Joan Albertí, política amb humanitat i vida amb generositat
La mort de Joan Albertí, exbatle de Fornalutx i president de la Creu Roja de Sóller, ens ha deixat orfes d’una manera de fer política i de viure la vida que avui és més necessària que mai. Tenia 79 anys i, fins al darrer moment, continuava compromès amb allò que el definia: ajudar els altres.
En un temps on la política sovint es veu com un camp de batalla, Albertí fou l’exemple clar que es pot servir des de la proximitat i el diàleg. Durant dotze anys va ser batle de Fornalutx i, més tard, president de la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB). Sempre amb una mirada senzilla, pràctica i humana, demostrant que la política, quan es viu amb honestedat, és una eina per millorar la vida de la gent.
Però Joan no era només un home de política. Era un home de poble, amb els peus a terra. Havia conegut la duresa de la feina a l’empresa privada, quan l’hostaleria exigia jornades maratonianes i sacrificis constants. I també era un home de família: marit, pare, sogre i padrí. El seu somriure proper i la seva capacitat de fer costat el convertiren en amic dels seus amics i en un referent per a moltes generacions.
Quan deixà l’activitat política, lluny de retirar-se a una vida còmoda, va assumir la presidència de la Creu Roja de Sóller. Allà va tornar a demostrar qui era de veritat: un servidor del bé comú. Impulsà reformes i va revitalitzar l’entitat amb la convicció que la solidaritat no és un concepte abstracte, sinó una acció quotidiana.
El seu tarannà carismàtic, afable i conciliador li va permetre fer més pels altres que no contra aquells que pensaven diferent. En Joan no veia adversaris, veia persones. I les persones eren la seva bandera.
També, en el record personal, la seva figura pren encara més força. El vaig conèixer quan jo era molt jove i sempre vaig mantenir relació amb ell. El tenc molt present quan, amb el meu gran amic Pep Enseñat, anàvem a a l’hotel l’Atalaya a dinar, sopar o simplement a fer una copa. Encara guard amb emoció el record del dia que celebràrem el sopar de nostre casament, quan en Joan no ens va deixar ni un instant. Era un gran professional i, sobretot, tot un senyor. M’agradava rebre cada any, puntual i fidel, la seva felicitació el dia de Sant Jaume: un missatge sempre personalitzat, sentit, i no un d’aquells impersonals que s’envien a tothom. Detalls que marquen la diferència i que parlen del valor humà que tenia.
La seva mort ha provocat un dol sincer, compartit per veïns, institucions i amics que han volgut recordar-lo com el que era: una bona persona. Un qualificatiu senzill, però que resumeix millor que cap altra cosa el seu llegat.
Descansa en pau, amic Joan. El teu record ens ensenya que la política pot ser noble, que la solidaritat és un deure i que la humanitat, viscuda amb humilitat i generositat, és el millor camí.
IMATGE: SA VEU