créixer cap amunt, amb dignitat i esperança. Potser per això, cada vegada que rellegim els versos, notam que ens toquen una corda profunda, que ens recorden qui som i què volem ser.

És sorprenent pensar que un jove tan jove, amb tota la vida per davant, pogués captar amb tanta claredat aquesta força vital. El pi de Formentor no és només un gran poema: és un regal, una finestra oberta a la bellesa i a la saviesa que neixen de mirar la natura amb ulls oberts i cor serè.

Cent cinquanta anys després, el pi continua dret, i el poema continua viu. I nosaltres, en llegir-lo, encara hi trobàvem consol i orgull. Perquè en aquell arbre hi reconeixem la nostra illa, la nostra manera de ser, i també la nostra esperança de futur.

Costa i Llobera ens va deixar un llegat preciós: la certesa que la poesia pot fer etern un instant i que la bellesa, quan és vertadera, ens arrela i ens eleva alhora. Avui, més que mai, necessitam rellegir El pi de Formentor i deixar-nos commoure per la seva serenitat i la seva força.

Al cap i a la fi, aquest pi solitari i heroic ens parla a tots nosaltres. Ens diu, senzillament: arrela, resisteix i no deixis mai de créixer.