L’Alzinar: Firó i caragols de Sóller
Ja teniu els caragols preparats?
Penseu que demà ja és Sa Fira de Sóller, i què un Firó (dilluns) sense caragols no és Firó.
Els podem trobar en qualsevol lloc, horts, olivars, voreres de carretera… especialment on hi hagi herbes altes (sobretot fonoll).
El caragol resulta poc nutritiu (60 calories per 100 grams de carn) i difícil de digerir pel que no resulta aconsellable per a les persones delicades del fetge o del ronyó, dels reumàtics i dels qui pateixen digestions difícils.
Record que, una vegada agafats els caragols, la padrina Jerònima, la mare de ma mare, els alimentava durant una setmana o una setmana i mitja, amb verdures (enciam, pastanaga, col, carabassó…), o també amb farina, amb la finalitat de depurar totes les impureses de la seva carn, rentant-los després amb aigua, vinagre i sal, fins que havien tret la seva bava.
Finalment, es començaven a cuinar, triant només els que sortien de la closca, gràcies a la calentor del foc. Canvi d’aigua, herbes (fonoll, moraduix, romaní, herba-sana) 2 cabeces d’alls, 2 cebes, llorer, sal, pebre coent, sobrassada, carn, camaiot… allioli, i a xuclar-se els dits.
Mentre el món sigui món es llegirà dins la història
que els sollerics aquell dia aconseguiren honor i glòria.
Visca Sóller, Visca Sa Fira i Visca Es Firó!
Els caragols de Sa Fira són els millors del món.
A Sóller, aquests dies, tota la ciutat fa olor d’herbes!!!
Ben segur que seran moltes, la majoria per no dir totes, les famílies que ja tenen preparada la típica caragolada amb un bon acompanyament del tradicional allioli casolà, fet a mà (res a veure amb el que venen als comerços i grans superfícies comercials, o serveixen als restaurants), menjada que sol començar amb unes bones sopes de caragols, regada amb un excel·lent vi negre mallorquí.
Des del punt de vista gastronòmic es tracta d’un plat que es prepara un dia o dos abans, amb moltes d’herbes, i es deixa reposar perquè sigui més gustós, un plat que els nostres avantpassats ja degustaven, com ho proven les nombroses troballes arqueològiques prehistòriques.
“Mes de maig, mes de maig, bella és la rosa i verd el faig;
no se sap què, tothom espera;
el mes de maig tot s’adelera, i del desig us sobta un raig”.
(Josep Carner).
El Firó més que una festa és un sentiment.
Sóller i el Port de Sóller reviuen, el dilluns després del segon diumenge de maig, la defensa que els seus habitants van protagonitzar contra els pirates turcs l’11 de maig, diada de Sant Ponç, de 1561.
Centenars i centenars de persones participaran aquest vinent dilluns al tradicional simulacre entre moros i pagesos, que acabà, així com mana la tradició, amb victòria local.
Al final tots els participants, vencedors i vençuts dempeus, molts amb els ulls esglaiats i la pell de gallina entonen plegats “La Balanguera”.
El Firó no és una festa més, és la FESTA!
El Firó és un dia especial, molt especial i molt esperat dins la Vall dels Tarongers, per a tots els residents i pobles confrontants, que commemora la batalla de l’11 de maig de 1561, quan les tropes sarraïnes desembarcaren a Ses Puntes, no al Port, o a la Platja de Sóller, com es recrea des de fa molts d’anys.
Cada any, el segon diumenge de maig, la Ciutat de Sóller s’engalana per celebrar la seva Fira, i l’endemà, dilluns, el Firó, la festa més popular i més participativa de tot l’any.
El pregó, la investidura de les Valentes Dones, el xupinasso, l’ofrena de flors a la Mare de Déu de la Victòria, a l’atri de la Parròquia de Sant Bartomeu, la penjada de la bandera pagesa al Banc de Sóller, la revetlla d’armes, amb la tradicional cremada de rom dels bandolers, al costat del mercat, la caragolada, els xeremiers, l’ofrena de corones al Monument als Herois de l’11 de maig, la tradicional missa de Can Tamany, el toc de campanes que avisa de l’arribada de les naus enemigues, la concentració a la plaça dels Estiradors, l’arenga del Capità Angelats (a la lluita sollerics…), i el triomf final dels pagesos, és l’orgull de ser solleric: “Mentre el món sigui món es llegirà dins la història que els sollerics aquell dia aconseguiren honor i glòria…”.
Diada de Sant Ponç.
El Firó de Sóller, més que una festa, s’ha anat convertint (com ja comentàrem dissabte passat), any darrere any en un gran sentiment de poble, un sentiment de debò que és molt difícil d’explicar, s’ha de viure, i només es pot viure quan la festa és autèntica, és viva, i quan el poble la viu i la sent per damunt d’ideologies i d’individualitats.
Al final tots els participants, vencedors i vençuts dempeus, molts amb els ulls esglaiats i la pell de gallina entonen plegats “La Balanguera”.
La Balanguera misteriosa,
com una aranya d’art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu el fil.
Com una parca bé cavil·la
teixint la tela pel demà…
…sap que la soca més s’enfila
com més endins pot arrelar,
la Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
De tradicions i d’esperances
teix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de nuviances
amb cabelleres d’or i argent.
De la infantesa qui s’enfila
de la vellura qui se’n va,
la Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
De la infantesa qui s’enfila
de la vellura qui se’n va
la Balanguera fila, fila
la Balanguera filarà.
L’olor de pólvora, els sons ancestrals de les xeremies, els tamborins i els flabiols de fons, seran, un any més, el marc incomparable del Firó de Sóller.
“Més tard serà massa tard.
La nostra vida és ara”
(Jacques Prévert).
Mil set-cents corsaris.
El Firó no és només una festa profundament arrelada dins la Vall dels Tarongers, amb la que es commemora la victòria dels sollerics sobre els sarraïns, els moros invasors, aquell 11 de maig de 1561, el dia de Sant Ponç que, a l’alba clara, varen ser atacats per 1.700 o 1.800 corsaris turcs i algerians, amb 23 vaixells, comandats per Oxialí, guiats per un antic esclau que havia escapat de Sóller i coneixia bé totes les tresques, derrotats per menys de 700 pagesos, dirigits pel Capità Angelats, representat aquests darrers anys pel company Guillem Coll Plaza, recolzat pel veterà Sergent Soler (Tomeu Coll Plaza), el Virrei de Rocafull (Joan Jaume Marquès Coll), el Capità de Santa Maria (Pep Toni Martínez), el Capità de Bunyola (Marc Martínez Magraner), i el Capità d’Alaró (Nico Coll Bennàssar).
El Firó no és una festa de les grans, és la gran festa, a la que sollerics i forans gaudeixen de bauxa i gastronomia, punt aquest darrer on destaca un plat típic d’aquestes festes: els caragols.
Tot un capvespre de batalles, diversió, trons, traques, foc i fum, on pagesos, foners ressorgits de l’albada de la història i de la prehistòria, bandolers, trabucaires i pageses tornen a aconseguir, després de 464 anys, la victòria sobre les tropes invasores.
La irrepetible jornada, a la que hi participen milers de persones, comença ja el matí amb l’ofrena de corones al monument erigit en honor als herois de l’11 de maig, i la missa a Can Tamany, a la casa pairal de les Valentes Dones, amb l’assistència de les llegendàries, Francisca i Catalina Casasnovas (que trobaren mort, pels moros, al seu germà Joan, davant la font del carrer de Sa Lluna), i la totalitat dels personatges històrics.
“Mes de maig, mes de maig, bella és la rosa i verd el faig;
no se sap què, tothom espera;
el mes de maig tot s’adelera, i del desig us sobta un raig”.
(Josep Carner).
FOTOS: Joan Oliver