Jeroni Vera (CBPAE): “Enguany no s’ha notat la sequera, això no vol dir que als propers anys no es pugui notar”

L’estadística anual del Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica (CBPAE) ens fa cada any una fotografia de la situació de la producció agrària ecològica a les illes. Unes xifres que, en els darrers anys, segueixen una tendència positiva i que ens mostren un sector que, de moment està encaixant les dificultats derivades de la sequera i l’increment de preus. Jeroni Vera, director tècnic del CBPAE, fa una valoració positiva de les dades del 2024. La superfície agrària ecològica inscrita al CBPAE ha arribat a les 50.541 ha. i als 1.301 operadors ecològics. Vera destaca el creixement de la superfície agrària ecològica a Menorca i a Formentera, i també l’augment de tots els cultius i els operadors. Amb el 21% de la superfície agrària util (SAU) dedicada a la producció ecològica, les Balears estan molt a prop del 25% marcat per l’Agenda 2030 de la Unió Europea. 

Pregunta.- Quina valoració general fas d’aquesta darrera estadística?

Resposta.- La valoració general és positiva perquè veim que segueix el creixement, tant a nivell d’hectàrees com a nivell d’operadors, tant productors com elaboradors i comerços. Al mateix temps, també veim aquest creixement a les diferents illes i, a més, aquesta evolució positiva no és només d’aquest darrer any sinó que és dels darrers anys. Per tant, podem dir que l’estat de salut és bo. S’ha de ser optimista però també s’ha d’estar alerta amb les dificultats que ens podem trobar en els propers anys, com l’adaptació dels diferents cultius al canvi climàtic. 

P.-No heu notat els efectes de la sequera?

R.- Era un factor que podíem pensar que seria limitant, i veim que no. Enguany no s’ha notat, això no vol dir que als propers anys no es pugui notar. Si que és vera, que en el cas de l’hortalissa, si hi ha poca disponibilitat d’aigua, fa que molts de productors ja no cultivin les terres perquè no poden regar els cultius. A Eivissa si que començam a veure que els propers anys això podria succeir.

La sequera també afecta al la ramaderia, i al 2024 tampoc ho hem notat. Més o manco es mantenen les dades de l’any anterior, si que es vera que no creix, però tenint en compte les dificultats que han tengut tant amb la sequera, com amb els els insums per la guerra d’Ucraina, o per malalties com al llengua blava, tot i així es manté. S’ha d’estar pendent, però si que podria ser un sector que als propers anys podria aturar aquest creixement. Els productors fan l’esforç, i també aquests productors poden treure al mercat un producte diferenciat, amb una qualitat més alta, i que per tant, també tenen el seu nínxol de consumidors.

“El creixement de Menorca i Formentera seria el més destacable en relació amb altres anys.”

P.- Si ho valoram en relació a l’any anterior, quines són les principals diferències?

R.- Si ho miram per illes, Eivissa, que sempre havia estat una illa on els darrers anys hi havia hagut un increments molt alts tant de superfície com d’operadors, hi ha hagut un creixement però ha estat més petit. En canvi, Menorca, que duia uns anys que creixia poc, al 2024 ha sumat 1000 ha de superfície, un creixement molt alt comparat amb altres anys. Aquestes més de 1000 ha suposen un increment de quasi un 15% respecte l’any anterior, i Formentera, que és cert que té unes superfícies molt petites, ha crescut en 100 ha, que és del 28’5%. El creixement d’aquestes dues illes seria el més destacable en relació amb altres anys. 

P.- L’Agenda 2030 marca que un 25% de la SAU sigui ecològica. Anam encaminats?

R.- A Menorca amb aquestes 1000 ha noves ja superen aquest objectiu amb escreix, tenen un 26’7%. A la resta de les illes, en general, dins la superfície de les Balears, mirant la progressió dels darrers anys, en principi, no hi hauria problemes per arribar a aquest objectiu.

“Dins 2024 els que més creixen són els cereals i les lleguminoses, i les pastures i farratges. En els darrers anys, tant l’oliverar com la vinya creixen bastant.”

P.- Quins tipus de cultius són els que més creixen?

R.- Han crescut tots els tipus de cultius. Dins 2024 els que més creixen són els cereals i les lleguminoses, i les pastures i farratges. En els darrers anys, tant l’oliverar com la vinya creixen bastant, sobretot l’olivar, més de 200 ha i quasi un 13% d’increment. Destacar l’hortalissa i els tubercles, que sempre havia estat un tipus de cultiu que creix molt a poc a poc, al 2024 hi va haver 44 ha més, que és més d’un 18%, i els fruits secs, que van creixent any rere any.

P.- I els operadors ecològics (productors, elaboradors, i comerços) també creixen. 

R.- Són 43 operadors nous, 29 productors i 14 elaboradors, això fa que ja superem els 1.300 operadors inscrits al CBPAE. D’aquests, 914 són productors, i 387 son elaboradors i comerços. El cas dels elaboradors i els comerços s’ha de veure com evolucionarà en els propers anys perquè segueix creixent, però no ho fa al ritme que creixen els productors. Tenim un ventall molt gros de tipus d’indústries agroalimentàries, destaquen els cellers i les tafones, i s’ha de veure com evolucionen els altres tipus d’elaboradors, que tenen un creixement més sostingut. 

“El volum més gros de nous productors és gent jove que es vol professionalitzar dins del sector agrícola. No veim tants petits productors com altres anys.”

P.- Quin tipus d’operadors s’incorporen?

R.- El volum més gros de nous productors és gent jove que es vol professionalitzar dins del sector agrícola. No veim tants petits productors com altres anys. La situació que ens trobam ara, és que els productors necessiten tenir molta terra, sobre tot els que tenen ramat, per poder tenir pastures. També el que es veu és una concentració de terres, hi pot haver operadors que es donen de baixa però les finques les agafen altres productors que estan inscrits. En el cas de Menorca, trobam propietaris que no son de Menorca que compren els llocs i els transformen en explotacions ecològiques.

P.- Des del CBPAE cada any visiteu totes les explotacions per fer les visites de control?

R.- Tots aquests operadors han de complir amb el Reglament europeu de producció ecològica, que marca com ha de ser aquest control per poder certificar la seva producció com a ecològica. Al Reglament ens diu que tots els operadors s’han de controlar, en la seva totalitat, tant explotació, com magatzem com documentació, al manco un pic a l’any. Per tant, feim una visita a tots els operadors, i segons el nivell de risc de cada operador, es poden fer segones i terceres visites, preses de mostres…  Dins 2024 varem fer més de 1600 visites de control. 

P.- Quin és el grau de compliment de la normativa en general?

R.- El grau de compliment és molt alt. Els incompliments que es troben més són documentals, de no tenir la documentació al dia, que no té perquè afectar a la integritat del producte. Després si que hi ha incompliments que afecten a la integritat del producte, i el que feim és la retirada de la qualificació ecològica d’un determinat lot, i fins i tot es pot arribar a la suspensió de l’operador. Si que són pocs, comparat amb el total del número d’operadors inscrits, i de vegades hi ha incompliments per contaminació de veïnats, no per una acció que hagin fet ells, però igualment els hi hem de retirar la certificació d’aquest producte.

“La nostra idea és poder treure unes guies sobre la normativa vigent que siguin més bones d’entendre per part dels operadors.”

P.- Els pagesos es queixen sovint de tota la paperassa que han de fer. En el cas dels ecològics, encara és major aquesta tasca administrativa?

R.- És complicat sobretot pels operadors ecològics, perquè a part de tota la paperassa que han de fer per tema d’ajudes i altres tràmits amb la Conselleria, se’ls hi suma tota aquesta documentació que el Reglament europeu ens marca per controlar que compleixen. Això el que fa és que de cada vegada sigui més alt el volum de feina que han de fer els operadors per poder complir amb tot el que els demana l’administració. Entenc que es queixin, però no podem fer-hi res perquè hem de complir amb el que ens marca el Reglament. Sobretot per operadors petits és una dificultat afegida. 

P.- De cada vegada hi ha més restriccions? Es modifica sovint la normativa?

R.- El darrer Reglament europeu que es va aprovar és del 2108, i va entrar en vigor l’1 de gener de 2022. En principi les modificacions són mínimes, i el si que està en continua revisió és el tema de les matèries autoritzades, tant en productes fitosanitaris com altres insums que es puguin aplicar a les explotacions. 

P.- Per tant, els operadors que vulguin aconseguir la certificació ecològica, s’han de llegir aquest Reglament europeu per veure el que han de complir. 

R.- A la nostra web tenim la normativa penjada i quan hi ha un canvi de normativa els hi comunicam als operadors. Tenen possibilitat de fer assessorament o cursos de formació amb les diferents associacions de productors ecològics o a la Conselleria. Si que queda pendent per als propers anys fer unes guies que siguin més entenedores, perquè el reglament és molt feixuc. La nostra idea és poder treure unes guies que siguin més bones d’entendre per part dels operadors.