Els coloms: una xacra que no atura de créixer

El que està passant dins els nostres pobles amb els coloms és senzillament inacceptable. S’han convertit en una plaga que tot ho embruta i ho degrada, i, el que és pitjor, sembla que ningú no hi vulgui posar remei. Fa vergonya.

Les façanes ennegrides, les teulades destrossades, els carrers plens de fems… i encara hem de sentir que “no passa res”, que “és part de la convivència urbana”. Idò no! Els coloms són un focus de malalties, un problema de salut pública i una amenaça directa per al patrimoni i la convivència. Cada dia que passa el problema s’agreuja, i cada dia que passa les institucions continuen amb els braços plegats.

No pot ser que els veïnats haguem d’assumir la brutor, les destrosses i les despeses mentre els ajuntaments i les administracions es limiten a fer declaracions o a col·locar quatre pedaços simbòlics. Això no és governar, això és abandonar la gent.

Per què es permet que els nostres carrers es converteixin en un colomer a cel obert? Per què ningú té la valentia de prendre mesures dràstiques i efectives? Perquè no és un problema menor: és una xacra que ens afecta a tots i que fa més mal que bé.

Ja n’hi ha prou d’excuses i d’inacció. Les institucions tenen l’obligació moral i legal de posar-hi solució immediata. No fer res és una irresponsabilitat gravíssima i una falta de respecte cap als ciutadans que cada dia patim les conseqüències d’aquesta deixadesa.
Els coloms no són cap postal romàntica, són una plaga, i si els polítics no actuen amb contundència, els pobles continuaran degradant-se sense remei. I això, senyors, no té perdó.