La desaparició de la sargantana Pitiüsa una mostra de la indefensió de la biodiversitat a Balears
Les seccions insulars del GOB de Menorca, Mallorca i Eivissa (GEN-GOB) s’han reunit aquest cap de setmana a la trobada anual per tractar els temes ambientalment més rellevants que afecten les Illes.
Es constata que, malgrat l’aparició de la COVID-19, les administracions públiques no han apostat pel necessari canvi de model. Ni tan sols el fet que s’hagi posat dramàticament en evidència la feblesa econòmica que suposa la dependència del monocultiu turístic, ha aconseguit la necessària reacció dels poders públics, ancorats en plantejaments propis dels anys vuitanta del segle passat, que continuen malbaratant els recursos en infraestructures per a la massificació en contra del més elemental sentit comú, ignorant els efectes i conseqüències del canvi climàtic. A Balears formem part del problema, no de la solució, de la més greu amenaça per a l’espècie humana, essent un dels territoris insulars amb un model econòmic més feble i insostenible del món.
Les greus conseqüències de la inexistent política de defensa ambiental no només amenacen greument el futur econòmic de les nostres illes a curt termini, també estan provocant un deteriorament accelerat dels ecosistemes. A les institucions Balears existeix un menyspreu sistemàtic pel medi natural.
Un dels més dramàtics exemples és l’extinció a la qual s’està abocant a la sargantana pitiüsa (Poadarcis pityusensis) únicament per no afectar el negoci de la venda d’oliveres ornamentals de gran envergadura per enjardinar. La manca d’una decidida i necessària actuació de protecció de la biodiversitat ha causat la introducció d’espècies portadores del bacteri Xylella fastidiosa i ha comportat la prohibició automàtica i absoluta d’exportació, des del territori insular, de centenars d’espècies vegetals. En canvi, la constatació, des de fa gairebé dues dècades, de la introducció de serps invasores, encara no ha provocat cap més reacció que alguna mínima actuació, que es pot considerar merament anecdòtica. Mentre el problema creix fins a fer-se impossible de menejar, no s’imposa cap mesura per atacar l’arrel del problema. L’aparició d’aquestes espècies invasores, amb gran potencial per afectar els ecosistemes i les espècies autòctones s’està estenent per tot el territori de l’arxipèlag i amenaça en convertir-lo en un desert de biodiversitat.
Balears està ignorant el problema que suposa la pèrdua accelerada de biodiversitat i que en l’àmbit europeu s’està traslladant al document Estratègia per a la Biodiversitat 2030, que fa èmfasi no només en protegir-la, sinó en restaurar els hàbitats i les poblacions d’espècies. Les seccions insulars del GOB han acordat treballar conjuntament per aconseguir que les administracions públiques insulars, autonòmiques, estatals i europees, deixin de mirar cap a un altre costat davant d’aquesta greu amenaça i que les polítiques de protecció de la biodiversitat es posin al capdavant de les prioritats.