És temps d’empelts i Marcel•lí Got anomenat Cornelius Atticus

Fa dos diumenges que parlàvem, entre altres temes, que ara és un bon moment per empeltar  cirerers, ametllers, melicotoners, albercoquers, pruneres, pereres, pomeres, atzeroleres i caquiers, d’estaca. I com no podia ser d’altra manera, a s’Olivar de Sa Figuera començarem amb la tasca empeltant, d’arrancada, cinc ametllers, tres d’albercoquer i dos de prunera. Què és el que pretenem amb aquests empelts? A més de tenir més varietat d’arbres i fruita, escurçar el temps que es tarda a produir aquests fruits; ja que, per exemple, un albercoquer dels que tenim sembrats de llavor, de pinyol, pot tardar uns sis anys a donar fruit, però d’empelt, si ens aferra, molt possiblement en dos anys ja en mengem.

Germinar alls.

Pràcticament tots els que vivim al camp, o tenim horts urbans, hem sembrat alls, és bastant senzill, amb uns resultats sorprenents, i un gust i una olor completaments diferents dels que es puguin comprar a qualsevol superfície comercial. És una autèntica gaudida, especialment pels no iniciats en aquestes tècniques.

Aquestes passades setmanes hem estat experimentant, a s’Olivar de Sa Figuera, com es pot augmentar la velocitat i el temps d’arrelament, intentant fer-los germinar hidropònicament, amb un sistema molt senzill i casolà, arribant a la conclusió que la major efectivitat s’aconsegueix posant la cabeça (com més grossos i sans millor), després de treure les pells exteriors (sense trencar les arrels), dins un petit potet (com es pot veure a la fotografia) amb una mica d’aigua, millor si és de pluja, a la base (que s’ha de canviar diàriament), que cobreixi només les arrels de la cabeça.

Abans de la setmana els alls ja comencen a treure les seves pròpies arrels, i abans de fer la segona setmana, a més de tenir una quantitat al·lucinant d’arrels, ja han brotat tots.

Ara només queda separar-los, amb molta tranquil•litat, per no rompre les arrels inferiors, i ja es poden sembrar directament a la terra, deixant entre all i all uns cinc dits, uns vuit centímetres. Els agrada estar directament al sol o, com a molt, a mitja ombra. S’han de regar immediatament sembrats, fins deixar la terra ben humida, però sense engorgar, ja que es podrien podrir.

Hem notat que si posem massa aigua dins el potet per fer-los germinar, creen tiges allargades, però la cabeça es podreix.

Animeu-vos a experimentar. Els que no tingueu hort, o hort urbà, també el podeu provar amb tests, pots o pasteres, a les vostres terrasses o finestres. Els resultats vos sorprendran!

Recollida pebres banyeta.

Acabo de recollir el primer esplet de pebres de banyeta madurs (vermells) d’enguany,  que vaig sembrar fa dos anys, i els pebrers en tornen a estar replets, de verds i alguns amb un color semblant al carabassa. Són originaris d’Amèrica, i alguns historiadors mantenen que fou Cristòfol Colom el seu introductor; actualment es troben dins totes les zones tropicals i intertropicals del món.

La majoria dels que vaig sembrar eren de cirereta, bitxera o vitxo, anomenats també citró pels companys eivissencs, que pertanyen a la família de les solanàcies, al gènere Capsicum.

Són rics en vitamina C (en tenen més que els cítrics) i provitamina A, sent també destacable el seu contingut en vitamina B6, potassi, ferro (tenen també la propietat de permetre l’absorció del ferro al nostre organisme, només afegint-ho als nostres menjars habituals) i magnesi. El principi actiu més important és la capsaïcina que, a més dels seus beneficis en l’àmbit de salut, és la responsable del gust coent dels fruits, que a més fa incrementar la despesa de calories després del menjar i pot ajudar també a aprimar; i segons els darrers estudis ataca les mitocòndries de les cèl·lules canceroses.

Es poden menjar directament acabats de collir, envinagrats o assecats al sol per a una millor conservació, amb un pa amb oli, olives trencades i un bon tros de formatge maonès; amb una freixura, escudella, salses, carns…

Empelts d’ullastres.

L’any passat, dins el mes de maig, un poc abans del Firó no celebrat (per mor del coronavirus) vàrem fer els primers empelts sobre ullastres, de mudes d’empeltre (nom que deriva precisament de l’empelt sobre ullastres), anomenades també mallorquines o pageses, com diuen els companys menorquins, amb un èxit inicial d’un setanta per cert d’aferrades; a pesar que actualment la moderna producció industrial de plançons d’olivera no respecta les velles tradicions i no s’empelten els ullastres (peus més durs, segurs i mil·lenaris), sinó que es fan esqueixos arrelats de les varietats a multiplicar, que indubtablement no tindran la mateixa durada.

Marcel•lí Got, premi Cornelius Atticus.

L’esportista i tècnic solleric Marcel•lí Got fou anomenat, aquesta mateixa setmana, Cornelius Atticus, la distinció més gran esportiva que atorga el Govern Balear, en reconeixement a la seva llarga trajectòria en el món de l’esport.

No sol ser habitual parlar, dins aquesta secció, d’èxits, ni distincions esportives, però en aquesta ocasió volem trencar aquesta norma per donar l’enhorabona a l’amic, entrenador, conseller i promotor de tants i tants esdeveniments i escoles esportives.

Ja començava a ser hora de la concessió del més que merescut premi, per tota una vida dedicada a l’esport, de la que en puc donar complida constància pel seu suport amb el C.C.D.S. i una carretada d’entitats esportives més, locals, comarcals, illenques, estatals i internacionals; com entrenador d’atletisme (gràcies a ell vaig poder complir els meus somnis de ser maratonià, i posteriorment ultra maratonià) i com no, per la gran quantitat d’esdeveniments esportius que organitzà i portar endavant durant molts d’anys (i vaig tenir el plaer de col·laborar-hi) entre ells l’estimada Cursa Popular Ciutat de Sóller, de la que fou fundador i organitzador durant molts d’anys.

Moltes gràcies i la meva més sentida enhorabona, amic Marcel•lí!

#Foravila