Ara llegint
El sector agroalimentari reclama diàleg: comunicat conjunt sobre l’Estratègia del Producte Local

El sector agroalimentari reclama diàleg: comunicat conjunt sobre l’Estratègia del Producte Local

La Direcció General de Sobirania Alimentària ha aconseguit fets que feia temps remots que no aconseguia cap administració. Aquesta DG ha posat d’acord totes les Organitzacions Agràries de Mallorca i Cooperatives agroalimentàries Illes Balears per fer front comú. Un front comú en favor del producte local, pagès, amb incidència dins aquesta terra.

Les entitats agràries tan sols volem dignificar i diferenciar el producte local identificant-l’ho, i per conseqüència, una vegada identificat, es podran destinar recursos a promoció del producte. Promocionar una cosa que no tenim identificada i que el consumidor no té clar que és, de poc serveix.

Posarem un exemple clar. Si abocam doblers públics promocionant les pomes d’Orient, i tot seguit el consumidor final va a cercar aquestes pomes als llocs de venda i no troba cap identificació ho garanteixi, no podrà comprar cap poma d’Orient.

Aquesta Conselleria si s’ha caracteritzat per una cosa, ha estat pel diàleg i la transparència, a tots els departaments manco al de Sobirania Alimentària. La comunicació directa amb el sector és clau per poder fer polítiques eficaces, eficients i encertades, d’acord amb les entitats que són el pont entre el pagès i l’administració. Fet constatat ho són altres departaments on el contacte directe entre organitzacions i administració és molt fluid.

Tots i cada un de nosaltres consideràrem molt positiva la creació d’una Direcció General de Sobirania Alimentària, ara fa gairebé dos anys, després de les darreres eleccions. Una decisió valenta per part del partit. Direcció, que pensàvem posaria sobre la taula totes aquelles problemàtiques identificatives del producte local, una regulació i un control per evitar el frau cap al consumidor, podent arribar a vendre productes com a locals, quan no ho són. Ara han passat gairebé dos anys de govern i es planteja fer arribar una enquesta a les entitats agràries per definir que és allò que podem anomenar producte local. Les entitats fa anys que ho tenim clar, l’administració actual no ho sabem.

A més a més, organitzen  unes jornades, l’endemà de la constitució de la mesa del producte local a petició del sector, anomenades “L’alimentació com a motor del canvi sostenible”, unes jornades plantejades a l’esquena del sector productor,  part molt important de  l’alimentació d’aquestes Illes. Unes jornades que han servit per presentar tota aquella feina feta fins ara i estudis encomanats per la DG de Sobirania Alimentària durant aquests dos anys. Cap organització agrària hi ha assistit, ja que tan sols se’ns havia dit per assistir com a convidats de pedra una vegada estava tot tancat.

Som crítics amb la gestió d’aquesta Direcció General i amb la política enfront del producte local. Si des de l’administració no es tracta amb cura aquest tema, el sector està enfonsat. Sense una identificació i diferenciació el sector està tocat de mort. O ens diferenciem o morim. I no creiem que aquesta Direcció General es vulgui penjar la medalla de deixar morir el sector per una mala gestió del producte local.

Coneixem marques públiques anteriors que han fracassat, recordem el producte balear, o ja la marca producte local. Coneixem els errors del passat. No podem perdre més oportunitats i cometre errors anteriors.

Demanem decisions valentes d’aquesta Direcció General, decisions que impliquin el sector, decisions preses conjuntament amb el sector, decisions que identifiquin tot allò que es produeix aquí, acordar plans de promoció d’aquells productes identificats i organitzar jornades quan s’aconsegueixi algun fet destacable vers el producte local. Les entitats agràries mantenim la disposició fer feina amb la DG, però en un marc de col·laboració real i conjunta, no acceptant postures unilaterals i de polítiques de fets consumats”

Ara som aquí. Units i enfortits pel bé del sector pagès productiu d’aquestes Illes.

Les decisions no han d’arribar massa tard, abans que deixem de ser-hi.  ARA MÉS QUE MAI

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt