L’Alzinar: Al gener, tanca la porta i encén el braser i any nou vida nova

A pesar de les restriccions, a pesar de les pors, a pesar de les penúries, acabem de començar un esperançador any nou, el 2022, any que desitgem no tingui res a veure amb l’afortunadament desapareguts 2020 i 2021, en el que semblava que anàvem, a passes agegantades, cap a una trista final mai desitjada, avançada ja en el seu moment (fa més de 466 anys) per Nostradamus (Michael de Nostredame, apotecari francès, abans que els mecenes s’ho rifaran com a endeví): “I en l’any dels bessons (llegiu 2020), sorgirà una reina (corona), des de l’orient (Xina), que estendrà la seva plaga (virus), dels éssers de la nit (ratapinyades), a la terra dels set turons (Itàlia), transformant en pols (matant) als homes del crepuscle (ancians), per culminar en l’ombra de la roïndat (enfonsament total de l’economia)”.

Dins aquesta època de tant de materialisme, frivolitat, indiferència i violència, incrementats a més pel punyetero Covid-19, i darrerament amb el mutant Òmicron, és necessari començar a reaccionar, d’una vegada per totes, per intentar salvar el més sagrat que, de moment, encara té l’home, i que inexorablement està a punt de perdre a favor de certs sectors que només cerquen les seves ànsies de poder i dobbers, trepitjant la dignitat dels més febles.

El Gener.

El gener és el primer més de l’any, i el que sempre acumula més casos de depressions. Comença onze dies després del solstici d’hivern, i com el desembre també té trenta-un dies.

El seu nom ve del llatí ianuarius, (del Déu Janus) que, com comentàvem a edicions precedents, no existia al primitiu calendari romà, sent afegit, juntament amb el febrer, al segle vuitè abans de Crist, baix del comandament de Numa Pompili.

I com anunciàrem a l’edició precedent ahir començàrem el nou any corrent vint minuts a la “pista atlètica” del Port de Sóller (ho he posat entre cometes, perquè són les mateixes instal·lacions de fa quaranta anys, empitjorades, i envaïdes per un nou aparcament de cotxes, què s’ha carregat el circuit llarg d’atletisme), acabant amb una bona berenada de pa amb oli, amb tomàtigues autèntiques i ecològiques de s’Olivar de Sa Figuera.

Dites populars del Gener.

Al gener, tanca la porta i encén el braser.

El gener és el mes primer i de tots el més cavaller.

Mes de gener, mes malfeiner.

Passat el gener lloga jornaler, que si feina vol fer no et doldrà el diner.

Pel gener així que matineja ja vespreja.

El sol de gener emmascara més que un carboner.

Pel desembre i pel gener, no siguis matiner.

Gener florit, abellar ric.

Mata el porc pel gener, si vols que es conservi bé.

Si vols ceba de diner, planta-la pel Gener.

A l’hivern, el millor amic és un bon abric.

Pel gener els gats cerquen muller.

La lluna de gener i el sol d’agost són els millors de tots.

Pel gener mana la lluna i pel juliol mana el sol.

Glaçades de gener la terra estoven bé.

Aigua al gener, tot l’any va bé.

Aigua de gener, cada gota val un diner.

Aigua de gener, poc blat al graner.

De l’aigua de gener, ni una gota se’n fa malbé.

Gener polsós, febrer plujós.

Gener abeurat, febrer gelat.

Gener amarat, mig any assegurat.

Vols conèixer el gener? Mira l’ametller.

Pel Gener, el camp llaurar, la vinya podar i el vi trascolar.

Els nostres horts.

Encara que dins el gener, els nostres horts, horts urbans, jardins i olivars, es trobin en un dels seus moments més tranquils de l’any, podem aprofitar per començar ja a sembrar (o fer planters) de les plantes vivaces que floriran a la primavera.

És el temps ideal per dedicar-nos principalment a les plantes de fulla caduca (plantar, trasplantar i podar), arbres, fruiters, rosers i hortènsies. Abonar amb compost i fems totes les plantes de fulla perenne, i les de fulla caduca que no hàgim abonat abans.

Podem començar a fer els planters de tomàtigues, pebres, síndries, melons, carabasses i carabassons, trasplantar maduixes, sembrar patates primerenques, moniatos, ciurons, remolatxa, faves, carxofes, porros, pèsols, cebes, raves, ravenets, api, pebrot, alfals, albergínia, bròquil, alls, bledes, calçots, espinacs, pastanagues, escarola, cols de tots tipus, colfloris, enciam, borratja, begònies, sàlvia, pensaments, margalideres, julivert i garrovers.

És bon temps d’empeltar, en quart creixent, ametllers (empelt d’estaca), melicotoners, pomeres, pereres, codonyers i pruneres. És temps de  fer planters de pinyols de taronges, llimones, mandarines, clementines, aranges (pomelos) i nous.

És temps de collir col de Brussel·les, api, endívia, escarola, espinacs, aglans dolços, taronges, mandarines, murtons, alguns esclata-sangs, i fulles de llorer per assecar i emprar a la nostra cuina.

És hora de posar les lloques a covar.

Poda.

És un bon moment per a podar els rosers, realitzar la poda de formació i manteniment d’arbres ornamentals, i els nostres ametllers, pomeres, pruneres, pereres, codonyers i albercoquers, abans que floreixin. Pel que fa a la poda de fruiters, farem les tasques de formació i fructificació. Podar i sembrar parres per la conversió de Sant Paul, el 25 de gener, bon dia també per sembrar alls, que segons els nostres avantpassats tenien intensificats els seus principis medicinals, si es posaven dins terra aquest dia.

Retornar a la senzillesa.

Any nou, vida nova. A pesar que el que has de canviar ets tu i jo, no l’any, està ben clar!

L’estrès i la manca de temps, juntament amb la febre de comprar i comprar (els poquets que encara els queda algun euro), d’acumular, de tenir els armaris plens d’electrodomèstics i estris de tota mena, que originalment s’havien fet per simplificar les nostres vides, però que acaben plens de pols i sense utilitat, són uns dels problemes greus de la societat actual, i més en aquests moments d’accentuada crisi, virus mutants, manca de treball i incomprensible augment d’imposts, i productes essencials, que sembla que els més poderosos, com sempre al llarg de la història, volen acabar amb els més desfavorits!

Perquè no retornar a la senzillesa, la sobrietat i l’autenticitat de la vida que portaven els nostres padrins, que vivien més anys, més forts i més sans. La meva padrina, Jerònima Calafat Mercant, arribà plena de salut a noranta-set anys, sense haver visitat mai un metge.

Amb menys aparells, guanyaríem espai, estalviaríem dobbers, gaudiríem del temps i guanyaríem salut. Guanyaríem salut perquè menjaríem millor, amb més calma, fent els menjars tradicionals mallorquins, la insuperable dieta mediterrània; el que afegit a deixar aparcat, el major temps possible, el nostre cotxe, o la nostra moto, i caminar o gaudir d’una passejada amb bicicleta, per dins la muntanya, o inclòs per les afores de la nostra població, retrobaríem la veritable felicitat, el veritable luxe del silenci, de l’espai i del temps.

I perquè no plantejar-nos també fer els nostres desplaçaments habituals, de distàncies curtes, amb bicicleta? Descongestionaríem les ciutats i els pobles, no contaminaríem, i gaudiríem de molts de plaers desgraciadament ja oblidats per a la majoria.

Festes passades, coques menjades.

Ja hem passat les festes nadalenques, i les de Cap d’Any, amb la quasi “obligació” anual de divertir-nos, i fer excessos en el menjar i beure; a les que arrossegats per un consumisme innecessari, imposat per la societat que vivim, sobre influïts per tots els mitjans de comunicació i la publicitat, que no té res a veure en absolut amb els valors que haurien de preveure en aquestes dates màgiques, com la igualtat, la justícia, la solidaritat, la germanor, i la convivència.

La pressió consumista ambiental regna, i seguirà regnant fins després dels Reis, la jornada d’il·lusió dels més jovençans, per tot en aquestes emblemàtiques dades, en les que, no ens cansarem mai de dir-ho, darrere les felicitacions de cartró pedra s’amaguen les lleis del consumisme i del mercat que condemna a la mort, per misèria i fam, a moltíssimes persones d’arreu del món, i també dels nostres pobles, als nostres veïns, quan la solidaritat dins aquestes festes, teòricament, de pau, amor i germanor, amb els més desfavorits hauria de ser norma de totes les persones amb un mínim de sensibilitat.

Campanades.

Quan un any acaba i en comença un altre sol ser el millor moment per manifestar-nos els nostres més bons desitjos, les nostres esperances, els nostres bons propòsits i les nostres bones intencions: any nou, vida nova!

L’alegria és col·lectiva i l’alcohol fa els seus lògics efectes a l’hora de les màgiques campanades que donaren inici al nou  2022. Foren molts, a pesar dels Covids Muntants que ens envolten, els que practicaren la bojor de xerrar sense dir res, foren molts els que començaren l’any amb una ressaca impressionant.

És injust malversar d’aquesta manera -tant els dobbers personals, com els públics-, mentre molta altra gent es mor de fam. És injust educar als fills amb els excessos i l’esparracament, en lloc de la solidaritat, estem perdent els valors.

La parella, els familiars, els fills, els amics, moltes vegades no necessiten tants de regals tanta màgia, sinó simplement una càlida atenció, un saber expressar sense paraules els nostres afectes més íntims, que enriqueixin les nostres relacions personals i a noltros mateixos.

A pesar de les restriccions vigents, hi ha dos moments àlgids aquest vespre: quan sonen els quarts i quan toca la darrera campanada de les dotze de la nit. Besades i abraçades per a tothom, aquest dia sembla que no tenim enemics. Brindem amb cava i telefonem a les persones més estimades, o amb les que voldríem i no podem estar, per desitjar-los un bon any.

Any nou, vida nova.

“Tot començament té el seu encant”  Goethe (1749-1832), poeta i dramaturg alemany.

Any nou, vida nova, comença a ser ben hora, abans que sigui massa tard, de canviar alguns dels nostres hàbits nocius, per altres més saludables.

Segons recents estudis, (452.000 persones, d’una mitjana de cinquanta anys, de deu països europeus diferents, inclosa Espanya, durant setze anys), determinen rotundament que beure més de dos refrescs al dia, augmenten  seriosament el risc de  mortalitat, tant si tenen sucre com edulcorants.

Mengem i bevem fruita de proximitat, dels nostres pagesos, més bona i més sana.

Les mandarines, poden desaparèixer.

Les saboroses mandarines, aquest cítric, original de la Xina i la Cotxinxina, està en hores baixes, pràcticament en perill d’extinció, per aquestes contrades. Una de les possibles causes és la quantitat de pinyols presents als grills, per al que és més difícil de comercialitzar. El seu gust és semblant, però molt diferent al de les clementines i les taronges. Cal recordar, però que té més ferro que la taronja, essent útil en l’anèmia ferropènica, i que té quatre vegades més seleni. Aquest metall té propietats antioxidants, adient per fer front a les malalties relacionades amb l’envelliment, anticancerígenes, protegeix de les afeccions cardiovasculars, millora el sistema immunitari, és desintoxicant de metalls pesants i fum de tabac.

La pell dels grills, al contenir flavonoides, reforça la vitamina C. Per ser bona de pelar és ideal per infants i com a refrigeri. Amb la pell es fa un licor casolà que no té res a envejar als industrials. Cent grams de mandarina tenen aproximadament un poder energètic de 37 a 46 Kcal. Es poden començar a menjar a mitjans de desembre, o abans, després de les clementines, i abans de les taronges nàvels.

La dolçor de les taronges navels.

Després de les saboroses clementines i les vitaminants mandarines, les taronges nàvels són les primeres que arriben als nostres mercats, amb la clàssica dolçor que les diferencia de les restants més de 200 varietats que es poden trobar dins l’estat espanyol. Per aquestes contrades, cercant i cercant, en podem arribar a aconseguir entre una dotzena i una dotzena i mitja, a pesar que algunes ja no es comercialitzen habitualment. 

Si no tenim la sort de gaudir d’un saludable hort, hem d’intentar comprar els productes locals, directament als pagesos, als mercats o als petits comerços, sempre fruita de temporada, a granel, sense xarxes, ni brillantors, que es produeixen per dur incorporada una capa de cera a la pell, triant les més oloroses, i amb el capoll verd, que denota que estan collides recentment.

Lamentablement, les grans superfícies comercials estan envaïdes de taronges nàvels importades d’arrel del món, molt especialment de la República Àrab d’Egipte, el que indubtablement ha generat nombroses protestes dels pagesos per aquesta inacceptable actuació del govern, quan les millors són les nostres i les valencianes.

Fems i Festes.

Segons les darreres dades, durant l’any cada persona, no ecològica genera prop d’un quilogram de fems al dia, i ara, per aquestes passades festes de Nadal i Cap d’Any (dades de germanor i bons propòsits, que no s’aconsegueixen en un 92% dels casos), es duplica amb més de dos quilograms, dels quals la meitat són envasos i embalatges.

Els embalatges i envasos són, també, un problema seriós per al medi ambient. Un 40% del fem domèstic són residus orgànics, de la resta, un 80% està constituïda per envasos. Tant en la seva fabricació com en el seu reciclatge es consumeixen grans quantitats d’energia i quan es converteixen en residus tenen un notable impacte ambiental, tant si es dipositen en abocadors com, sobretot, si es cremen.