La Pedrissa i altres secrets
El 1926 fou un any prou significatiu per a la cultura de Mallorca. El 29 de maig, es va estrenar el cant de “La Balanguera”. N’acabam de celebrar el centenari. Tres mesos abans, el 25 de febrer, havia mort l’autor de la lletra, Joan Alcover. Una altra mala notícia fou la cremadissa de llibres “perniciosos” que havia fet el clero a la plaça de Sóller el 9 de gener. El 21 de febrer, al Teatre Principal de Palma, s’estrenava la pel·lícula “El secreto de la Pedriza”, un drama rural sobre el contraban a Mallorca. Precisament, aquell mateix any, el dia 1 d’abril, Joan March, que s’havia enriquit amb aquesta activitat il·lícita, fundava la Banca March. El 18 de juny, naixia la Federació Balear de Futbol. En una data indeterminada del mes de novembre, un altre Alcover, mossèn Anton Maria, començava a publicar el “Diccionari català-valencià-balear”. El 15 de desembre, a Palma, el Círculo Mallorquín celebrava les noces de diamant amb un gran ball de gala. I el mateix dia, el cinema Rialto, també a Ciutat, alçava el teló.
Avui, el nostre teló s’alçarà per parlar de la pel·lícula “El secreto de la Pedriza” que, com “La Balanguera”, es va estrenar fa just cent anys. El topònim castellanitzat del títol fa referència a sa Pedrissa de Deià, entre sa Cala i Son Marroig, on el contraban tenia un dels seus santuaris. A Mallorca, aquesta activitat clandestina tengué la seva època daurada precisament a la primera meitat del segle XX i perdurà fins als anys seixanta. Conegut també com estraperlo, el contraban involucrava una part rellevant de la població. Uns, els capitosts de les companyies, s’hi enriquien fort (pensem de nou en Joan March) i d’altres, la majoria, que feien de traginers, aconseguien amb prou feines un sobresou que els permetia sobreviure i surar la família.
Aquesta pel·lícula històrica fou estrenada, com diem, el 1926. Muda, en blanc i negre i amb els texts en castellà, ens transporta a una Mallorca patriarcal i esquerpa en la qual la jerarquia i la corrupció imperaven.
El guió està basat en la novel·la homònima d’Adolfo Vázquez Humasqué (enginyer agrònom, republicà i primer president del Reial Mallorca) i la direcció és de Francesc Aguiló Torrandell. La trama, amb intriga amorosa i desenllaç tràgic, mostra amb cruesa la feina duríssima dels contrabandistes que, de nit i amb el cor encongit, traginaven a coll bultos de 50 i 60 quilograms a través de passos de muntanya tan exposats com el pas d’en Marc, al massís del Teix. Tot per una remuneració que podia ser de 10 pessetes i una pastilla de picadura.
El material (fonamentalment tabac) arribava a les nostres costes des d’Alger, Orà, Tànger o Gibraltar. Una vegada descarregat, romania emmagatzemat a algun secret, que és el nom que rebien els amagatalls de la costa. Quan la lluna esdevenia propícia o el preu adient, s’efectuava el transport. El destí solia ser Ciutat i, per arribar-hi, s’evitaven els camins transitats. La feina dels traginers era esgotadora però l’endemà havien d’anar a la feina com si res no hagués passat.
Poc després de l’estrena, el final del film va haver de ser modificat a instàncies del cos de carabiners, que va trobar que els seus integrants no hi sortien gaire ben parats. Eren els anys de la dictadura de Primo de Rivera i calia anar alerta fins i tot amb les ficcions. Podeu veure “El secreto de la Pedriza” a filmaffinity.com, completa i sense aquest canvi en el desenllaç. Dura 137 minuts però val la pena!