L’Alzinar: Gooooolllllllllllllllllll !
El que passa és que no tots ignorem les mateixes coses.
(Albert Einstein)
Calor escorxador a la vista a Mallorca: la setmana que ve arribarà als 38 graus.
Deixem les exageracions de banda, col·legues de premsa!
Desgraciadament, l’home és l’únic animal que cada any se sorprèn que faci calor a l’estiu.
Com comentava, aquests mateixos dies, el bon amic meteoròleg solleric, Tomeu Mateu Canals:
“N’estic fins és cataplins, i els mitjans de comunicació anunciant una onada de calor que serà una merdeta, si la comparem amb les que hem tingut els darrers estius.
Diumenge a ca nostra ja serà història, per l’entrada de tramuntana, que durà un front fred acompanyat d’un solc, que si bé ens quedarà un poc enfora, la seva part activa si provocarà una ventolera de gregal i baixada important de temperatures”.
El futbol és l’opi dels pobles?
Eduardo Galeano (Montevideo, 3-09-1940 / 13-04-2015), periodista i prolífic escriptor uruguaià, una de les personalitats més destacades de la literatura iberoamericana, ho comentava, ja fa molts d’anys:
El 1880, a Londres, Rudyard Kipling (Bombai, Raj Britànic, 30-12-1865 – Londres, Anglaterra, 18-01-1936), escriptor britànic, nascut a l’Índia, ja es va burlar del futbol i “les petites ànimes que poden ser saciades pels idiotes fangosos que la juguen”.
Un segle després, a Buenos Aires, Jorge Luis Borges (Buenos Aires, 24-08-1899 / Ginebra, 14-06-1986), poeta, narrador i assagista argentí i un dels més destacats escriptors llatinoamericans de la seva generació, i de la literatura en castellà en general, va ser més que subtil: va impartir conferències sobre el tema de la immortalitat el mateix dia, i al mateix temps, quan la selecció argentina disputava el seu primer partit al Mundial del 78.
El menyspreu de molts intel·lectuals conservadors es basa en la certesa que la idolatria de la pilota és la superstició que la gent mereix.
Posseït pel futbol, la gent pensa, moltes vegades, amb els peus, que és cosa seva, i en aquesta alegria subalternativa es fa realitat. L’instint animal s’imposa a la raó humana, la ignorància esclafa la cultura, i així la xafarderia aconsegueix el que vol.
D’altra banda, molts intel·lectuals d’esquerres desqualifiquen el futbol perquè castra les masses i desvia la seva energia revolucionària.
No fa tampoc tant de temps que, el tío Paco, el dictador, solucionava bastants de problemes estatals, amb un enfrontament futboler entre el Reial Madrid i el Barça, i tots contents cap a casa.
Pa i circ, circ sense pa: Hipnotitzat per la pilota, que exerceix una fascinació perversa, els obrers atrofiquen la consciència i es deixen portar com un ramat pels seus enemics de classe.
Si recolzessin als professors com a la Selecció seríem CAMPIONS EN EDUCACIÓ.
Una part dels que cridaven “Gibraltar español”, si algun dia arriben a saber que va ser un Borbó (Felip V de Borbó), un d’aquests que varen haver de fugir, d’exiliar-se (com la totalitat d’aquesta família), a tota pastilla, de l’estat espanyol, el que va cedir el Penyal a la Corona Britànica, se’ls fondria la darrera neurona que, molt possiblement, ja els queda.
La pantalla gegant que l’Ajuntament de Sóller, com a moltes altres localitats, va instal·lar a l’atri de les Cases de la Vila va atraure diumenge horabaixa un nombrós públic, que va desbordar les previsions inicials (semblava la concentració del dia del Firó, amb banderes i crists inclosos, però que aquesta vegada eren espanyoles, i algunes d’elles anticonstitucionals), i va omplir una gran part de la plaça de la Constitució, per seguir el partit de la final de l’Eurocopa que enfrontava la Selecció Espanyola i la Selecció d’Anglaterra.
Els afeccionats sollerics varen seguir amb passió un partit que no es va decidir fins als compassos finals. L’apoteosi va arribar en els darrers minuts de l’encontre, quan Espanya va signar el definitiu 2-1, que li va valer l’Eurocopa. Els minuts finals varen ser d’infart, pels seguidors.
Aleshores tota la Plaça va esclatar d’alegria. També ho varen fer molts d’altres afeccionats que varen seguir l’encontre a bars del municipi i a domicilis particulars.
No deixis mai que els que han estat domesticats et diguin com viure.
I abans que em fugi de la magrana, vull deixar ben clar que, no tinc, ni he tingut mai, res en contra del futbol ni de cap altre esport, pràcticament he dedicat la major gran part de la meva vida a la promoció esportiva.
De la meva època futbolera, a més de porter, he actuat de secretari i tresorer del C.F. Sóller durant més de 3 anys, baix de les ordres dels recordats presidents: Andreu Nadal “Mena”, Nicolàs de Monnàber, i Manuel Quirós, amb homenatges federatius i del mateix club, inclosos.
Escollir els nostres amos no ens fa menys esclaus.
Siguem realistes, no només és el futbol.
La realitat és que ja hem arribat a ser una guarda d’ovelles que habitem en cubicles que manegen les elits des de dalt, des del cap d’amunt, tancats dins “la seva granja” o també “fàbrica de salsitxes”; és a dir a algunes de les controlades (Grup Bilderger i altres) Universitats.
L’entreteniment i l’esport és molt útil i saludable per a tots (irrefutable), ja que són els únics escapaments a tanta realitat desesperançadora i individualista plena de desigualtats, en tots els sentits, haguts i per haver.
El futbol i tots els esports i jocs, indubtablement sense transformar-se en un negoci capitalista mundial de l’entreteniment, no de l’esport, moralment parlant (tan de moda avui en dia, dins la majoria d’ells), ni contribuir al fanatisme transgressor, que ho converteix en un autèntic problema social, són molt saludables i són per gaudir, divertir-se, estar sans i molt possiblement assolir bastants més anys de vida, i a més molt més sana. Indiscutiblement, el futbol, i tots els altres esports i jocs, no són, o no han de ser, una ideologia, són per gaudir i tenir una vida més sana, llarga i feliç.
El més trist, com ja hem comentat moltes vegades, en aquesta mateixa secció setmanal, és que, de cada vegada és més descarat, que els que manen de veritat, al més alt nivell, ens tenen preparat un futur que no ens podem ni imaginar, que pot arribar a destrossar totes les increïbles pel·lícules de ciència-ficció conegudes, i per conèixer.
Ens volem uniformitzats, desarrelats i pobres.
I, tristament, de moment ja han aconseguit convèncer a un gran gruix de gent, de ciutadans, indubtablement, és clar, els de menys criteri propi.
Eurocopes de futbol guanyades:
Suïssa, 0
Suècia, 0
França, 2
Espanya, 4
Taxa d’abandonament escolar:
Suïssa, 4 %
Suècia, 5 %
França, 10 %
Espanya, 31 %
Premis Nobel:
Anglaterra, 101
Espanya, 8
Si em llegeixes, escolta’m!
Ajuda a tota aquesta gent que, avui enviaré a pastar fang, perquè pugui arribar al seu destí, sense cap problema!