La dieta mediterrània: un tresor en perill
En les darreres dècades, el consum dels principals aliments de la dieta mediterrània ha caigut dràsticament a Espanya. Això suposa una pèrdua alarmant, no només pel valor nutricional d’aquest patró alimentari, sinó també pel seu significat cultural i la seva contribució a la sostenibilitat. La dieta mediterrània ha estat reconeguda per la UNESCO com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat, i no és per menys: és un model equilibrat, ric en nutrients i amb grans beneficis per a la salut.
L’evidència científica ha demostrat que aquest tipus d’alimentació redueix el risc de malalties cardiovasculars, diabetis i obesitat, entre altres dolències. Amb el seu predomini de fruites, hortalisses, llegums, cereals integrals, peix i oli d’oliva, la dieta mediterrània aporta una gran varietat de nutrients essencials per al bon funcionament del nostre organisme. A més, aquest model es basa en aliments frescos i de proximitat, fet que també contribueix a la sostenibilitat del planeta.
Canvis d’hàbits
No obstant això, els patrons alimentaris han anat canviant. La globalització i el ritme de vida accelerat han afavorit el consum de productes ultraprocessats i dietes riques en sucres i greixos saturats. La comoditat i la publicitat agressiva de la indústria alimentària han fet que molts deixin de banda els aliments tradicionals en favor de menjar ràpid i opcions menys saludables.
Els darrers estudis mostren que el consum de pa fresc, vi, peix, cereals i oli d’oliva ha disminuït considerablement. Aquest descens és preocupant, especialment si tenim en compte que el consum d’aliments menys saludables va en augment, especialment entre infants i adolescents.
La solució passa per un canvi de mentalitat i una aposta ferma per recuperar els hàbits saludables. L’educació nutricional és clau, tant a l’escola com a casa. És necessari conscienciar la població de la importància de mantenir aquesta tradició culinària i fomentar l’accés a productes frescos i de qualitat. Els governs i les institucions han d’impulsar polítiques que protegeixin i promoguin aquest model d’alimentació, garantint preus accessibles i incentivant la producció local.
Si no actuem aviat, correm el risc de perdre un dels nostres béns més preuats. La dieta mediterrània no és només una forma de menjar; és una manera de viure, una herència que hem de preservar per al bé de la nostra salut i la del planeta.