In memoriam Miquel Cirer; el discret encant d’un muntanyenc senzill
El diumenge dia 6 d’octubre el Grup Excursionista de Mallorca (GEM) retrà homenatge al recentment traspassat Miquel Cirer, soci del club i destacat muntanyenc. Després d’una caminada pel Clot d’Albarca s’arribarà a les cases de Cosconar. Allà, els guies, i tots aquells acompanyants que vulguin, alçaran les seves veus per recitar poemes en la seva memòria, tot recordant la seva passió per la nostra cultura.
Parlar de Miquel Cirer és fer-ho d’una persona que podria representar l’arquetip de senderista compromès -i alhora discret- que nasqué a Mallorca en la segona meitat del segle XX. Com tants d’altres, les seves primeres passes estigueren molt relacionades amb la secció excursionista del Foment del Turisme de Mallorca, primordial referència en aquell moment. Aquest vincle esdevindria llarg i fructífer. Sempre especial. Tant que en 2016 li concediren la seva Medalla d’Or. Li fou entregada pel seu president en sessió de gala celebrada al desembre d’aquell any.
Al GEM, l’associació degana del muntanyisme balear, es va incorporar com a soci en 1997. Donada la seva presència i capacitat ben aviat la junta d’aquells dies l’incorporà a la secció de Cultura. Fou anomenat responsable a partir del gener de 2005. A les imatges de la primera sortida que va organitzar el 9 de gener d’aquell any –una visita als Cingles de N’Amet- algunes imatges el retraten tallant una cinta en la qual es llegeix EXCURSIÓ INAUGURAL NOU VOCAL GEM. L’alegria i joia d’aquella polissonada es veuen reflectides singularment en la cara feliç i riallera d’en Miquel. Altres càrrecs seguirien. Vicepresident des del 2011 i responsable de Secretaria des del 2013 entre d’altres. Fins i tot – i per un termini de sis mesos- fou president “en funcions” com recordava sense adonar-se’n importància. Sempre atent, curós i discret. Miquel era d’aquelles persones que tenen la virtut de millorar i fer més fàcil la vida dels altres sense que a penes es noti.
Els que tingueren el privilegi de poder gaudir de la proximitat d’en Miquel parlen de la seva excel·lent mà per a la cuina. Com pot certificar la seva família. Els convidava a l’elaboració i degustació d’un plat heretat de la tradició centreeuropea de la seva mare, el goulash, per Setmana Santa. Tots hi ficaven mà i, finalment, la cullera sota el seu guiatge. No basten llengües per a tots els que degustaren els seus rubiols i confitures. I per què no parlar de l’excepcional Betlem que decorava gairebé tot el seu domicili en arribar Nadal. Ple de detalls, figures esplèndides i sorprenents paisatges. Un vertader retaule inspirador i sorprenent, mirall d’una persona profunda i apassionada.
Al seu espai de treball disposava d’una multitud d’obres disposades de forma ordenada i curosa. Hi recollia fitxes d’excursions, fotografies, records personals i abundant documentació. A algun lloc deu trobar-se el resultat de la comanda feta pel GEM ja fa un temps. La història del GEM des de la seva fundació en 1973 elaborada a partir de la documentació disponible.
Però si per alguna cosa podia explicar a Miquel Cirer seria per la passió arravatada pel paisatge i la història del Torrent de Pareis. El GEM va homenatjar-lo quan va arribar al centenar de recorreguts. Encara ho faria una vegada més malgrat els seus problemes de salut. La seva mirada extasiada davant la poderosa i encisadora imatge del petri paisatge es va transformar en un llibre escrit de la seva mà i mai publicat. Era la seva voluntat que les seves restes pogueren compartir espai amb aquesta meravella de la nostra terra. A la qual tant va estimar i de la que tant va aprendre.
Cadascuna de les persones que el va conèixer, poc o molt, tindrà una visió pròpia, nascuda de la seva experiència i entorn. Però en el que podrem coincidir és que amb la marxa de Miquel Cirer desapareix una persona delicada, dedicada i generosa. Una d’aquelles que lamentarem no tenir al nostre costat en les llargues caminades del futur. El seu coneixement i tarannà mai més faran part del nostre camí.
L’exemple de Miquel Cirer ens convida a fer una reflexió sobre el viatge de la vida i la cerca d’experiències. De vegades ens toca caminar en solitari, encarant els canvis i les evolucions personals. La juvenil passió aventurera donarà pas a la maduresa i el creixement personal. Sempre amb la possibilitat de reinventar-nos. Sense tenir por d’obrir nous capítols i assumint les contradiccions. En Miquel és un exemple de resiliència, optimisme, d’amor a la seva terra i a la seva gent. Malgrat totes les incerteses i desafiaments que, del cert, li toca afrontar.
La seva llum mai s’apagarà, continuarà brillant en els nostres records i en cada moment que compartirem.
Que trobis pau i serenitat en el teu viatge etern, Miquel.
No és senzill saber cap a on has de marxar
pren la direcció del teu cor.
Mai no és massa tard per tornar a començar
per sortir a buscar el teu tresor.
Camins que ara s’esvaeixen
camins que has de fer sol
camins vora les estrelles
camins que ja són nous
Fragment lletra cançó “Camins”, Sopa de Cabra