El sector primari ha donat la talla
La pandèmia de la COVID-19 ha deixat palès com de fràgils que com a societat i les moltes mancances que tenim, malgrat moltes de les persones i famílies estiguin bé econòmicament o laboralment, al marge de la situació familiar de cada un. Quasi de sobte un bon dia ens aixecàrem per començar una jornada normal de feina i, a pesar de ja haver sentit campanes que per la Xina tenien problemes amb un virus (això està molt lluny…), en quasi manco de 24 hores uns ja s’havien confinat i els demés foren confinats per la força.
Ja som aquí. Ja hem arribat i no sabem ben bé què passa i, sobre tot, què passarà. Uns començaren a omplir les seves geleres i rebosts com si no hi hagués un demà, i altres, per por i prudència, anaren tirant amb els queviures i material domèstic que tenien. Molts pensaven que seria una qüestió d’alguns dies. Poc a poc anàvem sentit que els preus pujaven a les grans superfícies, que el menjar de primera necessitat s’acabava. Un guirigall en definitiva. Uns no sabien què fer i els altres no tenien possibilitat de fer res. Allò real era que tothom anava molt despistat, perdut i amb una certa por, tant pel que podria venir, com per una imprevista impossibilitat de fer-se amb el menjar necessari.
El sector primari i la pagesia en general posaren fil a l’agulla i activaren sistemes per poder donar servei de productes de primera necessitat que la gent demandava. Els prestatges de les grans superfícies eren buits i calia moure’s de pressa. De la necessitat en feren virtut i aprofitaren per donar servei i, perquè no dir-ho, donar també sortida als productes dels seus conreus que no haurien venut mai perquè, en general, el gran comerç compra fora de les illes.
Començaren oferint canastres a domicili amb aquells productes que tenien emmagatzemats, normalment a un preu tancat. Així fou al començament i al cap d’uns dies ja era habitual veure com agricultors, criadors d’animals i en general el sector primari s’havia unit per donar-se a conèixer i donar servei a la gent d’aquí que ho necessitava. Una bona idea i una gran feina. Un servei molt ben rebut pels ciutadans.
Mentre això anava passant, els productes als grans magatzems pujaven de preu i aquesta no és una afirmació del que subscriu, és una realitat que tots hem viscut a ca nostra. El sector primari va mantenir el preu i sols va pujar una cosa: la qualitat del servei.
Els pagesos i el món rural ens han donat una lliçó de com fer les coses i, sobre tot, una mostra de solidaritat sense precedents. S’han abocat amb unió per donar servei quan era necessari i ho han aconseguit amb escreix. Algú podrà dir que ha estat en benefici propi. La meva resposta és: sí però primer han pensat amb els demés.
Ara ve el moment que nosaltres, tots, com a societat tenguem memòria i, sobre tot, siguem agraïts i d’ara en endavant que les coses sembla que s’arreglen una mica, recordar qui ha estat al nostre costat en els moments difícils i no s’ha aprofitat de la necessitat dels demés per fer negoci. Per vendre els seus productes, sí però en benefici de tots.
Gràcies pagesos, gracies al sector primari i, sobre tot, gràcies anticipades a aquells que heu pres consciència i guardareu a les vostres agendes telefòniques i portes de frigorífics on heu d’anar a comprar. Tothom que té un negoci el té per guanyar doblers, faltaria més, però d’això a aprofitar-se de situacions com aquesta hi ha una diferència molt gran. Val a dir que no totes les botigues es poden posar dins el mateix sac, ans tot al contrari, moltes han fet molt bé la seva feina i si han pujat els preus no ha estat perquè han volgut, ha estat perquè han hagut de comprar a preus més cars. Ara caldrà tenir memòria selectiva.